Repòrter, novembre de 1995 | Llorens: "Totes les actuacions que jo promouré seran en infraestructures"

L'alcalde de Pineda, Salvador Llorens, de CiU, afirma en aquesta entrevista que ell hauria fet rendir molt més els 11.000 milions de pessetes que els socialistes han gestionat durant els vuit anys que han governat. Llorens considera que les festes i festetes són una cosa passatgera i que el futur passa per les infraestructures, cosa que serà prioritaria en aquest mandat. Salvador Llorens, que fins ara no havia estat en política, creu que l'oposició ha de ser dura però sense entrar en difamacions contra l'equip de govern.
 
—Quina valoració fa dels primers dies de govern?
—La valoració és bona. Aquests mesos el meu equip ha anat absorbint el sistema de fer funcionar l'Ajuntament. Crec que fa temps que tenim assumit l'Ajuntament i el que ens toca fer ara és gestionar-lo al màxim.

—Us heu trobat l'Ajuntament com us esperàveu o hi ha aspectes que no han coincidit amb les previsions que teníeu?
—Jo no havia estat mai en un ajuntament. Tothom sap que no havia estat regidor ni alcalde. De la composició personal que me n'havia fet no he trobat cap diferència. La meva feina és gestionar empreses, fer d'empresari i és el que estic fent aquí. Estic aplicant els meus criteris de gestió per fer funcionar l'Ajuntament. No hi veig dificultat. Més aviat ho veig fàcil, quant a gestió. El que és difícil i hi trobo diferència és amb el tipus d'empresa. És a dir, aquí la burocràcia ens frena moltes decisions que haurien de ser ràpides. Quan hi entra la justícia pel mig encara ens frena més la decisió o execució de l'acció. La resta per a mi és fàcil i divertit.

—L'economia és tan preocupant com vau va dir durant la campanya electoral?
—Sí. Repeteixo el que vaig dir durant la campanya. El tema econòmic és preocupant. Jo vaig donar fa 8 anys un vot de confiança —no els vaig votar— a l'equip de govern anterior als socialistes. Estava convençut que actuarien més positivament de cara al poble. És a dir, els 10.000 i escaig, quasi 11.000 milions de pessetes, que s'han gastat els socialistes durant els 8 anys jo els hagués fet rendir més positivament per al poble. Ells s'han endeutat fins aproximadament 1.000 milions, que jo, des del meu punt de vista d'empresari, els hagués fet rendir molt més. L'enduetament hauria estat més rendible quant a infraestructura i altres coses. Aquests 8 anys s'han dedicat a anar tapant forats. Jo sóc partidari que, si s'han de gastar els diners, sigui principalment en infraestructura.

—Haureu d'inaugurar algunes obres que han començat els socialistes. En relació amb això que deieu, què és el que no hauríeu fet o hauríeu fet diferent?
—L'única obra que s'està fent en què l'Ajuntament és molt responsable és el pavelló poliesportiu, que potser sí era molt necessari. Però partint de la base que fos necessari jo l'hagués fet d'una altra manera i segurament no hagués costat tants diners al poble. Haguéssim tingut un pavelló maco, més barat —potser per la meitat del que costa, perquè entre una cosa i l'altra s'anirà als 300 milions— i que ens hauria fet el mateix servei. Amb 300 milions jo hagués tret més rendibilitat que l'antic equip de govern.

—La resta d'obres us semblen encertades? El passeig Marítim...
—El tema del passeig Marítim és una conseqüència del pla d'obres que té el MOPTMA i, per tant, l'Ajuntament s'hi va agafar amb un percentatge en el finançament del projecte. En principi diem que bé. Jo veig més problemàtic el pavelló.

—Què es farà amb el pavelló actual?
—Hi ha pressupostos per arreglar-lo i perquè s'hi continuï fent competició. El nou serà més didàctic. No s'hi farà competició i, si es fa, seran jocs escolars. Més que res serà perquè els col·legis i els nanos puguin gaudir d'aquestes instal·lacions al màxim. Hi ha en marxa un programa d'activitats per rendibilitzar aquesta gran inversió que fem.

—Voleu dir que el primer equip del Pineda de bàsquet jugarà al pavelló vell.
—Sí, sí.

—Com va el pacte amb el PP?
—El pacte amb el PP en principi va bé. No hi ha cap problema. Quan nosaltres vàrem pactar amb aquests senyors vàrem delimitar concretament la funció de cadascú i, per tant, anem respectant aquests temes i no hi ha cap problema.

