Repòrter, juny de 1996 | Josep Rovira: "Volem un Canet promodernista perquè aquesta és la nostra realitat"

L'alcalde de Canet de Mar, Josep Rovira, independent a la llista de CiU, repassa alguns projectes que l'ajuntament té plantejats per a aquest mandat i reitera que l'aposta de la població ha de ser potenciar el patrimoni modernista que té. Un any després de les eleccions municipals de 1995, Josep Rovira defensa la col·laboració que regidors de grups de l'oposició II presten a des de dins del govern.

—Teniu la majoria absoiuta, però malgrat això, governeu amb el suport de dos regidors els grups dels quals són a l'oposició, el PSC i el PP, i també de l'únic regidor d'ERC. Què vol dir això?
—Jo penso que només vol dir que en Josep Cañadas i en Jordi Llagostera són dues persones que van manifestar que volien treballar. Després de les eleccions, els vaig oferir la possibilitat de treballar en col·laboració. Una cosa és la majoria absoluta i una altra la col·laboració política. El regidor que vol se sent Integrat en la tasca de govern. Jo entenc que això no modifica gens la voluntat popular perquè aquests regidors, votin el que votin, no canvien l'estructura de govern de l'Ajuntament. Un 95% o més dels temes de política local són assumptes en què la ideologia estrictament incideix poquíssim. A més, quan tornin a venir eleccions cadascú es tornarà a reposicionar en els seus punts de partida. Quan hi ha una bona política municipal, amb ganes de fer una gestió per a tots, les diferències en un ajuntament es noten molt poc. Una altra cosa és que l'objectiu dels qui són a l'oposició sigui fotre la cadira de l'alcalde.

—Com es presenta aquest mandat per a Canet? Quins són els projectes més importants?
—Nosaltres tenim un projecte molt concret, que jo diria de poble. Canet és un poble poble. Amb això vull dir que és un poble gran que té l'avantatge de mantenir la indiosincràsia, l'ambient familiar i la manera planera de contacte de poble, però al mateix temps té tots els serveis. El projecte de Canet ja l'hem definit una mica abans cap on anem. A part de la feina de cada dia, hi ha uns temes generals, unes tendències. Si el projecte l'entenem com una tendència jo crec que nosaltres pensem en un Canet promodernista perquè aquesta és una realitat. Tenim un patrimoni arquitectònic i cultural modernista que és important. Per tant, creiem que la nostra responsabilitat i els objectius passen per aquí. Penso que el progrés no es fa amb projectes i discursos més o menys utòpics, sinó que consisteix a treure profit de la realitat. Canet té una realitat i és aquest patrimoni modernista, que hem d'inventariar, protegir, restaurar i fer-ne propaganda. Canet té una altra realitat, que és una cultura universitària. L'any vinent l'escola universitària de Canet celebra el seu 75 aniversari. Poca broma. És una escola que va fundar la Mancomunitat i té un presitigi indiscutible. De moment, té més de 200 alumnes vinguts d'arreu d'Espanya. És l'única escola del país d'aquesta titularitat I aleshores em sembla que Canet ha d'aprofitar aquest estatus de cultura universitària. Com que és petit, influeix molt més. Podríem fer una anàlisi del que ha significat per a Canet i per al Maresme aquesta escola universitària. La idea que Canet ampliés aquest campus universitari ja l'estem portant a terme amb un campus virtual queés la UNED. En aquests moments s'estan fent estudis de Dret, Econòmiques, Empresarials i l'any que ve d'Informàtica. L'Ajuntament ha apostat fort en aquest tema.

—I les obres?
—Ara l'objectiu és acabar el pla parcial Canet 2000, que és a prop de l'entrada de l'autopista, que és una zona residencial important. La zona industrial, que estarà situada en la part nord de l'autopista. Una zona residencial queja s'està acabant i que queda magnífica, la zona del Grau. La cobertura de la Riera canviaria l'aspecte, la morfologia i la geografia urbana de Canet. Se'ns ha convidat a aquest projecte per part de l'Estat i la Generalitat. És un pressupost de mil milions i escaig, que ha d'aportar l'Estat, i nosaltres sóm totalment partidaris de l'obra perquè no modifica la nostra geografia urbana. La riera és un carrer més o menys ample.

