Repòrter, setembre de 1995 | Curial publica els contes inèdits que Riera Llorca va escriure durant l'exili



Curial Edicions Catalanes ha publicat Georgette i altres contes, un recull de narracions la majoria escrites els anys quaranta i cinquanta per l'escriptor Vicenç Riera Llorca (Barcelona, 1903-Pineda de Mar, 1991). El filòleg Joan Ferrer i Costa —secretari i col·laborador de Joan Coromines— va presentar el volum coincidint amb la Festa Major de Pineda, el passat 29 d'agost, a la Sala Municipal d'Exposicions. Durant l'acte de presentació, al qual va assistir la vídua de l'escriptor i periodista, Emília Barrionuevo, Joan Ferrer va destacar la feina feta per Joan Pujadas i Josep Ferrer, responsables de l'Arxiu Riera Llorca, propietat de l'Ajuntament de Pineda. Pujadas i Ferrer han estat els editors de Georgette i altres contes, després d'un intens treball de recerca, donat que la majoria de les narracions que conté el llibre no estaven encara catalogades a l'Arxiu Riera Llorca. El volum publicat recentment per Curial Edicions Catalanes és el tercer recull de contes de Riera Llorca. El primer, Giovanna i altres contes, va ser publicat a Mèxic l'any 1946 i avui dia és pràcticament introbable, mentre que el segon recull és Això aviat farà figa, on s'agrupen quinze contes que el propi Riera Llorca va publicar l'any 1984. Ferrer i Pujadas han inclòs en aquest recull les set narracions aparegudes a Giovanna i altres contes i la publicada al primer volum de l'antologia Contes de guerra i revolució (1936-1939).

La resta de contes van aparèixer publicats entre els anys 1938 i 1986 bàsicament en revistes de l'exili —entre les quals destaquen les capçaleres Catalunya, de Buenos Aires i La Nostra Revista i Pont Blau, de Mèxic— i a la publicació literària El Pont, de Barcelona. «Aquest volum, doncs, és el resultat d'una exhaustiva recerca que ens ha portat a consultar els fons de les hemeroteques i de les biblioteques més importants del país a la recerca de la col·laboració literària de Riera Llorca", afirmen Josep Ferrer i Joan Pujadas, en el pròleg de Georgette i altres contes. De les quaranta-quatre narracions que conté el llibre, quatre són totalment inèdites, ja que eren guardades a l'Arxiu Riera Llorca. De fet, els altres contes també es podrien considerar inèdits perquè són força difícils de trobar.

«Crec que el volum és una mostra excel·lent de la millor producció literària de Vicenç Riera Llorca. Es tracta de contes breus ambientats en escenaris molt diversos —França, en temps de guerra, la Dominicana, Mèxic i d'ambient mariner— i d'una gran modernitat i perfecció literària. Aquest és un llibre magnífic que convida a ser llegit», va afirmar el filòleg Joan Ferrer, que va afegir: «Amb aquest volum Pineda continua mantenint la bona memòria de l'obra i la persona de Riera Llorca, que va voler que la seva obra literària fos fonamentalment un exercici intel·ligent i literari de memòria». Georgette i altres contes és el quart llibre aparegut després del traspàs de Riera Llorca, l'any 1991. Pujadas i Ferrer també han estat els responsables de l'edició de Vicenç Riera Llorca. Fent memòria —publicat per l'Ajuntament de Pineda el maig de 1992—, Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca —Curial Edicions Catalanes, 1993, premi Crítica Serra d'Or— i Els exiliats catalans a Mèxic —Curial Edicions Catalanes, 1994.

Les quaranta-quatre narracions de Georgette i altres contes estan agrupades de manera temàtica, ja que —segons Ferrer i Pujadas— aquest és un criteri més coherent que no pas una classificació merament cronològica. El llibre, per tant, està estructurat en cinc parts: Contes francesos, Contes de guerra, Contes dominicans, Contes mexicans i Contes mariners. Les narracions d'aquest últim apartat «són clarament evocatius o relacionats amb la infantesa del nostre escriptor [...] en un ambient mariner», s'afirma en el pròleg. Els Contes francesos, «de marcat gust cosmopolita, potser responen a una intenció d'apartar-se d'aquell excés de "casolanisme" que Riera Llorca denunciava en la literatura catalana»; van ser escrits durant el seu exili a França. «Ara bé, és indiscutible que les narracions agrupades sota el títol de Contes de guerra, publicades entre els anys 1938 i 1940, reflecteixen les circumstàncies personals i col·lectives de la Guerra Civil i de l'inici de l'exili en terres franceses», afirmen Ferrer i Pujadas. Riera Llorca va escriure la major part dels Contes dominicans durant la seva estada a l'illa de Santo Domingo, on va arribar el 1941. Aquests contes li servirien per formar la novel·la Tots tres surten per l'Ozama (1946). El febrer de 1942 va embarcar cap a Mèxic, on va escriure els Contes mexicans i va passar la resta del seu exili fins a la tornada a Catalunya, l'any 1969.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 38, setembre de 1995, pàgines 20 i 21.)
 

Estigues al dia. Subscriu-te al butlletí