Repòrter, març de 1995 | El gran lingüista Joan Coromines és homenatjat en el seu 90è aniversari

L'Ajuntament de Pineda de Mar i Curial Edicions Catalanes publicaran durant el mes de març el llibre Joan Coromines, 90 anys en homenatge a l'eminent lingüista que resideix en aquesta població de l'Alt Maresme des de l'any 1967. El proper 21 de març Coromines celebrarà el seu norantè aniversari, en un moment cabdal de la seva obra, quan ha finalitzat la redacció de l'Onomasticon Cataloniae i s'inicia el procés definitiu per a la seva edició completa. La vàlua científica de Coromines ha estat reconeguda arreu del món, i la seva feina com a investigador i divulgador de la llengua catalana i la lingüística romànica el situa en un lloc de privilegi de la cultura catalana. L'Onomasticon Cataloniae estudia els noms de lloc de tots els territoris de parla catalana i és una obra única al món en les seves característiques. Recentment s'ha publicat el tercer tom d'aquesta obra, que sumarà nou volums quan s'hagi finalitzat i que actualment ja acumula la feina de 70 anys del lingüista maresmenc. Coromines és també l'autor del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.

Conèixer el personatge

El consistori pinedenc ha impulsat l'edició d'aquest volum-homenatge amb la intenció de donar relleu públic a la tasca del lingüista i per contribuir al coneixement de la seva personalitat. El llibre Joan Coromines, 90 anys es presentarà a l'Ajuntament de Pineda el proper 25 de març, amb la presència del catedràtic de llengua catalana de la Universitat de Barcelona, Joan Solà, de l'editor de Coromines, Max Cahner, i del filòleg i estret col·laborador del lingüista, Joan Ferrer i Costa. Paral·lelament, s'inaugurarà una exposició sobre Coromines a la Sala Municipal d'Exposicions, que reproduirà bona part dels materials inèdits recollits per a l'edició del llibre. En un pròleg escrit especialment per a aquest volum, el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, reconeix la vàlua de Coromines i parla d'un «acte de justícia» quan es refereix a l'homenatge que s'està impulsant des de l'Ajuntament de Pineda de Mar.

Segons Joan Solà, Coromines és l'autor més prolífic de les lletres catalanes, i assegura que quan s'hagi publicat l'Onomasticon Cataloniae en la seva totalitat, l'obra del lingüista serà tres vegades més extensa que, per exemple, la de Josep Pla. Malgrat això, es dona la circumstància que en comptades ocasions s'ha estudiat la seva figura d'una forma acurada i que, per exemple, no es disposa de cap biografia detallada ni de cap recull bibliogràfic exhaustiu. Amb la publicació del llibre-homenatge es donarà solució en part a aquesta mancança, gràcies a la tasca realitzada per Joan Pujadas i Josep Ferrer i Costa. Joan Pujadas ha elaborat unes notes biogràfiques a partir d'una extensa recerca realitzada en la premsa catalana i en les revistes publicades durant l'exili, amb l'assessorament inestimable de la germana del lingüista, la psicoanalista Júlia Coromines. Per la seva banda, Josep Ferrer i Costa ha realitzat un recull bibliogràfic molt exfiaustiu, comprovant i verificant dades de reculls anteriors, parcials i inexactes. La publicació d'aquestes dades obre un nou camí, fins al moment inèdit, per al coneixement del lingüista.



Imatges inèdites

El llibre inclou també un «Àlbum de fotografies", que reprodueix una col·lecció d'imatges inèdites. Les fotografies es remunten fins a l'any 1911, amb un Coromines infant, i repassen la seva vida familiar amb instantànies dels estiuejos de què gaudia la família Coromines-Vigneaux a Sant Pol de Mar. El llibre mostrarà també moments de treball amb els seus col laboradors i col·legues i imatges preses durant les seves interminables enquestes toponímiques, realitzades arreu del territori català. Destaquen també una instantània presa el 1978, al costat de Jorge Luis Borges, quan va ser investit doctor honoris causa per la Sorbona de Paris, i la fotografia que testimonia la visita que li va fer el president de la Generalitat, Jordi Pujol, al seu domicili pinedenc, l'any 1992.

