Repòrter, maig de 1995 | 1.600 postals per a Joan Coromines
L'acte més popular i lúdic dels que s'han fet amb motiu del norantè aniversari del savi filòleg català Joan Coromines ha estat la tramesa de targes postals. Aquesta va ser una iniciativaque vasorgirdel si de la Comissió d'Homenatge a Joan Coromines, per tal que, a més dels actes acadèmics que s'han realitzat al llarg de tota la geografia dels Països Catalans, tots els ciutadans d'aquest país que així ho desitgessin també poguessin fer palès al savi erudit el seu reconeixement per la feina feta al llarg de la seva fecunda vida, d'on destaquen, sobretot, la redacció del gran Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i l'Onomasticon Cataloniae, del qual acaba de sortir, durant la diada de Sant Jordi, el tercer volum.
La revista REPÒRTER també ha col·laborat amb la Comissió d'Homenatge a Joan Coromines cedint el seu apartat de correus per a aquest simpàtic acte popular. Així, les més de 1.500 postals que fins ara s'han rebut portaven com a adreça: «Joan Coromines. Apartat de correus, 200. 08397 Pineda de Mar». La Comissió d'Homenatge a Joan Coromines va considerar que era millor trametre les targes postals a una adreça paral·lela per tal de no col·lapsar el correu del doctor Coromines ni d'amoïnar-lo excessivament. Tot i el poc ressò que han fet els mitjans de comunicació del país d'aquesta iniciativa —només els diaris Avui i El Punt i les revistes El Temps i REPÒRTER en van donar informació detallada—, la resposta popular es pot considerar un èxit. Les postals rebudes, de les quals el doctor Coromines ja en té notícia, seran guardades, pertinentment classificades, per ser-li lliurades en el moment oportú.
De totes mides i colors
Les targes postals tenen totes les mides i colors, de paper, cartró i fins i tot de fusta, com una rebuda des de Menorca. N'hi ha d'individuals i de col·lectives, d'associacions públiques i d'entitats i un bon grapat d'escoles i d'instituts, on semblaque han aprofitat aquest esdeveniment per donar a conèixer l'obra d'un dels filòlegs més importants del món.
El to de les postals és molt divers: Sovint un breu, però significatiu «Per molts anys» o un festiu «Felicitats» són les paraules escrites en el revers de les targes adreçades a J. Coromines. La majoria agraeixen la tasca que ha fet Joan Coromines per la llengua i el seu insubornable amor a la pàtria i al país. Una bona part de les postals són de to independentista, que reclamen uns Països Catalans lliures i units com la que li adreça un jove de Manresa: «Agraïts per la vostra tasca adreçada a una terra i uns homes sotmesos. Per uns Països Catalans lliures i solidaris!» Més punyent és, però, la que li tramet des de la presó el pres independentista Pep Musté, que recentment ha estat jutjat en el maxi-procés contra l'independentisme a Madrid, i que diu: «Des de darrera dels barrots de la presó de Brians, petita presó dins la gran presó d'Espanya, et vull felicitar per tots els anys que has lluitat per la nostra llengua i pel nostre país. Independència.» També des de Burjassot, un valencià proclamava: «Visquen per sempre els Països Catalans!»
Moltes targes responien a la crida que des de la seva columna diària a l'Avui feia Josep M. Espinàs perquè trametessin a Joan Coromines «una postal o petit paper on hagin escrit qualsevol paraula, només una, de la llengua catalana.» Espinàs acabava dient que «per al lingüista, cada paraula rebuda serà el regal més bategant».
Algunes postals són signades només amb el nom, altres amb noms i cognoms, d'altres van dins de sobres; moltes només porten la simple rúbrica, i d'altres l'adreça i tot. Alguns recorden a Joan Coromines que va passar pel seu poble: «Espere que aquestes imatges de Teulada li retornen el record dels seus dies de treball per la Marina Alta.», escriuen des del País Valencià; altres recorden que «Fa una colla d'anys vaig acompanyar-lo per aquestes muntanyes recollint topònims. Ho recordo com si ara fos, al cim de la Tossa, amb el cel transparent per la cercada», li escriu Adolf Brull des de Móra d'Ebre; des d'Arbúcies li recorden: «La família Bové de Can Comes de Joanet, on tantes vegades l'havien vist, li desitgen de tot cor moltes felicitats."