—Però hi ha dificultats pressupostàries.
—Aquest és un tema de les administracions. A nosaltres no ens afecta el pressupost de la Generalitat, sinó el compromís del MOPTMA.

—Sí, però el Ministeri també va amb retard.
—La prova és que el Ministeri no n'ha començat cap. Per ordre de calendari, hi ha primer la d'Arenys i després la d'Alella perquè són dues rieres que al mateix temps són carreteres. A Canet no tenim aquesta urgència. Si hem estat 900 anys sense la riera soterrada podem estar-ne 900 més i el que vulgueu. Ara, si les rieres s'arreglen arreu del Maresme i del país, nosaltres també volem ser-hi i creiem que ens serà un benefici.

—El creixement urbanístic de Canet quines característiques tindrà?
—Jo penso que les poblacions han de créixer per l'amor entre les parelles i no per les construccions. En el pla parcial del Grau, que són 10 hectàrees, la primera idea dels promotors era fer-hi blocs. Nosaltres ens hi vam negar en rodó, però els vam demanar i fer veure la conveniència i fins i tot l'interès de fer una zona residencial i així ho han fet. Cases aparellades. Casetes i hortet. Estan sortint molt bé i fent una promoció amb èxit. La zona Canet 2000 té les mateixes característiques. És de 26 hectàrees i serà absolutament residencial. Qui ha de venir? Que vingui qui vulgui, però em sembla que ha de servir per augmentar la qualitat de vida de la gent de Canet. Ha de fer el salt qualitatiu entre la parella jove, de 40 anys, que ha de fer el pas del pis a la caseta amb l'hortet. Això és un benefici sociològic per a Canet. A més, es guanyen pisos en el teixit urbà d'un preu més accessible per a les parelles que comencen. Aleshores, les persones que vinguin a Canet... A mi no m'agrada la idea de ciutat dormitori. Nosaltres volem la gent desperta. Els adormits que es quedin a Barcelona o allà on vulguin. Per tant, els qui vinguin a Canet que ho facin desperts. Que elegeixin Canet per algun motiu. Perquè vénen de la mà d'algun amic, perquè han descobert que Canet té un rerefons cultural, perquè té un microclima, perquè és un poble poble i la gent ens coneixem i tenim un tarannà, perquè té tots els serveis. Canet és la primera població del Maresme que ha tingut el servei d'un Centre d'Assistència Primària, des de l'any 90, i és un dels que funcionen millor —així ho diuen almenys els de la Generalitat—. Vol dir que dia i nit hi ha un servei i, a més, tenim molt proper l'hospital de Calella, que ho complementa. Canet té tres farmàcies, no sé quants supermercats, tallers mecànics, una biblioteca amb 35.000 volums, una escola universitària... Que la gent elegeixi Canet per algun motiu que no sigui estrictament reconòmic, que em sembla molt trist perquè tenir diners no sempre és el millor. Jo penso que l'home ric és qui té una pesseta més de la que necessita.

—Parlem de medi ambient. Ara esteu fent una deixalierla, oi?
—Sí. L'estem construint i estem pendents d'unes ajudes, com la majoria de poblacions. I el tema de l'abocador, que ha portat el conflicte d'unes denúncies, ja fa tres anys que està tancat. Ara s'ha decidit clausurar-lo. Tancat vol dir no fer-lo servir i clausura vol dir l'acte administratiu definitiu que el dóna per clausurat. A nosaltres ens va sorprendre que, essent un abocador controlat com molts que hi ha a Catalunya, el fiscal ens presentés una denúncia. És com si ara ens demanessin una responsabilitat perquè Adam va mossegar la poma. Nosaltres no érem al Paradís. Aquest és un abocador que funcionava des de l'any 1972 i em sembla molt fort. Però ens atendrem a la responsabilitat.

—No se sap encara quan es farà el judici?
—Aquestes coses van lentes. Va ser una denúncia molt forta, però tant el mateix fiscal com el jutge la consideraran amb el seny i la justícia necessària.



