Repòrter, març de 1995 | Arenys de Mar recupera temps i ja té aprovat el pressupost del 1995
L'Ajuntament d'Arenys de Mar, que el novembre passat tot just va aprovar el pressupost de 1994 i les liquidacions dels exercicis dels anys1992 i 1993, ha recuperat molt del temps que portava endarrerit i ara ja gestiona el pressupost corresponent a aquest any. El pressupost va ser aprovat el 23 de gener, complint el compromís al qual va arribar el regidor d'Hisenda, Josep Bancells, del PSC, davant dels grups de l'oposició al novembre. Bancells va manifestar en aquella sessió plenària que l'Ajuntament tindria enllestit el pressupost de 1995 durant el gener, tot i el retard que portava llavors el consistori.
El pressupost global de 1995 ascendeix a 921 milions de pessetes, 884 dels quals es destinaran a l'Ajuntament i 36 a la residència geriàtrica. Els ingressos previstos són de 884 milions, amb la qual cosa el pressupost no preveu cap endeutament. El nivell actual d'endeutament és del 8,37%, sobre un màxim permès per la llei del 25%. La partida més destacada del capítol de despeses és la corresponent a la millora de les vies públiques, amb 164 milions. Precisament entre els dies 27 de febrer i 3 de març l'Ajuntament d'Arenys de Mar va tirar endavant un conjunt d'obres de pavimentació a nombrosos carrers del municipi.
El pressupost va ser aprovat amb els vots favorables de l'equip de govern —PSC i PP—, els contraris de CiU i d'ERC i l'abstenció d'IC. El pressupost preveu una despesa 14 milions de pessetes superior a la prevista l'any passat, la qual cosa representa un increment del 2%. L'alcalde d'Arenys de Mar, Ignasi Moreno, va qualificar el pressupost d'«equilibrat i continuista», però va afirmar que es canviarà el destí de les partides, en relació amb els anteriors. En aquest sentit, destaca l'augment de la partida reservada a l'elaboració de projectes urbanístics i l'execució d'obres. En resum, la voluntat de l'equip de govern és que els ciutadans percebin al carrer les inversions municipals. El regidor d'Hisenda entén que aquest pressupost és l'instrument necessari per iniciar «una nova etapa», que s'ha de caracteritzar —segons ell— per la millora de la qualitat de vida dels veïns, un cop consolidades les obres que feien falta més urgentment. Les obres a les quals es refereix el regidor d'Hisenda són la millora de la xarxa de comunicacions amb l'autopista, el cobriment de la riera i la regeneració de les platges.
Les inversions reals s'efectuaran per valor de 73 milions, segons contempla el pressupost, cosa que significa un 8% de les despeses municipals. A més, aquestes inversions es finançaran amb un crèdit a llarg termini. La partida més important és la de manteniment i millora dels carrers, amb 164 milions. D'aquests, 30 milions aniran destinats a l'arranjament de carrers i 18, a la renovació de l'enllumenat.
Els grups de l'oposició van carregar contra l'equip de govern bàsicament per dos motius: el balanç deficitari del certamen Firamar i el fet que el pressupost no prevegi la millora dels calabossos municipals. El regidor de CiU Ramon Vinyes creu que s'hauria d'invertir en l'edifici Xifré i comprar el de l'empresa de licors Calisay, que ha fet fallida. Segons CiU, és necessari buscar una solució definitiva a les deficiències del local de la Policia Local. Vinyes també va reclamar un augment de la dotació del personal de la Policia perquè durant les vacances la plantilla no dóna l'abast. El regidor d'ERC Sebastià Sardiné va lamentar que no es millori el patrimoni i va reclamar que es potenciï el nucli antic per evitar-ne la degradació. A més, el regidor republicà va demanar a l'equip de govern que compri sòl per fer habitatges per als joves. El regidor d'IC Vicenç Martí va canviar la seva intenció de vot —anava a votar en contra— perquè algunes de les seves propostes van ser introduïdes al pressupost en les comissions d'hisenda prèvies al ple.
Els crèdits reportaran ingressos de 73 milions, mentre que del Fons de Cooperació Municipal n'arribaran 175. Elsimpostsdirectes ascendiran a 328 milions i els indirectes a 32. Les taxes de brossa, l'ocupació del sòl i subsòl i l'expedició de documents suposaran ingressos de 265 milions de pessetes.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 32, març de 1995, pàgina 21.)