Repòrter, juny de 1995 | L'Audiència condemna Rabadán a una pena de 18 anys en un psiquiàtric
La sentència contra Andreu Rabadán significa una de freda i una de calenta pel jove de Palafolls acusat de matar el seu pare i provocartres descarrilaments. Rabadán haurà de passar 18 anys reclòs en un centre psiquiàtric penitenciari, o bé, una presó si es rehabilita de la seva psicosi esquizoide, que el va portar a fer descarrilar tres tres a Sant Pol, Malgrat i Tordera entre desembre de 1993 i gener de 1994.
En canvi, l'Audiència de Barcelona va absoldre el jove de 22 anys del delicte de parricidi perquè considera que quan li va clavar quatre fletxes disparades amb una ballesta va actuar sota un procés d'alienació mental. Andreu Rabadán, però, ha rebut la condemna d'estar sempre sota tractament mèdic per controlar els seus impulsos destructius.
La secció vuitena de l'Audiència de Barcelona va fer públiques les dues sentències el passat dia 10 de maig, 49 dies després de la vista oral del judici. La primera sentència condemna Andreu Rabadán Escobar a 18 anys de presó per tres delictes d'estralls, sis anys per cada descarrilament comès, amb l'agravant de nocturnitat i l'eximent incompleta d'alienació mental.
Això no obstant, el tribunal estableix que, atesa la malaltia mental que pateix l'acusat, haurà d'ingressar en un centre psiquiàtric penitenciari fins que estigui recuperat. Un cop els metges hagin confirmat la millora de Rabadán, aquest haurà d'ingressar a presó si encara no ha complert els 18 anys de condemna.
Indemnització
Els jutges van acordar, també, que el processal haurà d'indemnitzar la companyia Renfe pels danys causats, que va valorar en 100 milions de pessetes, i a un passatger que es va lesionar una cama quan caminava per les vies després del primer descarrilament a Sant Pol de Mar.
El tribunal assegura a la sentència que Rabadán va preparar els descarrilaments durant diverses nits, amb una planificació, i amb «una alteració gran i acusada de les seves facultats volitives però sense que s'arribessin a anul·lar» i afegeix que «pel que fa a les seves facultats intel·lectives, la perturbado que patia l'acusat no el va col·locaren un estatdeveritable i manifesta inconsciència, ja que la pròpia dinàmica dels fets que li són imputats posa de manifest que l'alteració que patia no li va impedir conèixer i decidir sobre els seus actes, necessitat d'adquisició de mitjans i efectes apropiats i ocupació en unes operacions molt concretes.»
La sentència considera provat que el jove de Palafolls va provocar el descarrilament de tres trens deia línia del Maresme. El procediment consistia a descargolar, tallar i obrir un raïl, fer un pont per evitar que es disparés l'alarma dels sistemes elèctrics de les vies, camuflar amb dnta adhesiva i esprai negre el ra'il perquè el maquinista no detectés el tall.
L'elecció dels llocs per fer descarrilar els trens per venjar-se de la societat que el marginava, segons va dir durant el judici, va ser molt buscada. Eren indrets que li permetien treballar sense ser vist. El primer, a Sant Pol, era un tram després d'un túnel i un revolt, molt a prop del mar.
El segon va ser a Malgrat, en un pont sobre la Tordera. El primer tren del matí va quedar penjat. El sabotatge de Tordera va ser perpetrat en un tram que passava per un petit pont sobre una riera.
La segona sentència, que absol l'acusat del parricidi, estableix que el jove va matar el seu pare amb les facultats mentals totalment perturbades i li aplica l'eximent d'alienació mental completa. També estipula que Rabadán sigui internat en un centre psiquiàtric del qual no podrà sortir sense autorització del tribunal.
La fiscal del cas va demanar 23 anys d'internament en un psiquiàtric pel parricidi i 24 anys de presó pels descarrilaments. L'advocat defensor va demanar l'absolució del jove.
Degradació mental
La ment de Rabadán va passar a un altre grau de degradació més important el dia 6 de febrer de 1994, quan va matar el seu pare. Andreu i Marcial Rabadán eren a casa seva a Sant Genis de Palafolls. El fill va prendre una ballesta i va disparar contra el cap del seu pare per l'esquena. Marcial Rabadán va caure a terra, però encara era viu i es movia.
El fill va tornar a carregar la ballesta i li va disparar tres fletxes més, dues de les quals van fer impacte en el cap. Després d'estar uns minuts prop del seu pare mort, Andreu Rabadán es va lliurar a la Policia Local de Palafolls. D'aquesta manera es va destapar un dels casos més misteriosos de la història de la comarca del Maresme que va portar de cap les forces de seguretat, que buscaven infructuosament una banda de professionals.
(Article d'Antoni Fuentes a la revista Repòrter, número 35, juny de 1995, pàgines 34 i 35.)