Repòrter: L'ètica política als ajuntaments
La nova etapa municipal iniciada amb les eleccions del 28 de maig es va concretar sense grans sorpreses en els pactes en molts municipis. En l'editorial del mes passat, apostàvem per un model en el qual prevalgués el cap de llista més votat a l'hora de formar l'equip de govern. El resultat general va ser aquest, ja que tots els alcaldes de l'Alt Maresme són els més votats, encara que no disposin de majoria absoluta, a excepció de Tordera, on Jaume Romaguera, del PSC, ha passat a l'oposició després de 12 anys de gestió. El nou alcalde, Joan Carles Garcia, ha actuat legalment, no hi ha cap dubte, en pactar amb el regidor Lluís Barrera, ara independent i dissident socialista. Aquest pacte era previsible des del mateix dia 28 de maig, quan Romaguera pràcticament va llançar la tovallola. Però Garcia ha posat en entredit la coherència de CiU, que defensava que l'alcaldia pertanyia al cap de llista més votat. Així ho va dir clarament l'alcalde d'Arenys de Mar, Miquel Rubirola, que va demanar un canvi de llei per garantir el dret a l'alcaldia del partit amb més vots.
En aquests moments de transició cap a un nou mapa polític amb escasses majories absolutes, cal anar amb compte amb les factures que vulguin cobrar personatges amb poc suport de la població, però decisius per donar el poder auno altre partit. Al mateix temps, en aquesta situació és digne de destacar l'actitud de polítics com Conxita Campoy, que prefereix iniciar el seu mandat sense majoria absoluta abans de doblegar-se a les exigències d'un grup minoritari que ella considera inacceptables.
En els pobles petits, als quals encara hi ha grans majories absolutes al voltant de candidats que en alguns casos porten més de 20 anys a l'alcaldia, la línia a seguir seria formar governs de concentració, ja que no té gaire sentit que en una població de menys de mil habitants hi hagi un o dos regidors aïllats a l'oposició, si realment hi ha intenció per part de tothom de governar segons el criteri de tots els ciutadans, no sols de la majoria que elegeix l'alcalde. La politització portada a l'extrem sempre és millor evitar-la, perquè és un símptoma de desconnexió amb la societat, però encara més en un poble en el qual pràcticament es coneixen tots els veïns. Igualment s'haurien de bandejar els enfrontaments personals pel bé de l'interès general.
(Editorial de la revista Repòrter, número 36, juliol de 1995, pàgina 5.)