Repòrter: Ajuntaments sense politització ni trànsfugues

Els últims quatre anys de la vida política dels ajuntaments han estat molt agitats i diferents dels anys anteriors. El camí des dels primers consistoris democràtics de la transició, constituïts el 1979, fins ara, ha estat el de la politització creixent. Aquest fenomen ha conviscut amb un altre de paral·lel consistent en la pèrdua de majories absolutes. No ens atrevim a assegurar la relació causa-efecte entre la politització i la fragmentació del vot, però sembla clar que tenen relació.

Els efectes d'aquesta politització han estat, en general, negatius per als municipis. El transfuguisme ha pres amb molta més força en els últims quatre anys i ha convertit ajuntaments com el de Calella en veritables experiments de laboratori per formar una majoria que permetés a la llista més votada (la de Convergència i Unió —CiU—, encapçalada per Joaquim Rey) governar amb relativa comoditat, sense haver de consensuar cada projecte amb la resta de grups. Si les cúpules nacionals dels partits polítics deploren el transfuguisme, especialment quan els perjudica, les formacions locals i comarcals també ho haurien de fer comprometent-se a respectar un pacte per marginar els trànsfugues perquè no puguin governar. Cal, per sobre de qualsevol altra consideració, respectar el veredicte de les urnes, en les quals els ciutadans voten llistes tancades i no determinades persones. Per això, cap regidor es pot considerar amb el dret d'usdefruit personal, i molt menys de propietat, de l'escó. Aquesta netedat en el joc democràtic repercutirà en una major implicació dels votants, que en molts casos ja han perdut la il·lusió de votar el seu alcalde.

Les aliances entre partits tenen un paper important en els nous ajuntaments. Però no han de ser aliances contra natura. Als municipis, el motiu principal per arribar a un pacte de govern ha de ser el programa, no les sigles, que queden en segon terme. Per tant, el pacte es converteix en un compromís per aplicar un pla d'actuació conjunt.

Confiem que el dia 28 els ciutadans exerceixin el seu dret de participar en l'elecció dels seus representants més directes, amb els quals podrà parlar i queixar-se. Il·lusionem-nos, almenys per un dia, per aconseguir uns ajuntaments on es respecti fidelment l'opinió dels electors i es defugi la politització artificial i ostentosa.

(Editorial de la revista Repòrter, número 34, maig de 1995, pàgina 5.)