Repòrter: Homenatges per reivindicar Espriu i Coromines

L'escriptor Salvador Espriu i el filòleg Joan Coromines tornen a ser actualitat aquests dies pels homenatges que els fan les seves poblacions adoptives d'Arenys de Mar i Pineda de Mar, respectivament. Són dos homenatges diferents per motius evidents. Però tant l'homenatge pòstum commemorant els deu anys de la mort de Salvador Espriu com el reconeixement que Pineda tributarà aquest mes a l'estudiós de la llengua Joan Coromines són actes de justícia. No es tracta d'aprofitar la circumstància que el poeta i el filòleg hagin viscut a poblacions de l'Alt Maresme, sinó de prendre la iniciativa en l'organització dels actes d'homenatge públic per la simbiosi, més o menys profunda, dels dos intel·lectuals amb els dos pobles.

En el cas de Salvador Espriu, l'homenatge que la seva Sinera li va tributar va servir per cridar l'atenció de la preocupant i decreixent reivindicació del que, quan va morir el 23 de febrer de 1985, era el poeta nacional de Catalunya. Hem d'aconseguir que Espriu visqui i sigui conegut. Seria molt lamentable que caigués en l'oblit.

Per la seva banda, Pineda ha fet un pas transcendental en preparar un reconeixement públic a una persona que, malgrat que no prodiga les seves aparicions en públic, ha demostrat una gran fidelitat a la població, on ha acabat de redactar recentment la seva gran obra: l'Onomasticon Cataloniae. Una prova de la importància de l'homenatge que es farà aquest mes és que finalment tindrà un abast de tots els Països Catalans per la bona rebuda que ha tingut entre el món cultural.

El racisme requereix una investigació a fons

L'absolució de tres joves acusats d'apunyalar un ciutadà gambià a Malgrat el 1992 pot I provocar efectes negatius entre la creixent militància a les files dels skins i els neonazis. El tribunal els va absoldre perquè la prova acusatòria era insuficient, encara que hi havia elements incriminatoris. No demanem als jutges que incompleixin les lleis i condemnin injustament uns innocents (petició que seria una falta de respecte per la independència judicial), però sí reclamem als responsables policials, al ministeri fiscal i als magistrats que siguin especialment exigents en la investigació dels casos d'agressions racistes per tal de poder castigar amb les penes màximes els culpables.

(Editorial de la revista Repòrter, número 32, març de 1995, pàgina 5.)