Repòrter: Escolapis i un grup de calellencs enfrontats
L'església de l'Escola Pia de Calella ja és a terra. De res han servit més de 2.000 signatures i les protestes organitzades per un grup de calellencs lligats sentimentalment amb la història del temple. No volem entrar en aquesta editorial a jutjar el fons de l'assumpte perquè creiem que no és la missió d'aquest revista. Però, amb tot, en aquest conflicte hi ha alguns elements que sí que mereixen un comentari editorial.
L'orde dels Escolapis, lligat des de principis del segle XIX amb Calella, s'ha vist involucrat en una agra polèmica en la qual s'han barrejat sentiments, legítims, d'un grup de calellencs que defensaven un patrimoni que, malgrat que legalment no és seu, consideren que moralment els pertany, enfontats a l'adaptació als nous temps dels escolapis que aposten per una operació immobiliària que implica sacrificar l'església a canvi d'edificar un nou col·legi més ampli i d'acord amb la reforma educativa per un preu més barat.
Els arguments de les dues parts enfrontades són comprensibles, i segurament criticables. Però no sembla ajustat al que s'espera d'uns religiosos que un alt càrrec dels Escolapis enviï una carta als pares d'alumnes perquè no assisteixin a una manifestació convocada pel grup que intentava salvar l'església. Demanaven que no es deixessin influir per la «pressió ambiental» amb una carta que en si és també una pressió, especialment quan diuen que ja han informat prou bé dels motius de l'enderrocament de l'església. Si tan bé havien informat, aquesta carta se la podien haver estalviat.
D'altra banda, els promotors de la campanya per salvar l'església no s'han destacat precisament per la seva moderació en els qualificatius adreçat als escolapis. Si bé és cert que s'ha de partir de la premissa que es tracta d'un enfrontament passional, mai no es pot oblidar que la desqualificació no porta enlloc. Els arguments ben explicats tenen molts més pes.
(Editorial de la revista Repòrter, número 40, novembre de 1995, pàgina 5.)