Repòrter: L'aigua de la Tordera acumula més sospites
L'assumpte de l'aigua s'està convertint en una preocupació per als ciutadans de l'Alt Maresme i els de la Costa Brava sud. Per si no en teníem prou amb les sospites de I salubritat aixecades per l'alt contingut de ferro i manganès, ara s'hi afegeix la contaminació per dioxans i dioxolans. Els usuaris de l'aigua de la Tordera hem presenciat, perplexos, com es contradeien dos departaments de la Generalitat. I els responsables municipals, lluny d'afrontar el problema decididament des de la primera sospita, per mínima que fos, reaccionen quan es destapa un informe que alerta d'un suposat perill per al consum humà.
Com es pot entendre que mentre el Departament de Medi Ambient asseguri que l'aigua no és potable, Sanitat posi la mà al foc defensant que no hi ha perill? La Generalitat, amb el seu desacord intern, va donar peu a la sospita. La solució a la discrepància no és convocar els responsables dels dos departaments i els alcaldes a una reunió i fer un comunicat conjunt. Cal una investigació seriosa, rigorosa i que aclareixi ràpidament l'assumpte de l'aigua.
Un dels pocs aspectes positius d'aquest cas és que s'hagi pogut detectar quina va ser l'empresa causant de la contaminació per dioxans, però també demostra que el problema s'ha d'atacar des de l'arrel. La planta potabilitzadora de l'Alt Maresme, que entrarà en funcionament el gener de 1996, possibilitarà que l'aigua surti neta per l'aixeta. Però s'hauran desvetllat les incògnites í la històrica desconfiança dels habitants de la zona respecte a una aigua que no poden beure des de fa anys pel seu color tèrbol i la seva mala olor? Això costarà més i requerirà una feina de transparència informativa que fins ara no s'ha practicat. També caldrà regular i controlar molt més els abocaments al riu. Aquesta és la tasca de la Generalitat, que pot oblidar que el creixement industrial de la zona ha de ser respectuós amb el medi ambient.
La politització que s'ha produït del cas és un fet que beneficia poc l'aclariment de la veritat. Aquest és un problema molt greu que requereix un esforç per part dels grups polítics per treballar plegats. Però sense oblidar els papers de cadascun. Així, si els responsables municipals no reaccionen davant la informació alarmant de Medi Ambient, l'oposició fa bé de fer un toc d'atenció.
(Editorial de la revista Repòrter, número 31, febrer de 1995, pàgina 5.)