—Quina regidoria funciona millor i quina té més problemes?
—Hi ha quatre macroregidories que nosaltres vam muntar. Hisenda, que la porta el senyor Aragonès; Governació, que la duu en Fàbregas; l'àrea de Persones, que ho porta en Morell, i Urbanisme, Obres i Serveis, que ho porta el senyor Pelàez. Totes són molt complicades perquè hi ha molta feina. En aquests moments crec que totes funcionen bé. Sí que és veritat que la perfecció no existeix i que, per tant, ens hem d'anar superant constantment i aquesta és la nostra missió. Després de quatre mesos que som a l'Ajuntament hem de fer que les coses vagin millorant pas a pas. Si analitzem regidoria per regidoría, per exemple, a Hisenda tenim pràcticament enllestides les ordenances municipals. A partir d'aquí es podrà confeccionar el pressupost de l'any que ve. Quant a Governació, nosaltres teníem una sèrie de problemes amb la Policia Local que cada vegada es van solucionant més. Hi ha predisposició per part de la Policia a una col·laboració total amb l'Ajuntament i una professionalitat estupenda. Això ens congratula molt i ens fa esperonar perquè treballem més d'acord amb la Policia. Estem també posant en marxa, cosa que no hi era, la Junta Local de Seguretat, conjuntament amb la Guàrdia Civil. L'objectiu és que hi hagi més treball conjunt entre la Guàrdia Civil i la Policia Local. Un dels problemes que hi ha en aquests moments a la Policia és que tenim 35 agents i la majoria de temps i feina que fan, per desgràcia, està dedicat a l'eradicació de la droga. Això ocupa molt i molt de temps a la Policia. Si no fos per aquest problema, la Policia es veuria molt més pel carrer i treballaria molt més tranquil·la, però això ens frena molt, ja que el 75% del temps és dedicat a aquest tema.

—I malgrat això no està solucionat.
—Veig molt difícil que ho puguem eradicar. Ho podem alleugerir perquè la venda i comercialització de droga sigui la mínima a Pineda. Eradicar-ho al 100% ho veig tan difícil que és pràcticament impossible. Hi estem treballant i l'important és no decaure, no defallir i ser més forts que ells. Quant a la regidoria de Persones, que engloba Cultura, Benestar Social i tal, que ho porta el senyor Morell, és una satisfacció perquè n'agafa moltes en una. Ho està tirant endavant amb un èxit estupend i una dedicació fantàstica. Hi dedica molt de temps i ho està fent amb idees noves.



—Potser fins ara iia estat el protagonista per la supressió del Complot i el Centre de Planificació Familiar. Què en dieu, d'això?
—El tema del Complot ja va quedar clar a la campanya electoral, quan nosaltres vam dir que gastaríem els diners i aplicaríem tot el centre de les despeses a prioritats. Tal com vam dir en el seu moment, vam suprimir el Complot per tenir diners per arreglar els col·legis, que és el que estem fent. Nosaltres tenim unes deficiències escolars. Hi havia unes reivindicacions dels directors d'aquests col·legis i, per tant, nosaltres ens n'hem fet ressò i hem dedicat aquests diners a arreglar el col·legi Antoni Doltra, ara estem treballant en el Jaume I i també ho fem a l'Horitzó.

—Però una cosa és Ensenyament i l'altra Cultura. Potser es tractaria d'apujar la partida d'Ensenyament sense afectar substancialment tes altres.
—Nosaltres no podem apujar la partida d'Ensenyament ni la de Cultura perquè no hi ha més diners. Hi havia els diners que hi ha. El que s'ha fet és una modificació de crèdit, és a dir, els diners d'un lloc s'han passat a un altre perquè no n'hi havia per arreglar les escoles si no s'agafaven de Cultura.

—El fet que els diners s'hagin tret de la partida del Complot no és el cost polític que s'ha pagat pel pacte amb el PP?
—No, totalment no.

