Repòrter, abril de 1995 | Coromines: una obra apassionant



Joan Coromines
es va instal·lar a Pineda l'any 1967, quan va retornar definitivament a Catalunya després d'haver-se jubilat de la seva càtedra de lingüística romànica a la Universitat de Xicago. A Pineda, Coromines ha escrit dues de les obres més importants de tota la història de la cultura catalana: el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (nou volums enormes) i l'Onomasticon Cataloniae (obra ja redactada de la qual s'han publicat tres volums dels vuit previstos). Hi ha una pregunta que constitueix encara un enigma a propòsit de la titànica obra de Coromines: Com és que l'obra d'un gran científic dedicada fonamentalment a esbrinar l'origen dels mots a través de la recerca erudita dins obres antigues i llengües arcaiques pot haver arribat a ser una obra tan popular? Per quina raó una obra que en principi sembla pensada per a un públic de professors i universitaris es troba a les biblioteques de moltes famílies de cultura mitjana? Penso que aquest fenomen realment insòlit —que no sembla que tingui parió en cap altra obra del món— s'explica pel fet que l'obra de Coromines és apassionant I és apassionant perquè l'obra d'aquest gran erudit, pinedenc d'adopció, permet múltiples lectures i satisfà interessos molt diversos. N'indicaré uns quants especialment remarcables i els exemplificaré amb citacions de les obres del doctor Coromines:

1. Una lectura científica. L'obra dóna informacions sobre l'origen de les paraules. Així una paraula d'ús tan comú com pof ens remet a una base pre-romana POTTUS, «mena de vas» que es troba documentada en algun autor gal·lo-romà de baixa època i que potser remet a la llengua dels sorotaptes —un poble indoeuropeu emparentat amb els celtes—. El Diccionari etimològic de Coromines ens informa que aquest mot està emparentat amb la paraula lituana i letona púodas, «tupí» i amb el prussià antic podalis, «pot de beure vi». El lector amb interessos científics hi troba una informació absolutament impressionant.

2. Una lectura autobiogràfica. El Diccionari etimològic i l'Onomasticon són també unes vastes memòries de l'autor que és un home que ha viscut —probablement com cap altre català— tot aquest segle i la història de la llengua catalana des d'una perspectiva única. Així el Diccionari etimològic ens fa saber que les xiruques «devien introduir-se a Barcelona cap a 1950; jo n'uso des de 1953»; i a propòsit d'Arbúcies —vila de la comarca de la Selva el nom de la qual prové d'una paraula llatina que significa «arboç«—, l'Onomasticon ens informa que «els arboços abunden a tota la vall, i n'hi ha grans matissers sobretot a la part baixa, costat de llevant (jo mateix hi he jagut molt a llur ombra a fi de maig de 1956, per exemple)». Els detalls autobiogràfics són abundants i de gran interès per raó de la personalitat de l'autor i de la seva posició privilegiada en la història de la cultura i de la llengua catalanes.

3. Una lectura literària. El lector que s'endinsa en l'obra de Coromines descobreix que és una de les creacions literàries més grans i sorprenents de les lletres catalanes contemporànies. A l'article caní del Diccionari etimològic hi trobem el relat següent: «En aquest últim poble [Areny, un poble de l'Alta Ribagorça] vaig recollir la llegenda del sastre de Paül, un valent amb qui els seus amigots van fer la juguesca que no seria capaç de desafiar les fades, compareixent davant el Forat de les Encantaries a les dotze de la nit. Tot atansant-s'hi ell anava dient: "què féu. Encantaries?; que sóc lo Sastre de Paül", però en veure agitar-se un llençol amb què s'havia embolicat un dels seus amics per espantar-lo exclamà: "foteu-me el nas al cul" i encara corre». I a la paraula marcir, hi trobem aquests bells versos escrits per Coromines en memòria de la seva esposa Bàrbara de Haro: «Oh dona de record immarcescible: I abella, arrop! Que puny més quan no fibla; / encara hi tonarem per aquelles riberes? / respirarem la flaire d'eternes primaveres? / Oh somni! si ets tan bell, no pots ésser impossible». (1981)

4. Una lectura global. L'obra de Coromines és capaç de combinar, com ningú mai no havia fet abans, l'erudició amb un bon humor excel·lent. A propòsit de la paraules sòmines escriu: «hi ha correctors capaços d'haver fet el mateix amb els escrits de l'admirat amic Pla, i haver-li canviat un somies que ell vagi escriure per aquest sòmines espuri, que trobaven en una obra corregida per la pretesa "autoritat" de tal o tal corrector de fama que havia tingut cura de la impressió de la Vida Privada [ecs!] d'En Sagarra. Si fos així, vet aquí com neixen els mots-fantasmes.»

L'obra de Coromines és absolutament impressionant i apassionant per aquesta multiplicitat de lectures que permet i que la converteixen en una obra única en la història de la cultura catalana de tots els temps.

(Article de Joan Ferrer i Costa a la revista Repòrter, número 33, abril de 1995, pàgina 8.)
 

Estigues al dia. Subscriu-te al butlletí