—Com està la reforma del mercat?
—Al mercat s'hi han invertit diners. Hi tenim una atenció constant. És un mercat animat, ens en preocupem, cada vegada que hi ha una festa, el mercat la nota. Quan ve Nadal apareix engalanat, quan ve Pasqua uns castellers aixequen castells a dins, hi ha una animació. S'hi han gastat diners arreglant l'edifici, que és postmodernista, de Domènech Roura. I la reforma d'ara consis- teix a actualitzar tot l'espai de la peixateria. És un mercat de l'any 33 i les coses han canviat. Es tracta de fer la peixateria més funcional. La reforma és aquesta.

—Què en serà de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil?
—Aquesta caserna la van fer uns quants industrials per cedir-la a la Guàrdia Civil perquè en aquells moments la població era més d'un 60% industrial. La caserna la van cedir amb una clàusula resolutoria que deia que el dia que el cos de la Benemèrita deixés d'utilitzar l'edifici passaria a ser propietat de l'hospital de Canet. Finalment, hi ha hagut un acord entre l'Ajuntament i la direcció general de la Guàrdia Civil, que ens cedeix la caserna perquè no la fan servir. Com que això és un bién patrimonial del Estado, Hisenda ha de desbloquejar de l'inventari patrimonial aquesta perla que és la caserna mig ruïnosa de Canet. La burocràcia en aquest país és molt ràpida i, portant, estem pendents d'aquesta velocitat. Quan la caserna sigui donada a l'hospital, aquest l'haurà d'enderrocar i vendre's el solar o bé fer una permuta.

—El que abans era la seu de la Caixa ara serà una ampliació de la Casa-Museu Domènech i Montaner. Com està aquest projecte?
—Aquest és un projecte importantíssim. És un d'aquells projectes que fan bo de fer. El museu Domènech i Montaner el podria tenir qualsevol poble d'arreu del món, però la casa només la pot tenir Canet. És com la casa de Beethoven a Bonn o la de Rubens a Anvers. L'Ajuntament tenia la caseta que era el seu taller, però la casa on vivia era dels seus fills. Vam arribar a un acord amb la Caixa de Pensions i vam fer una permuta. L'Ajuntament, durant aquests dos últims anys, n'ha fet una restauració total a través de l'escola taller. Ara, l'edifici està ben estructurat i només li falten uns petits serveis. Això serà el centre de documentació de Domènech i Montaner. O sigui, un estudiós del modernisme haurà de venir a Canet si no vol perdre's una gran quantitat de documents i informació. En aquest moment, ja tenim més de 4.000 fitxes informatitzades sobre Domènech i el modernisme relacionat amb el Maresme i Canet. Serà un centre telemàtic en el qual disposareu de projectors, CD-Rom's i videos interactius. Si teniu més interès, tindreu a la vostra disposició la directora del museu, la Lourdes Figueras, i el personal adequat que us podrà ajudar. I si encara voleu més informació, a la part alta de l'edifici hi haurà totes les fitxes, plànols, etc. També estem creant un centre de noves tecnologies, on tindrem informatitzat molta part de qüestions de gènere de punt, modernisme, música del Renaixement i del Barroc, perquè Canet posseeix a la parròquia un dels fons musicals més destacables de Catalunya, amb més de 1.500 partitures. La prova és que l'any passat vam fer un simposi internacional de música barroca hispànica. De la mateixa manera que des de fa uns anys fem uns cursos internacionals d'arquitectura amb l'assistència de gent vinguda des de Helsinki fins a Lisboa.

—Tot això que explica és la prova que al capdavant de i'Ajuntament hi ha una persona que és historiador i té una trajectòria cultural.
—L'alcalde és una mica determinant en totes les poblacions. A Canet, l'equip és procedent de diferents sectors i períodes i tenim la gran sort que és compacte, molt il·lusionat i complementat. El sistema de treball és molt senzill. Hi ha uns temes directors, que es condueixen des de l'alcaldia i quan es van desenvolupant van impermeabilitzant en les regidories corresponents.