—A la campanya electoral CiU no es va oposar totalment al Complot.
—No cal que busquem tres peus al gat. Es proposa arreglar les instal·lacions elèctriques dels col·legis Antoni Doltra i Jaume I.Lesdeficiències eren molt perilloses perquè qualsevol nano s'hi hagués pogut quedar electrocutat, a l'Antoni Doltra molt pitjor que al Jaume I. Es decideix arreglar-ho d'una vegada. Teníem el temps a sobre, ja que o ho fèiem a l'estiu o el curs hagués començat tard. Manera per poder-ho arreglar: anem a buscar diners. On? Es va estudiar buscar-los en altres llocs, però els únics disponibles eren els del Complot. També vull dir que quan vam entrar el 17 de juny a l'Ajuntament no hi havia contractada cap actuació per al Complot. L'única cosa que hi havia eren paraules: que potser sí que es feia o potser no. Sí hi haguessin hagut contractes ho hauríem respectat i hauríem fet el Complot, però no n'hi havia cap. Jo sospito que la voluntat de l'antic govern socialista era que possiblement tampoc el volia fer per manca de diners.

—I el Centre de Planificació Familiar?
—Nosaltres vam estudiar aquest centre i vam veure que podíem suprimir el servei. Les doctores ens deien que cada any tenien menys feina, que pràcticament no tenien clientela, ja que la Seguretat Social ho fa gratuïtament i elles cobraven unes tarifes per visita i unes per material. Per tant, la gent optava per la Seguretat Social. Creiem que és innecessari fer pagar per un servei que la Seguretat Social fa de franc.

—Vist això es podria dir que els convergents l'únic que fan és destruir i no pas construir. Quines coses han construït i quines tenen previstes realitzar?
—Bé, m'havia quedat per explicar la quarta regidoría, que és Urbanisme, Obres i Serveis. Aquí sí que nosaltres hi estem destinant molt de temps i molta feina. Aquí sí que ens hi juguem el futur de Pineda. Depèn de les obres, del que s'hi faci quant a carrers, infraestructures, tipus d'edificació i tal, serà el futur de Pineda. Tot el que és fer festes i festetes pel carrer és un futur immediat, una cosa molt passatgera i, per tant, creiem que no és tan necessari. Totes les actuacions que jo promouré seran únicament i exclusivament en infraestructuras. Durant aquests 4 anys els únics calers que, en cas d'endeutament, hagi d'invertir l'Ajuntament serà en infraestructures.

—En quines infraestructures?
—Obrir els plans parcials que nosaltres creguem necessari que s'hagin d'obrir i quant a les canonades, fer carrers nous, posar enllumenat... fer de Pineda un poble més bonic, més maco, que no sigui tan fosc perquè hi ha carrers que semblen la gola del llop. No hi ha llum, hi ha poca llum. Renovar Pineda amb infraestructures d'aquest tipus.

—Com està el pla parcial número 1, que està aturat i preveia un creixement molt espectacular de la població?
—El PP1 és un macropla molt important que vol dir molts diners. Nosaltres tenim en aquests moments dues empreses, l'una és pública i l'altra és privada i podria estar interessada a obrir aquest pla parcial. Estem negociant el tema, que per a nosaltres és molt delicat, ja que en el PPI ens hi jugem bastant el futur de Pineda. Aquest pla parcial va des de la riera fins al Poblenou.

—No se sap quines possibilitats hi ha de desenvolupament?
—En aquests moments s'estan fent els plànols d'aprofitament. En principi s'està avançant. És possible que abans que acabi l'any es faci una reunió amb tots els propietaris per explicar-los de quina manera tenim la idea de començar el pla. Ens ho hem d'estudiar molt bé perquè depèn del que hi fem pot quedar reflectit tota la vida.

—El projecte es va aturar perquè la Generalitat preveia fer una gran àrea comercial al mig, mentre que l'Ajuntament apostava per una avinguda comercial.
—Les idees que té aquesta empresa pública...

—És l'Institut Català del Sòl (Incasol)?
—Sí, l'Incasol. Una de les idees que té, i jo personalment no hi estic d'acord, és fer una àrea comercial al centre. És qüestió d'anar parlant-ne i perfilant per fer-ho millor.

—Com està el tema de l'accés a l'autopista cap a Barcelona per la riera de Pineda que s'estava negociant?
—No, no s'estava negociant.

—L'anterior equip de govern deia que ho estava negociant.
—Sí, es deia que s'estava negociant però no és ventat. S'havia parlat de quina manera es podia començar a negociar per poder fer a Montpalau una sortida i entrada en direcció Barcelona. L'altra dia estaven aquí els d'Acesa per unasubvenció que ens poden donar per arranjar l'aqüeducte romà i en vam parlar. En principi no s'estava negociant res. Nosaltres, en canvi, sí que hem aturat la construcció de la rotonda que havia d'anar sobre la riera de Pineda, a la N-ll. Això s'ha suprimit i esperem que es negociï en un paquet fer l'accés a l'autopista i que la rotonda pugui anar possiblement a la N-ll al barri de les Creus.

