Repòrter, agost de 1995 | La frontissa de l'estabilitat
Sis dels 12 municipis de l'Alt Maresme tenen alcaldes que governen amb la majoria absoluta de la seva formació, aconseguida en les eleccions del 28 de maig. L'altra meitat s'ha procurat l'estabilitat en el govern gràcies a pactes postelectorals. En 3 de les poblacions on cap grup té majoria absoluta —Arenys de Mar, Calella i Pineda—, el PP ha estat la força que ha proporcionat la garantia d'un govern sòlid, com a mínim a curt termini. Els 3 casos restants —Arenys de Munt, Malgrat i Tordera— són força diferents als anteriors.
L'endemà de les eleccions, el cap de llista del PP d'Arenys de Mar, Santiago Herce, es passejava per la mítica riera de la població dient que s'anomenava «Santi Frontissa», per allò del partit frontissa, adquirit del castellà bisagra. El cas d'Herce és el mateix que el dels seus col·legues de Calella i Pineda. Els dos regidors del PP d'Arenys, amb 695 vots, tenen més poder que els 6 representants del PSC —2.161 vots—, que han passat d'ocupar l'alcaldia a tastar el gust agre de les cadires de l'oposició. Mentrestant, Herce i el seu company de grup, José Antonio Sánchez, dirigeixen les regidories de Governació i Sanitat i donen comoditat al nou alcalde, Miquel Rubirola (CiU). Tres quarts del mateix succeeix a Pineda. El PP, la tercera força amb 1.183 vots, dirigeix la macroàrea d'Urbanisme, Obres i Serveis —el responsable és el cap de llista, Norbert Pelàez, primer tinent d'alcalde— i les regidories de Sanitat i Medi Ambient, en mans del número 2, Antonio Carmona. L'exalcalde socialista, Josep Lluís Fillat, i els seus 5 companys de grup, amb el suport de 2.901 veïns, hauran de fer una llarga travessia pel desert de l'oposició.
A Calella, en canvi, les diferències no són tan clares, ja que el mapa polític està més fraccionat. Josep Maria Vila i Miquel Campoy (PP) porten les regidories d'Hisenda i Turisme, gràcies als seus 845 vots, com a quarta força. En canvi, els edils d'ERC i el PSC —partits més votats— continuaran a l'oposició quatre anys més. La gran majoria de pactes de govern consisteixen en l'acord entre la força més votada i una de les formacions minoritàries. No és habitual, per tant, que el partit majoritari pacti amb el seu més directe competidor. A Arenys de Munt i Malgrat, però, això no és així. En aquestes dues poblacions hi ha un pacte de govern signat entre el PSC, CiU i ERC. Josep Maria Valls va ser reelegit alcalde d'Arenys de Munt amb el suport de CiU —grup liderat per l'exalcalde Josep Lloveras— i ERC. En aquest cas, la segona força —els independents d'Arenys de Munt 2.000— han quedat desplaçats a l'oposició, mentre que tots els altres governaran junts. A Malgrat, CiU sí que és el més directe competidor del PSC. Tot i això, l'alcaldessa socialista, Conxita Campoy, ha pactat amb la formació encapçalada pel convergent Salvador Freixas, davant la inestabilitat provocada per la manca de majoria absoluta. El PSC ja havia pactat prèviament amb el regidor d'ERC, Lluís Llerinós, però l'oposició —CiU, PP i IC-EV— tenia la majoria i va tombar diverses propostes de Campoy.
A Tordera s'ha produït possiblement el pacte més peculiar. L'únic regidor de l'AIternativa Independent Torderenca (AIT), Lluís Barrera, amb 329 vots, s'ha convertit en un dels homes forts de l'Ajuntament. Amb el seu vot, Barrera va donar l'alcaldia a Joan Carles Garcia (CiU), tot i que el fins llavors alcalde Jaume Romaguera (PSC) va ser el més votat. Barrera, que desempatava el 6 a 6 de socialistes i convergents, és primertinent d'alcalde i regidord'Urbanisme, Pagesia, Mercats i Fires. L'acord entre l'AIT i CiU és peculiar perquè el PSC i CiU havien governat junts fins al 28 de maig amb un pacte que deixava Barrera a l'oposició.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 37, agost de 1995, pàgina 10.)