Repòrter, agost de 1995 | Josep Maria Vila: «L'Ajuntament té una situació econòmica difícil»

El portaveu del PP de Calella, Josep Maria Vila, és el nou regidor d'Hisenda i el seu company, Miquel Campoy, de Turisme, gràcies al pacte amb CiU, a qui li falten dos regidors per tenir la majoria absoluta.

—Com va per l'Ajuntament?
—Va bé, amb ganes de treballar i bona entesa. Pels dies que portem allà dintre, força bé, jo diria que molt bé.

—Les coses les heu trobades com us esperàveu?
—En la matèria que vaig estudiar, em vaig equivocar de molt poc. El primer que vaig constatar és que el que jo havia estudiat a través de les auditories era pràcticament la realitat. En matèria econòmica, l'Ajuntament té una situació per treballar-hi.

—Voleu dir que la situació és difícil?
—Sí, la situació és difícil. No és massa d'estranyar perquè és com molts ajuntaments. Hi ha hagut uns problemes molt greus de morositat per part de contribuents que es tradueixen en un retard en el pagament de proveïdors, que és el que dóna dificultats de tresoreria, que és un dels problemes fonamentals. Per la resta, el sistema de treball i els reflexos comptables eren correctes. Les auditories ja ho deien. La coalició que va guanyar les eleccions sap que en aquests moments hem d'anar a fer un pla d'actuació econòmica per a aquests anys i seguir una línia de més austeritat i realitat a la situació econòmica del poble.

—Per què vau pactar i no us vau mantenir a l'oposició?
—Es va pactar perquè l'oferta concreta que ens va fer arribar CiU... Abans del 17 de juny a nosaltres ens van donar instruccions concretes a través d'en Vidal-Quadras que no volien que pactéssim en els pobles d'una manera global i que preferien que ens quedéssim a l'oposició i que el dia 17 la llista més votada fos l'alcalde. Amb això es van obrir unes possibilitats especialment, sense anar més lluny, a través de la decisió de Pineda de Mar i Arenys de Mar, que van dir que per a la conveniència del poble era millor que entressin en un pacte amb CiU. Després del dia 17 i arran d'aquests pactes —a la comarcal del partit jo els vaig dir que era molt convenient que ens deixessin pactar a Pineda de Mar i Arenys de Mar perquè el canvi en el poble era important— vam fer arribar a Convergència i Unió que vèiem la possibilitat d'estar oberts aun pacte si teníem una oferta concreta per poder-la fer arribar a la direcció del partit a Barcelona. L'oferta va arribar, que és el que vam demanar, la vaig traslladar a Barcelona i la resposta va ser que ens autoritzaven el pacte. El perquè vàrem pactar és que l'oferta de CiU i la nostra contraoferta hi va haver un estudi a fons del nostre programa. Vam veure que l'afinitat de programes, excepte en dos punts, era total. Aquests dos punts s'estudiaran i negociaran durant el mandat. El pla d'ordenació de la platja, que és un dels punts, és acceptat per CiU i s'ha de fer. Com es fa és el que hem de negociar.

—Quin és l'altre punt?
—El tema que nosaltres recalcàvem que no s'han d'apujar els impostos. El PP a nivell nacional ho defensa a totes i jo afirmo queia situació econòmica de Calella no està per gaires alegries en matèria de puja d'impostos. Això CiU no ho contemplava en el programa, la qual cosa vol dir que havíem d'agafar una solució de compromís. Si el pla d'actuació econòmica quefem a l'Ajuntament ens permet mantenir-nos sense apujar els impostos, haurem aconseguit l'objectiu. I si no ens ho permet, haurem d'explicar-nos molt bé sobre quins impostos haurem de tocar. Que quedi clar que el tema de les escombraries era aprovat molt abans d'entrar el nou ajuntament. Ha estat un augment fulminant del 100% de què nosaltres no tenim res a veure.

—Abans de pactar, el PP va mantenir converses amb tots els grups de l'oposició?
—Sí. Ja vam dir que estàvem oberts a parlar amb tothom i en un poble tots hem de ser companys. Vam ser a la reunió de l'oposició per parlar sobre les possibilitats d'anar tots units. A la primera reunió hi va haver una presa de contacte i es va decidir estudiar cadascú el seu programa per veure la possibilitat de fer una unió de tots els 10 que representàvem per fer un canvi a Calella. Però aquesta segona reunió, que havia de ser la d'exposició cadascú del seu programa, ja no es va celebrar perquè ERC va manifestar que creia que era impossible tirar endavant això i que ells es quedaven definitivament a l'oposició, la qual cosa vol dir que llavors no tenia sentit. Després hi va haver una proposta de Joan Juhé (IC-EV) de redactar un estatut de l'oposició. Vam estar parlant, però en aquestes reunions en Joan Torrent (PSC) ja ens va manifestar la seva voluntat d'arribar a un acord per pactar amb CiU i això coincidia en el temps amb què nosaltres estàvem esperant si el partit ens permetia pactar. En l'última reunió celebrada vaig informar en Torrent que ens havia arribat una oferta dels convergents molt concreta. Llavors, en qüestió de dos dies la vam concretartotalment, vàrem rebre l'autorització i vam decidir pactar amb CiU i ells van prendre l'acord de dir als socialistes que trencaven.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 37, agost de 1995, pàgina 12.)