—De quina manera des del consistori es potencia la recuperació del patrimoni modernista? Com funciona l'escola taller?
—Quan nosaltres vam demanar l'escola taller, l'any 1989, ningú no en parlava. Canet hem estat a lapàge, alerta. Les primeres escoles taller que hi van haver es llençaven els diners perquè no es treia profit dels alumnes. Nosaltres vam decidir restaurar coses i fins i tot vam tenir problemes perquè a Madrid deien que ens sortíem del reglament. Ara li puc dir que la tendència de Canet és la que s'imposa i quan algú vol una escola taller ha d'anar acompanyada d'un projecte de rehabilitació. L'any 1991 vam tenir una escola més important, amb quasi 200 alumnes, i després una tercera. Les escoles taller marcaran aquesta època de Canet. També és cert que les escoles solen tenir uns directors forans i nosaltres vam implicar el tinent d'alcalde Josep Isern, que ha actuat com a director. Em sembla que això ha estat bo.

—I què passa amb els japonesos i Canet?
—Els japonesos és d'aquells programes dels quals realment traurem un profit terminal? No ho sé, però si nosaltres hem fet durant aquests 9 anys 30 o 40 projectes directors i n'hem assolit 20 i escaig no em sembla pas un mal resultat. Algun potser no reeixirà. Amb els japonesos vam fer un contacte perquè vam considerar que era una cultura molt diferent de la nostra. Això vol dir que la cultura és més atractiva, tant per a ells com per a nosaltres. És cert que, a part dels intercanvis culturals, els cursos de llengua japonesa i altres històries els nostres objectius és que quan Canet tingui una zona industrial pugui tenir unes indústries. Ara, per exemple, estem en contacte amb un fabricant japonès que té interès a venir a l'Estat espanyol i és possible que vingui a Canet. No ho sé, perquè si els japonesos haguessin estat Adam hauria estat fantàstic perquè encara tots seríem al paradís. Es miren molt la poma, la llepen, però no la mosseguen.



Perfil

El cap de l'oposició va dir que Josep Rovira i Fors és un murri. I té tota la raó si per aquesta paraula entenem aquesta definició del diccionari: «Sagaç, astut, hàbil per a aconseguir allò que pretén». Sinònim de «picardies». No enteguin aquestes altres definicions que també recull el diccionari de l'IEC: «Taciturn, esquerp, malcarat. Mal subjecte, hàbil en la dolenteria. Vagabund que circulava en colla, amb dones i fills, robant i captant». Res d'això últim. Malcarat ho pot arribar a ser, com tothom, però «hàbil en la dolenteria», no. Quan el cap de l'oposició li deia murri, per tant, alguna part de raó tenia. Josep Rovira i Fors és un home apassionat. La seva passió és Canet de Mar i l'instrument, l'alcaldia. Alcalde independent des de 1987, lidera el grup Canet 2000 i, des del maig de l'any passat, encapçala la candidatura de CiU. Vicepresident del Consell Comarcal des de 1991, en Pep Rovira —o el senyor Rovira— és un batlle atípic. Amb un Seat Fura com a cotxe oficial i acompanyat del conserge municipal, l'alcalde Rovira visita penòdicament l'hospital de Calella per interessar-se de l'estat dels canetencs que allà s'hi troben. Si neix un nou canetenc dóna l'enhorabona, i si ha un difunt, el pèsam. És informat, dia i nit, dels accidents que hi ha al poble. Per Nadal dina amb la gent que està sola. Es disfressa de Papa Noël i porta regals a les famílies que necessiten més estimació. Un cop a l'any agafa els jubilats, els fica en un autocar i se'ls emporta d'excursió. El seu currículum, però, és tot un misteri. El fax que van enviar de l'Ajuntament diu: «Nascut a Canet. Ha arribat als 70 anys. Ha estudiat Dret a la Universitat de Barcelona. Ha publicat molts treballs sobre temes d'història, especialment dels segles XVIII i XIX sobre navegants i indianos. Diversos llibres sobre Canet. Membre de la Reial Academia Catalana de Sant Jordi.» Telegràfic, oi?

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 47, juny de 1996, pàgines 16-18.)