Repòrter, juny de 1995 | CiU domina l'Alt Maresme

El mapa és cada vegada més d'un sol color. L'Alt Maresme era fins ara un «feu» dels socialistes, ja que les poblacions més grans, a excepció de Calella, les governava el PSC. El 28 de maig, però, CiU va desbancar els alcaldes de dues de les poblacions més importants de l'Alt Maresme: Ignasi Moreno, d'Arenys de Mar, i Josep Lluís Fillat, de Pineda de Mar. Dos candidats independents, Miquel Rubirola i Salvador Llorens, respectivament, han desequilibrat la balança en favor de CiU i han col·locat Moreno i Fillat —alcaldes des del 1987— a l'oposició.

A la victòria de Rubirola a Arenys de Mar i de Llorens a Pineda s'afegeixen les majories absolutes aconseguides pels alcaldes de Canet de Mar, Josep Rovira, i Sant Pol de Mar, Francesc Pomés, que s'han presentat a la reelecció sota les sigles de la coalició nacionalista. Per aquest motiu, CiU passa del 29,9% dels vots emesos a les municipals de 1991 al 39,8% d'ara. El PSC, tot i augmentar el número de vots, perd alguns punts del percentatge, donat que passa del 34,2% al 32%. El PP, ERC i IC milloren els resultats i guanyen gairebé dos punts. Dels 154 regidors de l'Alt Maresme, CiU n'ha obtingut 74; el PSC, 47; el PP, 10; ERC, 10; IC, 7; i els independents, 6: els 4 d'Arenys de Munt i els de Tordera i Santa Susanna.

Després del 28 de maig el mapa ha quedat clarament dominat pels convergents, però encara hi ha dues taques. La més important, al nord. I una de petiteta, al sud. El triangle Tordera-Palafolls-Malgrat continua sent del PSC, a l'igual que Arenys de Munt. Només Valentí Agustí ha obtingut la majoria absoluta, mentre que Jaume Romaguera, Conxita Campoy i Josep Maria Valls hauran de pactar si volen afrontar el mandat amb un govern estable. En el cas de Romaguera les coses es preveuen interessants perquè l'escenari és el mateix que l'anterior. Empat entre socialistes i convergents i Lluís Barrera que farà d'àrbitre. A Arenys de Munt, el més possible és un acord del PSC amb els independents, mentre que a Malgrat tot indica que es repetirà el pacte d'esquerres, amb IC-EV i ERC.

Només a les poblacions petites es conserven les majories absolutes, un fenomen que va desapareixent a marxes forçades. Canet, Sant Pol, Sant Cebrià, Sant Iscle, Santa Susanna i Palafolls —totes de CiU, menys aquesta última— seran governades per un alcalde amb majoria que tindrà la tranquil·litat que dóna disposar de la meitat més un dels regidors. A part de Tordera i Malgrat, els pactes postelectorals marcaran els propers anys de govern a Arenys de Mar, Pineda i Calella, on CiU és la força més votada, però no disposa de la majoria absoluta. En aquestes tres poblacions, el PP té la clau. CiU podria pactar amb el PP i aconseguir així la seva comoditat en els futurs consistoris, però ladirecció comarcal del PP ha donat instruccions de no pactar. Tot i això, hi poden haver excepcions i Pineda es perfila com una d'elles, on Salvador Llorens podria governar amb el suport dels dos regidors del PP.



Les incògnites són Arenys de Mar —on Rubirola estaria disposat a iniciar el mandat amb majoria relativa, o sigui, sense pactar— i Calella, on les opcions suposen un «univers», tal com diu el mateix Joaquim Rey. Entre el 28 de maig i el 17 de juny —dia de la constitució dels nous ajuntaments les negociacions han estat intenses a Calella. El resultat d'aquestes sembla que no se sabrà fins al mateix dia 17, però tot indica que la proposta d'IC-EV d'enviar Joaquim Rey a l'oposició no prosperarà, ja que ERC ha manifestat que no pensa pactar. A l'Alt Maresme, els electors han optat per trencar les majories absolutes, la qual cosa obre un ampli ventall d'opcions. El diàleg, però, hauria de presidir totes elles.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 35, juny de 1995, pàgines 10 i 11.)