—La rotonda és competència del Ministeri i l'accés ho és d'Acesa.
—Sí, però crec que ha d'anar lligat. S'ha d'estudiar perfectament perquè no ens torni a passar com en el rierany dels Frares. S'ha d'estudiar perquè tota la circulació no ens vingui a desembocar al poble de la manera que ha passat al Poblenou.

—Quina és la relació entre l'equip de govern i l'oposició.
—Per part meva crec que és estupenda. Jo no tinc cap inconvenient que sigui més que cordial. Únicament hi ha una sèrie de diferències quant a l'actitud d'un regidor de l'oposició socialista amb difamacions i coses d'aquestes que jo crec que no ha de ser la feina de l'oposició. Entenc que la crítica hi ha de ser per part de l'oposició per tirar Pineda endavant. L'oposició ha de ser dura i crítica al 100%. Però les difamacions basades en falsedats no porten enlloc. És un problema d'ells. La crítica és acceptable, per exemple amb l'Escola Sant Jordi.

—Com ha acabat això, per cert?
—Bé, tothom ho sap. L'escola forma part de l'Ajuntament a causa de les negociacions que he tingut amb la Caixa de Catalunya i el Departament d'Ensenyament. Jo crec que hem fet una bona obra perquè aquest col·legi és important per a Pineda. Desitjo que l'Escola Sant Jordi millori i sigui com el mirall de tots els altres col·legis que tenim. A l'oposició no els va agradar. Ells, quan van estar al govern, no se'n van sortir sigui, perquè no van ser prou valents o perquè no van saber negociar. Suposo que no van ser prou eficaços en les negociacions.

—El pacte entre CiU i el PSC al Consell Comarcal estableix la millora de les relacions entre les dues forces també als ajuntaments. Això pot afectar Pineda?
—Jo crec que l'oposició ha de ser crítica i ha de marcar el pas a l'equip de govern. Estic totalment d'acord que l'oposició, sigui quina sigui, controli i fiscalitzi sempre. A banda del que digui el pacte al Consell Comarcal, crec que les difamacions no són un bon estil de fer política. Això em preocupa fins a un cert punt perquè sembla que cada cop que aquest senyor fa segons quines declaracions guanyem més vots. Que continuï així.



Perfil

Salvador Llorens i Llinàs, nascut a Pineda de Mar el 17 d'octubre de 1942, ja ha complert la seva màxima aspiració. Diu que no té cap interès de fer carrera política i per aquest motiu ser alcalde és el més important per a ell. «Jo no penso políticament. No faig les coses pensant si em portaran o treuran vots. D'aquí aquatre anys ja es veurà.» Empresari tèxtil, casat i amb cinc fills, Llorens és independent i abans d'encapçalar la llista de CiU l'única relació amb la política l'havia tingut el 1987, quan ocupava el número 5 de la candidatura liderada pel convergent Joaquim Pons. En aquells comicis, però, CiU només va aconseguir 4 regidors. Llorens va començar els estudis a Pineda i va fer el batxillerat a Calella. Per motius familiars —va perdre el pare als 14 anys— va haver de deixar eis estudis d'enginyeria tècnica. L'ara alcalde de Pineda treballava durant l'estiu en hotels de la població i va passar a una empresa de Barcelona dedicada a rinformàtica. «En aquella època ja em vaig adonar que les màquines i la informàtica serien el futur.» Atès que vivia a Barcelona i formava part de la junta de la UER Pineda, va fer de delegat del club a la ciutat entre els anys 64 i 69, quan l'equip militava a segona. Posteriorment, va tornara Pineda per muntar l'empresa tèxtil familiar, que es va traslladar a Calella i, finalment, on és ara, a Mataró. Actualment es dedica a la importació i exportació de maquinària tèxtil. Durant el matí fa d'alcalde. Aquest «gestor» entra a l'Ajuntament puntualmenta les 8 del matí i no en surt fins a les 2 0 les 3. Algunes tardes i vespres també se'l troba a l'Ajuntament. «Amb el que cobro, em surt l'hora a menys de 100 pessetes», comenta. Les seves aficions són el bàsquet, anar en bicicleta i veure carreres de motociclisme.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 40, novembre de 1995, pàgines 16-19.)