Repòrter, juliol de 1995 | Rey pacta amb el PP i el PSC continuarà a l'oposició
Un ple curt i sense contingut va ser l'escenari de la reelecció de Joaquim Rey (CiU) com a alcalde de Calella. Les previsions es van confirmar i Rey va sortir reelegit només amb els vots dels seus regidors, ja que CiU no va arribar a cap pacte de govern abans del ple de constitució del nou ajuntament. Cada grup va votar el seu cap de llista després que els regidors prometessin el seu càrrec. Els tres regidors d'ERC i Josep Maria Parella (CiU) van prendre possessió del càrrec prometent fidelitat al Rei i a la Constitució «per imperatiu legal». La resta van fer servir la fórmula convencional del «sí, prometo». Després de la reelecció de Joaquim Rey, aquest va ocupar la cadira d'alcalde —acompanyat de Josep Maria Hernández (IC-EV) i Jaume Palet (ERC), que componien la Mesa d'Edat —per pronunciar un breu i improvisat discurs d'investidura. Pel que va dir, Rey ha entès el missatge dels electors. La població no vol que cap força disposi de la majoria absoluta per governar, amb la qual cosa la política del pacte serà la que realment marcarà els propers quatre anys. D'un mandat antidialogant amb els polèmics tránsfugos com a suport o hipoteca de CiU, s'haurà de passar a un període d'enteses. «Convido tots els regidors a fer una lectura positiva dels anys anteriors i a pensar que l'únic partit és la nostra ciutat». Amb aquesta frase, el cap de llista de CiU picava subtilment l'ullet als grups de l'oposició. Oblidar el regust agre del mandat 91-95 i afrontar el present i futur més immediat amb distensió i bona predisposició. Això és el que vol CiU, que té davant seu una oposició amb més força que mai. Durant la seva intervenció, l'alcalde de Calella va donar per fet que governaria en minoria, però finalment CiU ha pactat amb els dos regidors del PP que portaran les regidories d'Hisenda —Josep Maria Vila— i Turisme —Miquel Campoy—, a més de garantir la majoria absoluta. L'acord entre convergents i populars recorda l'escenari del 1991, quan CiU va pactar amb el PP després d'haver negociat amb els socialistes. Segons CiU, les peticions del PSC eren inassumibles. Ara, quatre anys després, tampoc hi ha hagut entesa entre CiU i PSC. El grup que lidera Joan Torrent exigia que l'oposició fos present en els consells municipals i que aquests fossin més plurals. També la presència als patronats i en el butlletí municipal, El Nou Nunci, entre d'altres. Per tant, el PSC continuarà a l'oposició amb ERC i IC-EV, grups que han augmentat la seva representació. La dreta, al govern, i l'esquerra, a l'oposició.
Diego Arcos, el breu
El PSC es confirma com el partit més inestable de Calella. Si les evidències dels quatre anys anteriors no fossin suficients per dictar aquesta sentència, els socialistes aporten un nou element d'anàlisi. Diego Arcos, el tercer regidor electe del PSC, va plegar del seu càrrec abans de prendre'n possessió. La «substitució» de Diego Arcos per Rafael Albertí, el número 4, va passar en el ple d'investidura com un tràmit més. Cap comentari, cap esment, cap explicació. La versió del partit, segons el seu portaveu, Joan Torrent, és que la renúncia al càrrec respon a «motius professionals». El propi afectat manté el mateix. Diu que l'empresa l'absorbeix i que no es podriadedicar als assumptes públics com a regidor per manca de temps. Una empresa que tenia abans de les eleccions, quan es va confeccionar la llista. Una empresa que tenia quan va accedir al càrrec de secretari d'organització de l'agrupació local. Torrent, per tant, afronta el mandat amb dos companys de grup municipal de la seva absoluta confiança. Tant Xavier Gaset, el número 2, com Rafael Albertí són independents. No tenen carnet i són aquests els que precisament estarien més predisposats a pactar amb CiU, segons admeten els propis socialistes. Si Torrent posés a votació la decisió de governar amb CiU, l'agrupació local ho desestimaria, asseguren.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 36, juliol de 1995, pàgina 18.)