Repòrter: Ens hi juguem el model de comarca
EI Pla Territorial General de Catalunya aprovat pel Parlament el mes passat defineix a grans trets el futur per a l'Ait Maresme. Es pot resumir en una paraula: creixement. Els objectius del pla són raonables a primera vista. Consisteixen a buscar el reequilibri territorial a Catalunya. En realitat, això vol dir que s'intenta descongestionar l'àrea de Barcelona i repartir part del seu pes específic entre altres zones de Catalunya no tan desenvolupades. Però la forma d'aconseguir aquests objectius del pla té alguns punts qüestionables. Per una banda, s'ha optat pel model més senzill i elemental. Si a l'àrea de la capital catalana sobra gent, repartim-la per les rodalies. A l'Alt Maresme, aquest plantejament, al qual s'acullen els plans urbanístics municipals, comportarà que la població passi dels 86.000 habitants censats als 100.000 durant els propers anys. Això per si sol ja és prou important com per rumiar les conseqüències que tindrà. Barcelona perdrà habitants i, per tant, s'esponjarà a costa d'exportar barcelonins a l'Alt Maresme, entre altres zones. Es rebaixa el nivell de congestió de la metròpoli i s'intenta que les àrees limítrofes s'equiparin en densitat de població.
Aquí ens hi juguem el model de comarca que volem. Menys poblada però amb més qualitat de vida o bé més habitada i amb un perjudici inevitable de les condicions de vida. Per aquest motiu, el pla de la Generalitat requereix un debat seriós i en profunditat comarca per comarca. El futur pla territorial de l'àmbit metropolità haurà de concretar aquest model amb les previsions de creixement urbanístic i demogràfic per als dotze pobles de la nostra àrea. Però tam-bé s'haurà d'estudiar molt bé la disponibilitat de recursos. Està preparat l'Alt Maresme per abastir d'aigua potable en bones condicions a 100.000 habitants censats més tota la població flotant? Igualment ens podem plantejar si hi ha prou capacitat per eliminar les escombraries o depurar les aigües residuals d'una àrea tan poblada que a l'estiu dobla o triplica els seus habitants.
El camí cap a l'absorció de l'Alt Maresme per part de Barcelona era imparable i havia d'arribar tard o d'hora. L'allargament de l'autopista A-19 té molt a veure amb l'estirament metropolità cap a la Tordera. Però no es pot planejar el creixement d'una comarca considerant-la solament com un territori amb possibilitats d'expansió. El pla no té en compte que l'Alt Maresme té forts lligams històrics, econòmics i socials amb les comarques gironines. Això no es pot planificar perquè el riu Tordera no separa, sinó que uneix.
(Editorial de la revista Repòrter, número 33, abril de 1995, pàgina 5.)