Repòrter, gener de 1996 | Juli Fàbregas: "Espero que el paper a 'Rosa', de TV3, sigui un trampolí"

Juli Fàbregas i Elias és el jove actor calellenc que surt a la sèrie Rosa, de TV3. Als seus 24 anys, Juli Fàbregas ha canviat l'Orfeó de Calella per les pantalles de tot Catalunya. Ha deixat el bàsquet —jugava amb el primer equip del Calella—, una de les seves grans aficions, per poder-se dedicar plenament al teatre. Qui vulgui saber més d'ell, després d'aquesta entrevista, pot anar a un conegut local nocturn de Calella, el KUK, on treballa els caps de setmana.

—Com defineixes en Lluís, el teu personatge a la sèrie?
—És el bon jan, el bo de la sèrie. És un noi molt tímid de Manresa, d'una família que té molts problemes econòmics i ho passa malament. Quan arriba l'Anna a Manresa s'enamora d'ella i farà de tot per aconseguir-la. Li sorgeixen molts de problemes. Pep Munné, en Francesc, és el dolent i també va darrere l'Anna. Arriba a un punt que no ens podem ni veure.

—Com van els índexs d'audiència de Rosa?
—Molt bé. Mantenim una mitjana de 700.000 espectadors, però alguns dilluns són 800.000. Normalment anem primers.

—Rosa és una continuació de Poble Nou. Les segones parts mai no han estat bones.
—Poble Nou va ser el gran boom dels culebrons. Tothom es va identificar amb els personatges i la gent en volia més. Van optar per enganxar alguns personatges de Poble Nou per fer Rosa. És una altra història, que dóna vida a nous actors. No és una segona part clara.

—Gràcies a l'èxit de Poble Nou s'ha fet Rosa. Actors poc coneguts poden sortir ara a TV3. Has d'estar agraït, oi?
—Moltissim. Això dels culebrons catalans està donant molta vida als actors, coneguts i que comencem. La televisió et dóna a conèixer, sí més no. És un mitjà que sovint dóna peu a anar a teatre. També està bé perquè surten molts personatges i busquen cares noves.

—En Juli passa de fer Els Pastorets a TV3. Com és això?
—Fa molts anys que faig teatre. Els Pastorets els faig i els continuaré fent. Estic a la Joventut Artística de Calella i estava fent obres de teatre. Jo estudiava història de l'art, però tenia el teatre al cap. Quan feia una obra cada vegada tenia més ganes de presentar-me a l'Institut del Teatre. Em vaig presentar a les proves. Les pràctiques em van anar molt bé, però em vaig quedar a dues dècimes de les escrites. Vaig tenir un desengany bastant fort, però ho tenia tan clar que em vaig matricular al Col·legi del Teatre. Em van trucar de TV3 per fer un casting d'arxiu. Et tenen enregistrat i quan surt algun paper truquen als 150 0 200 nois que van per aquell paper i els fan una prova. Em van trucar per fer un paper a Estació d'enllaç, però no em van agafar. Al cap d'un parell de mesos em van trucar per fer el casting de Rosa i em van agafar. Va ser un canvi molt fort perquè estàs estudiant i de sobte et trobes amb professionals. És un canvi molt bèstia, però molt guapo.

—Què passa quan fent Els Pastorets dius a casa que vols ser actor?
—A casa els agrada el teatre. El que passa és que ser actor és una feina que no és gaire segura. A casa em van dir que primer fes una carrera i després el que volgués. Vaig començar història de l'art, però tenia el cap en un altre lloc. A casa ara estan contents, però és una feina insegura. L'eina principal és el telèfon. Depens d'ell i de fer-te veure.

—Ara es tracta de rendlbilitzar el paper d'en Lluís?
—Sí. No ens enganyem, un paper en una sèrie així pot ser un trampolí, espero. Tant pot ser-ho com no. Hi ha molts bons actors i que jo estigui fent això no vol dir que sigui millor que molts altres que no hi treballen. He tingut sort i em coneixen més. Es tracta d'aprofitar-ho.

—Què t'agradaria fer?
—Teatre. No em desagrada la televisió, he fet petites coses de cinema, però el que realment m'apassiona és el teatre.

—Però la gent et reconeix pel carrer gràcies a la tele.
—Sí. Hi ha grans actors que no han parat de treballar i ningú no els reconeix. La televisió et dóna a conèixer i el teatre no. És més reduït. Ara la gent va al teatre a veure actors de la tele.

—Explica alguna anècdota del rodatge i del carrer.
—Al començament anava  una mica perdut. El primer cop que em va tocar beure un suc de taronja, jo me'l vaig beure tot. La qüestió és que vam repetir la seqüència nou vegades, i em vaig veure nou sucs de taronja. Ara tinc vitamina C fins a l'any 2.000. Aquí a Calella, amb la gent que em coneix parlem de la sèrie. Els que no em coneixen em miren molt i fins i tot em demanen un autògraf. A la sèrie el meu pare té una amant. Una dona em va parar pel carrer i em va dir que si sabia que el meu pare tenia una amant. Al principi vaig pensar: «Hòstia, el meu pare té una amant!», però vaig reaccionar i li vaig dir que no ho sabia. També hi ha gent que em diu que piqui en Francesc.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 42, gener de 1996, pàgina 31.)