Repòrter, octubre de 1995 | Multitudinari homenatge d’Arenys de Mar a l’historiador Fèlix Cucurull
Gairebé tres-centes persones van assistir a l'homenatge que la població d'Arenys de Mar va retre a l'escriptor, historiador i poeta Fèlix Cucurull com a cloenda de les Jornades Independentistes que es van celebrar al Casal de la Joventut Seràfica el 10 de setembre passat. Un dels moments més emotius de l'acte va ser quan l'homenatjat va entrar a l'auditori amb cadira de rodes, instant en què tots els assistents es van alçar i van aplaudir-lo llarga estona. La presència de Cucurull era dubtosa per causa del seu delicat estat de salut i no s'havia confirmat als organitzadors fins poc abans de l'inici dels actes del diumenge al matí. La taula presidencial, instal·lada a l'escenari de l'auditori del Casal de la Joventut Seràfica, era formada per l'historiador Josep Benet; Josep Lluís Carod i Rovira, diputat d'ERC; Imma Albó, estudiosa de l'obra de Cucurull; Miquel Rubirola, alcalde d'Arenys de Mar, i Benet Cucurull, fill gran de l'homenatjat. L'acte va ser presentat per Agustí Barrera. Abans d'iniciar-se els parlaments es van llegir nombroses adhesions d'agrupacions polítiques i de particulars entre les que destacaven la de l'escriptor arenyenc Lluís Ferran de Pol i la del president de la Universitat Catalana d'Estiu, Joaquim Arenas.
Va encetar els parlaments Imma Albó i Vidal de Llobatera, autora del llibre Fèlix Cucurull, la lluita per l'autenticitat, la qual va destacar la important tasca poètica de Cucurull, que s'entreteixeix amb la seva lluita per l'alliberament nacional i, particularment, el poema Per la boca tancada, inclòs en el llibre Vida terrena (1977), el qual va qualificar com de rigorosament actual: «Podem veure, avui mateix, tantes figures que surten per la televisió, les mateixes noies tibetanes que s'han manifestat amb la boca tancada, desfilant, manifestant-se pels drets de la dona o els mateixos ecologistes que protestaven per les proves nuclears franceses a Mururoa els quals també s'han manifestat amb la boca tancada...»
Per la seva part, l'escriptor i historiador Josep Benet va destacar en el seu parlament que: «Aquella generació de Fèlix Cucurull, plena d'esperances va ser destruïda per la guerra. Va haver de participar-hi i de complir com a combatent, però sense tenir responsabilitats en la conducta de la guerra. Fèlix Cucurull es va quedar al país, però va lluitar. Va mantenir-se fidel pel que havia estat fins aleshores: catalanista, demòcrata, a més de no claudicar, com tants ho van fer.» Benet es va lamentar que la figura de Cucurull no hagi estat prou reconeguda ni valorada suficientment malgrat el valor inqüestionable de les seves aportacions. Josep Benet va acabarel seu parlament afirmant que: «Fèlix Cucurull ha estat un home sense l'actuació del qual avui no ens trobaríem aquí, no podríem celebrar l'Onze de Setembre, ni tindríem l'autonomia d'avui, tan limitada com vulgueu, però que és un estri, un instrument per avançar. [...] Avui, en dir gràcies a Fèlix Cucurull per tot el que ha fet pel nostre país, hem de dir que tant de bo que de cara al futur trobem moltes persones que l'imitin perquè només d'aquesta manera podrem arribar un dia a veure aquell estel darrere el qual, per emmarcar-lo dins la nostra bandera d'ara tant ha treballat Fèlix Cucurull, sigui una realitat.»
El diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Lluís Carod Rovira, va destacar en el seu parlament el vessant polític de Cucurull: «La seva obra literària no li donarà el reconeixement al nostre país que sí li donaran els seus treballs històrics. A Portugal i a l'àmbit lingüístic portuguès, ell és el poeta, el novel·lista, el literat Cucurull, mentre que a casa nostra és l'historiador Fèlix Cucurull. La seva obra literària i de creació han passat aquí a un segon terme i han quedat gairebé colgades pel pes de la seva obra d'historiador i, en realitat, tenim la sensació que el Cucurull historiadores, més que res, un acte de servei, una actitud intel|lectual de militància. Cucurull investiga la historia perquè cal i es posa a escriure allò que a ell li hauria agradat llegir escrit per altres mans.» Carod Rovira va acabar el seu parlament amb aquestes paraules: «En aquesta època de rebaixes polítiques que ens ha tocat viure, Cucurull ha continuat fidel al seu pensament de sempre i convençut que no és només amb paraules com posarem l'estel damunt la bandera, com assegura en un dels seus versos... Aquest arenyenc il·lustre que ha estat rebut per ministres del nou govern portuguès nascut amb molts clavells avui força marcits, que és reconegut i aturat pels carrers i que és aplaudit en el parlament de Portugal en fer-hi acte de presència...»
