Repòrter: Pactes nets per a un nou mapa polític

Les eleccions municipals del passat 28 de maig van donar un tomb al mapa polític a l'Alt Maresme. El PSC perd la primera posició davant l'ascens important de CiU, que passa de 11.588 vots a 17.693 que li reporten 17 regidors més. Però cal dir que aquest increment va afavorit pel fitxatge a les files convergents dels alcaldes independents de Sant Pol i Canet, que governen amb majoria. Tot i això, el PSC suma uns mil vots més que en 1991, fet que mitiga la caiguda de regidors i les derrotes patides a Pineda i Arenys de Mar.

Dels comicis es desprèn una tendència que s'obre camí que consisteix en el pactisme. Les coalicions de govern són necessàries a sis ajuntaments. Cada cop sembla més estrany que els alcaldes siguin escollits per majoria absoluta, que queda reservada a les poblacions de menys habitants, on els electors són molt més fidels a les persones per sobre de les sigles polítiques, com per exemple a Palafolls amb Valentí Agustí. Els avantatges de la manca de majories absolutes són la necessita de buscar el consens, que impedeix utilitzar el poder com una piconadora sobre l'oposició. En aquest escenari de més pluralitat, la manca de lideratges afavoreix la divisió del vot.

Però no hi ha acord respecte a les regles per pactar. L'alcalde pot ser algun candidat que no sigui el més votat? Segons la llei, és permesa qualsevol combinació de sigles i regidors. Però, de la mateixa manera que rebutgem el transfuguisme perquè corromp el contracte establert a les urnes entre el votant i el seu representant, hem de defensar com a principi que sigui el cap de llista amb més vots qui prengui la iniciativa d'intentar buscar suport per governar.

També té l'opció de governar sense majoria, intentant pactar projectes concrets. Si tots respectessin aquest principi, el candidat més votat, per a qui el poble ha mostrat més confiança, podria intentar formar un equip de govern sense temor a una punyalada abans de començar.

Els pactes entre partits de l'oposició han de tenir objectius clars i buscar el màxim d'homogeneïtat. La moció de censura és una via per canalitzar aquestes enteses de govern i desbancar el grup més votat quan es mostra incapaç de governar. El que és intolerable és que alguns polítics fomentin acords artificials per satisfer les seves ànsies de poder. Aquesta conducta, especialment en polítics locals, no és ben entesa pels electors, que demanen una feina de gestió eficaç i que fugi de la politització.

(Editorial de la revista Repòrter, número 35, juny de 1995, pàgina 5.)