Repòrter: La convivència escolar trencada
El cas de la professora del col·legi Montpalau de Pineda expedientada cal analitzar-lo amb tranquil·litat i fugint de l'apassionament per cap de les parts enfrontades. Perquè al final sembla que els mestres estan enfrontats amb tothom: els pares, els mitjans de comunicació i la Generalitat. Tenen raó els mestres a demanar que no hi hagi un linxament públic de la professora, però no poden negar l'evidència i intentar tapar l'assumpte al·legant que, com a humans, poden equivocar-se. Els fets són que dos nens de cinc anys van estar una hora i deu minuts tancats en una aula. Un dels dos nens fins i tot va sortir al pati a orinar. L'origen d'aquesta situació va ser el descuit d'una professora que els tenia al seu càrrec. Aquesta responsabilitat forma part de la feina del professor. Un cop localitzats els dos nens sans i estalvis és molt fàcil dir que no hi va haver risc, però el cert és que objectivament n'hi va haver. Ho vulguin o no els mestres, aquest incident s'ha produït en un moment en què la sensibilitat dels pares per possibles faltes dels professors ha anat creixent des de fa anys. Però tampoc cal magnificar els fets. En aquest sentit, la decisió dels pares d'un dels nens de deixar que aparegui la seva fotografia als mitjans de comunicació és qüestionable.
En aquest punt cal plantejar-se si la suspensió cautelar de sou i feina de tres mesos que la Generalitat ha aplicat a la professora és una sanció adequada, més tenint en compte que l'expedient continua el seu curs i pot acabar en un càstig més important. El més positiu seria aplicar una mesura que combinés un toc d'atenció per aquest descuit i la intenció positiva que es reincorpori a la docència. Potser seria bo que Ensenyament fes cas de la sol·licitud de la mestra que la traslladin de centre. Sembla clar que la sanció final no pot ser gaire més gran que la suspensió cautelar de tres mesos, que li va ser imposada molt ràpidament, al cap de pocs dies d'haver-se produït l'incident. Cal suposar que darrera d'aquesta suspensió fulminant no s'hi amaga cap interès aliè a la naturalesa del Departament d'Ensenyament.
Per acabar, no seria just que els nens paguessin aquest conflicte amb la suspensió d'activitats que els mestres consideren que excedeixen les seves obligacions estrictes, com les excursions. Aquí s'imposa la col·laboració i la bona entesa entre els pares i els professors de l'escola.
(Editorial de la revista Repòrter, número 41, desembre de 1995, pàgina 5.)