Uns quants aprofiten per trametre-li algunes dades filològiques, algun topònim, un mot estrany, recollits de manera amateur per si el savi filòleg no en té notícia i considera pertinent tenir-ho en compte. Algunes són escrites a mà, amb llapis de colors o amb retoladors i bolígrafs de la tinta més diversa, algunes amb un traç ferm, d'altres amb una ortografia vacil·lant; postals de joves i de grans com la que li tramet des de Girona Jaume Gascón: «L'enhorabona pels vostres 90 anys. Som de la mateixa lleva. L'any 1929, quan jo vivia a París, els membres de la junta de la Casa de Catalunya vàrem dinar amb el vostre pare al Restaurant Barcelona que era al barri de Montmartre.»
A vegades també es produeixen confusions i errors com la persona que felicita Joan Coromines «en el seu 95è aniversari» o com la nena que felicita el Dr. Coromines pel seu llibre Joan Coromines, 90 anys, recull miscel·lànic realitzat per festejar el norantè aniversari de Joan Coromines i per col·laborar en la difusió de la seva vida i obra en la qual no ha intervingut Coromines.
De postals divertides també n'hi ha: «Quan la nostra filla (6 anys) va veure a l'Avui la seva foto va dir: "Oita quin senyor més maco"»; altres d'originals, però totes, absolutament totes, manifesten un respecte reverencial per lafeinadel doctor Joan Coromines. Segurament, Catalunya i la resta dels Països Catalans són dels pocs llocs del món en què els filòlegs que han estat importants per a la fixació de la llengua i que han dedicat tota la seva vida al seu estudi i investigació han gaudit d'un reconeixement popular més enllà del cercle erudit.
D'arreu dels Països Catalans
Com es pot comprovar en el quadre annex, s'han rebut postals de tota la geografia dels Països Catalans. Tot i que les targes més abundants provenen de les comarques del Principat seguides de les de les comarques del País Valencià i de les Illes, també n'hi havia un grapat que provenien del Principat d'Andorra, de la Franja de Ponent, un parell de l'Alguer i de la Catalunya Nord, quatre postals provenen d'Espanya. Des d'Hamburg (Alemanya) fan saber a Joan Coromines que «imagino el cel com el lloc on es troba resposta a totes les preguntes. Pel que fa a l'etimologia, i ara a l'onomàstica, vós ens heu fet entrar al cel.» I des de Nova York un altre català li diu: «Que l'admiració i l'afecte del poble ens facin avergonyir de la indiferència oficial.»
Un bon grapat de postals són d'entitats culturals com l'Associació per la Salvaguarda del Patrimoni Històric Cultural de l'Alguer i l'Ateneu Alguerès o el Centre Josep Carner de Brussel·les. Des d'Espanya han tramès la seva felicitació professors de la Universitat de Navarra i del Departament de Filologia Francesa de la Universitat de la Laguna a Tenerife. El govern de la Vall d'Aran, Era Sindica d'Aran, també ha fet arribar la seva felicitació oficial al doctor Coromines: també l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall. no s'ha oblidat de felicitar el nostre filòleg. Entre les personalitats de la intel·lectualitat catalana també s'ha apuntat a aquesta iniciativa popular personalitats com l'historiador Josep M. Ainaud de Lasarte, els escriptors Anna Murià, Joan Triadú i Joaquim Carbó; el polític Arcadi Calzada, el filòleg José M. Blecua, el pintor Carles Fontserè, la revista El Temps, l'Associació de Mestres Rosa Sensat, la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya, el Centre Cultural de Pineda, el Club d'Opinió Jaume Llavina de Mataró, l'Orfeó Català, l'editorial La Magrana, el Col·lectiu Amics de Vicent Andrés Estellés i l'Associació Joan Fuster de Sueca han estat, entre altres, algunes de les entitats que han fet arribar la seva felicitació al professor Coromines; també un bona colla d'instituts i unes quantes escoles, com l'Escola Sant Jordi de Pineda, han fet arribar al Dr. Coromines un gavadal de postals, així com de centenars de ciutadans anònims dels Països Catalans que han volgut sumar-se d'aquesta manera a l'homenatge popular a Joan Coromines.
(Article de Josep Ferrer i Costa a la revista Repòrter, número 34, maig de 1995, pàgines 48 i 49.)