Finalment, Miquel Rubirola, alcalde d'Arenys de Mar, es va referir al vessant ciutadà de l'homenatjat: «Al llarg de molts anys ha exercit un mestratge planer, durador i decisiu que té per base un compromís infatigable amb la ciutadania, efectuat des d'una senzillesa exquisita, i que constitueix un autèntic privilegi per als vilatans que li tenim estima. Molts de nosaltres hem conversat amb Fèlix Cucurull de qüestions bàsiques que afecten al moll de l'os del viure en llibertat i en democràcia. Ho hem fet a peu de carrer a bé a l'interior del seu gabinet de treball del carrer de les Margarides, a la rebotiga de la merceria Ariadna o bé, a la dècada dels seixanta i setanta, a les tertúlies del dissabte al matí de la biblioteca Fidel Fita, on els jo- ves de l'època van fer el primer aprenentatge seriós de la tolerància aplicada al món de les idees... És impossible entendre la nostra vida local dels últims seixanta anys sense referir-nos a les diverses aportacions de Fèlix Cucurull... Des d'aquell llunyà 1932 fins avui, les activitats culturals, cíviques i polítiques de la vila tenen un referent clar en Fèlix Cucurull que fa palès els seus escrits en les revistes de la població, les nombroses conferències, el pas per la política local com a regidor i el fet que, encara el passat hivern, vam gaudir de les seves explicacions a la sala del Casino sobre la personalitat i l'obra de Roca i Farreres.» Rubirola va cloure el seu parlament dient: «Vull sumar-me avui a les moltes veus que diuen a Fèlix Cucurull que el seu mestratge encara és per a nosaltres una referència essencial, dir-li que ens és necessari per fer-nos avinent l'esperit que el va portar a escriure un poema que és bo recordar en aquest d'homenatge en reconeixement a la seva trajectòria nacionalista, íntegra i coherent: "Ara, plegats, hem de bastir un país / sense fam de cap mena, sense mites, / un país d'on no calgui la fugida, / una pàtria on tu i jo puguem sentir-nos / plenament homes entre altres homes."»
Finalment l'homenatjat, entre llargs silencis, va fer esment al seu delicat estat de salut i va acabar dient amb emoció: «Per a mi venir ha estat un esforç. Un esforç, però, no un sacrifi, perquè m'hauria agradat assistir atots els actes de les jornades. Si no hagués pogut venir m'hauria sentit frustrat.»
L'homenatge es va cloure amb una lectura de poemes a càrrec de l'arenyenca Sònia Barrachina i la interpretació del poema musicat Sense paraules a càrrec de Ramon Verdaguer. El cant dels Segadors va posar punt i final a l'acte d'homenatge que Arenys de Mar, amb tota justícia, va retre a la persona i l'obra de Fèlix Cucurull.
Homenatge a Fèlix Cucurull
FRANCESC GRAU I VIADER
Quan els amics de REPÒRTER em van demanar que escrivís un foli sobre Fèlix Cucurull, amb motiu de l'homenatgeque el dia 10 de setembre se li va tributar al seu poble nadiu d'Arenys de Mar, em va semblar que em faltaria espai per encabir-hi —ni que sigui succintament— una personalitat tan complexa i una obra tan prolífica com la d'en Cucurull. Precisament el 29 d'abril d'enguany, en un altre homenatge que el Consell Comarcal del Maresme li va retre a Tordera, i en el qual vaig ser invitat a fer la glossa de l'homenatjat, vaig necessitar deu folis i encara vaig quedar curt.
Si Imma Albó en el llibre que porta per títol Fèlix Cucurull. La lluita per l'autenticitat va haver de menester més de quatre-centes pàginesperferunabiografiadel personatge —molt completa, això sí—, com es pot resumir en un sol foli tota una vida de dedicació a Catalunya i de fidelitat a la llengua catalana? Com es pot sintetitzar en un espai tan reduït la llarga lluita que Cucurull ha mantingut per les llibertats del nostre país? Com és possible, en només unes quantes línies, fer una síntesi d'una obra com la de Cucurull que abraça tots els gèneres literaris, que ha publicat quatre volums de poesia, set de narració, més d'una dotzena de llibres d'assaig i recerca històrica —d'entre els quals cal destacar Panoràmica del nacionalisme català, obra monumental en sis volums editada a París perquè la censura espanyola no va permetre que fos publicada aquí? I els centenars d'articles que ha escrit en diaris i revistes? I la gran quantitat de conferències que ha donat i que tot sovint el van portar davant els tribunals ó'injustícia de la dictadura franquista?
Com li puc expressar amb quatre ratlles els seixanta anys d'amistat sincera que m'uneixen a Fèlix Cucurull i l'admiració que sento per la seva obra?
L'emoció que planava a la Sala dels Seràfics d'Arenys, plena de gom a gom d'un públic heterogeni, va esclatar en una ovació clamorosa que semblava que no tindria li. Els assistents posats dempeus era ia millor demostració que Fèlix Cucurull és unapersonaestimadade tothom, mereixedora dels homenatges que se li han fet i dels que encara li devem.
(Article de Joan Pujadas, i peça de Francesc Grau i Viader, a la revista Repòrter, número 39, octubre de 1995, pàgines 32 i 33.)