Repòrter: CiU i PSC s'han d'entendre a Tordera
La situació política a l'Ajuntament de Tordera és cada cop més preocupant. La destitució del regidor independent Lluís Barrera al capdavant de l'àrea de Mercats deixa el grup de Convergència Unió (CiU) en una fràgil minoria que farà molt difícil la governabilitat. En els últims anys, la situació política de l'Ajuntament de Tordera ha girat a l'entorn de Lluís Barrera. Durant la legislatura anterior, Barrera es va convertir en un trànsfuga del PSC que va deixar Jaume Romaguera en minoria i, de rebot, va afavorir una entesa complicada, però útil, entre CiU i el PSC. Aquella coalició de govern sembla que ara és molt més difícil. Quan, després de les últimes eleccions municipals, el passat 28 de maig, el cap de llista de CiU, Joan Carles Garcia, va anunciar un pacte amb el regidor de l'Agrupació Independent de Tordera (AIT), Lluís Barrera, REPÒRTER ja va advertir que el preu de la factura seria elevat. El trencament de l'acord entre CiU i AIT ha estat explosiu, i amb el conflicte del trasllat del mercat dominical com a detonant. Barrera va decidir traslladar una part del mercat sense tenir ei consens dels marxants i amb l'oposició de l'anterior equip de govern. El trasllat beneficiava especialment els botiguers del barri de Mas Martí, que ara elogien Barrera i critiquen l'alcalde per haver fet marxa enrera. Malgrat que Joan Carles Garcia hagi qualificat d'error la decisió presa per Barrera, no cal oblidar que va tenir el suport de CiU. Per tant, hi ha una part de corresponsabilitat indefugible. Barrera, després del trencament amb CiU, va elogiar l'anterior equip de govern del PSC en un gest que es pot interpretar com un acostament interessat a Romaguera. La solució passarà per algun tipus d'acord entre CiU i el PSC. No cal oblidar que Romaguera va ser el més votat. Per tant, o tornen a firmar un pacte de govern amb l'alcaldia compartida o alternada, o bé arriben a algun acord de convivència al marge de Barrera.
La necròpolis de Pineda requereix atenció
La important troballa d'una necròpolis romana a Pineda ens dóna peu a reflexionar sobre l'actuació en casos com aquest. Aquesta és una bona oportunitat per superar actituds de curta visió I del passat en què els interessos econòmics van primar per sobre de l'estudi i salvament de les restes històriques. Seria lamentable que l'Ajuntament de Pineda i la Generalitat no excavessin tot el jaciment per intentar reconstruir aquesta necròpolis, que sens dubte oferirà molta llum sobre el passat romà de Pineda i de la comarca. No demanem que no es permeti construir-hi, però sí una profunda reflexió per valorar la troballa i, com a mínim, posar al descobert les restes més interessant del jaciment. En funció de l'estat de les restes, seria ideal preservar-les en el seu lloc original i trobar una solució que fes compatible la construcció dels habitatges socials amb la conservació de la necròpolis reconstruïda.
(Editorial de la revista Repòrter, número 46, maig de 1996, pàgina 5.)