Joan Coromines, 90 anys compta amb un recull d'articles dels col·laboradors del lingüista en les seves diverses obres lexicogràfiques i que són un testimoni únic per conèixer de primera mà la seva personalitat. Els articles són del catedràtic emèrit de lingüística romànica de la Universitat de Toronto (Canadà), Josep Gulsoy; de l'ex-conseller de Cultura de la Generalitat i editor de l'obra de Coromines, Max Cahner; del doctor en filologia semítica i catedràtic de llengua i literatura catalanes, Joan Ferrer i Costa: del lingüista i sots-director general de Formació d'Adults de la Generalitat, Carles Duartei Montserrat; del cartògraf i arqueòleg Josep Mascaró Passarius; del professor i cap del Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Lleida, Xavier Terrado, i del catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València, Antoni Ferrando.

En l'apartat «Filòlegs i amics», el llibre recull, entre d'altres, un article de Joan Solà, que suposa una interessant aportació a l'estudi sobre la vàlua i les característiques de l'obra de Coromines. Finalment, un seguit d'artistes plàstics catalans il·lustren la darrere part del llibre amb un seguitd'obres realitzades especialment com a homenatge al lingüista.



L'entrevista d'Espinàs

De forma paral·lela als actes previstos per l'Ajuntament de Pineda, s'ha constituït la Comissió d'Homenatge a Joan Coromines encapçalada pel president de l'Institut d'Estudis Catalans, Antoni M. Badia i Margarit, i en la qual hi són representades administracions, institucions acadèmiques i personalitats del món de la lingüística. Es programaran diverses taules rodones i actes de debat i de contingut acadèmic per homenatjar Coromines, i al llarg de tot l'any es farà itinerar arreu de Catalunya l'exposició que li dedica l'Ajuntament de Pineda. D'altra banda, el mateix dia 21 de març, s'emetrà una entrevista a Joan Coromines al programa Stromboli de TV3, realitzada pel periodista i escriptor Josep Maria Espinàs.


Una personalitat polèmica

Joan Coromines és un defensor inesgotable de la llengua, la cultura i la identitat catalanes. De la mateixa manera que la seva vàlua com a científic no admet dubtes, la seva forta personalitat ha estat l'origen, en no poques ocasions, de polèmiques enceses. El llibre Joan Coromines, 90 anys en recull bons exemples. En una entrevista publicada al diari Avui, el 29 d'octubre de 1994, el periodista Pere Tió i el catedràtic Joan Solà li preguntaven el seu parer sobre la polèmica. La resposta de Coromines fou aquesta: «Crec que és bona. (...) Trobo que en el nostre país es consensúen massa les opinions i que moltes vegades s'evita la polèmica per no trepitjar els interessos d'uns i altres. L'abús del consens és dolent perquè supleix la disputa democràtica.» El llibre també reprodueix el discurs que va pronunciar Coromines en rebre la Medalla d'Or de la Generalitat, l'any 1980. En ell es lamenta de la falta de reconeixement i suport que va rebre en tornar a Catalunya després de l'exili: «De la política ho ignoro tot. De Catalunya, no ignoro tant. Jo no voldria que aqueixa pàtria de tombes flamejants, fos la terra dels martiris oblidats, o la terra dels fidels decepcionáis (...) Però ¿no val més encara demostrar-se agraïts als homes quan encara són vius?». Però la contundència que respiren les paraules que Coromines va adreçar l'any 1989 al llavors ministre de Cultura, Jorge Semprun, quan li va ser atorgat el Premio Nacional de las Letras, fa innecessaris els comentaris: «L'única nació, i l'única llengua meves, a les quals reto incondicional homenatge són la nació i la llengua catalanes. I veig amb tristesa que l'Estat i el Govern que m'ho atorguen [el premi], encara neguen o regategen els drets que són deguts a totes dues.» Finalitza la carta sense concessions amb aquesta frase, referida a Europa: «Tornarà a ser l'Estat més poderós del món, per poc que les grans nacions europees s'esforcin per dominar els egoistes interessos econòmics i bancaris (...), i s'ajudin ambla ferma argamassa de les nacions petites o modestes, com la nostra, rebutjant la farsa dels  col·legis electorals únics, imposats per dominadors mediocres.»

(Article de Pep Montes a la revista Repòrter, número 32, març de 1995, pàgines 34-37.)