Repòrter, juliol de 1995 | El PP governarà a Pineda, Calella i Arenys de Mar de la mà de CiU

Allà on CiU no ha aconseguit la majoria absoluta el PP ha entrat a governar. Els convergents d'Arenys de Mar, Calella i Pineda de Mar han optat per un pacte amb el PP per garantir-se una governabilitat tranquil·la durant els propers quatre anys. L'únic cap de llista de CiU de l'Alt Maresme que no ha tingut especial pressa per pactar abans de l'elecció de l'alcalde ha estat Joaquim Rey, que no ha signat l'acord amb el PP fins després de la constitució del nou ajuntament. Miquel Rubirola és alcalde d'Arenys de Mar gràcies a un acord amb els dos regidors del PP, que havien rebut ordres des de la direcció catalana del partit perquè no pactessin. El mateix els ha succeït als edils del PP de Pineda. Finalment, Aleix Vidal-Quadras ha afluixat la seva postura i ha permès a Santiago Herce, Norbert Pelàez i Josep Maria Vila que donessin el seu suport en el govern a Miquel Rubirola, Salvador Llorens i Joaquim Rey, respectivament. En els casos d'Arenys de Mar i Pineda, els vots del PP van anar pel candidat de CiU en ple de constitució del nou consistori. Amb aquests pactes el PP passa de ser una força d'oposició a tenir un cert pes en els governs de la nostra comarca. Fins al 28 de maig, només governava l'únic regidor del PP d'Arenys de Mar, ja que els grups municipals de Calella i Malgrat de Mar van passar a l'oposició després del trencament del seus respectius pactes.

L'única sorpresa —relativa— del dia 17 de juny va ser l'elecció de Joan Carles Garcia (CiU) com a alcalde de Tordera. L'independent Lluís Barrera (AIT) va donar el seu vot —que desempatava el 6 a 6 de PSC i CiU— al jove convergent, que desbancava el socialista Jaume Romaguera després de 12 anys al capdavant de l'ajuntament torderenc. La incomprensible decisió de Romaguera de no negociar amb cap grup fins l'endemà del dia 17 i les ànsies de poder de Joan Carles Garcia han provocat que Tordera sigui l'única població de l'Alt Maresme on el cap de llista més votat no ha sortit elegit alcalde. CiU, pertant, cau en contradicció.

A Arenys de Mar, el flamant nou alcalde, Miquel Rubirola, reclama una modificació de la llei perquè el cap de llista més votat sigui alcalde automàticament —«després ja vindran mocions de censura si algú les presenta», diu—, però a Tordera la coalició nacionalista envia a l'oposició la candidatura més votada, encara només fos per 94 vots de diferència. I més, després d'un mandat en què socialistes i convergents han governat junts.

L'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, iniciarà el mandat sense disposar de majoria absoluta. De fet, el primer ple del nou període va posar-ho en evidència. Els grups de l'oposició —CiU, PP i IC-EV— van rebutjar les delegacions del ple a la comissió de govern. El PSC i IC-EV de Malgrat no s'han posat d'acord per formar govern i renovar el pacte d'esquerres que ha funcionat durant els últims anys. L'alcaldessa no esta- va disposada a atorgar a IC-EV més poder que en l'anterior mandat —2 regidors volen 6 carteres i la primera tenènça d'alcaldia— quan els socialistes han millorat els resultats respecte l'any 1991 —han passat de 6 a 7 regidors— i Iniciativa s'ha mantingut. Per tant, Campoy és l'única que inicia el nou període sense la comoditat que representa la majoria absoluta. Qui ha estat hàbil en la negociació és Josep Maria Valls (PSC), que el dia de la constitució del nou ajuntament va sortir reelegit com a alcalde d'Arenys de Munt amb els vots dels tres representants de CiU i el d'ERC. Un pacte PSC-CiU-ERC marcarà la gestió a Arenys de Munt, que tindrà una oposició d'independents, ja que hi seran els quatre regidors de la formació Arenys de Munt 2.000.



Aquest no és l'únic pacte peculiar. A Canet de Mar, Josep Rovira ha donat una regidoría al representant d'ERC i ha ofert responsabilitats de govern als dos regidors del PP, tot i que CiU disposa d'un ajustada però suficient majoria absoluta. A l'oposició, s'hi queden els socialistes, solets davant d'un govern heterogeni on n'hi hagi, donat que ERC i PP estaran junts al costat de convergents, democratacristians i els antics independents de Canet 2.000, agrupats els tres últims sota les sigles de CiU. A les poblacions petites les coses no han variat gens. De fet són els racons de la comarca on l'especie en vies d'extinció anomenada majoria absoluta encara es conserva. Santa Susanna, Sant Pol, Sant Cebrià i Sant Iscle són els municipis que tenen alcalde de CiU amb suport majoritari. I als socialistes, com aquell que diu, sempre els quedarà l'oasi de Palafolls. És el poble on governen amb majoria absoluta, ja que el carismàtic Valentí Agustí ha obtingut el suport d'un 64% dels electors, xifra que només supera Joan Campolier, a Santa Susanna, amb un 76%. Els resultats del 28 de maig en els petits municipis és pura anècdota, de cara a l'anàlisi dels avenços i retrocessos a nivell comarcal.

La batalla entre CiU i el PSC s'ha lliurat a les poblacions grans de l'Alt Maresme. El PSC ha perdut la meitat de les alcaldies aconseguides el 1991. De 6 passa a 3. Arenys de Mar, Pineda de Mar i Tordera ja no tenen alcalde socialista. Per contra, CiU passa de 6 a 9 alcaldies. Això vol dir que el representant a la Diputació de Barcelona que li correspon al partit judicial d'Arenys de Mar serà de CiU, mentre que abans era Ignasi Moreno, l'ara exalcalde d'Arenys. Ara, un cop constituïts els nous ajuntaments i escollits els alcaldes, només queden dues coses per fer: la formació dels governs municipals, amb el repartiment de carteres —els alcaldes disposen de 30 dies a partir del 17 de juny—, i la constitució del nou Consell Comarcal, previst cap a finals d'aquest mes. Segons el president comarcal de Convergència Democràtica (CDC), Fidel Soler, el més probable —almenys a CiU no hi ha cap inconvenient— és que l'alcalde de Calella continuï a la presidència del Consell.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 36, juliol de 1995, pàgines 10 i 11.)