Repòrter, novembre de 1994 | Curial publica un llibre inèdit de l’escriptor pinedenc Vicenç Riera Llorca
El llibre Els exiliats catalans a Mèxic, un dels darrers treballs de Vicenç Riera Llorca que restava inèdit, acaba de ser publicat per Curial Edicions Catalanes. El nostre col·laborador Joan Ferrer i Costa fa una recensió d'aquesta nova publicació del malaguanyat escriptor pinedenc.
Vicenç Riera Llorca, Els exiliats catalans a Mèxic. Edició a cura de Josep Ferrer i Costa i Joan Pujadas i Marquès. Barcelona, Curial Edicions Catalanes (Col·lecció La Mata de Jonc, 29), 1994. 386 pàgines.
Tota l'obra de Vicenç Riera Llorca (Barcelona, 1903-Pineda, 1991) és un exercici de recuperació de la memòria. La memòria que permet fer del passat, present; que permet recrear —amb lucidesa— la història. Una fiistòria que era la seva, però que era també una part de la història col·lectiva del nostre poble. Els exiliats catalans a Mèxic és una de les darreres obres que Riera Llorca va escriure, i que ara, gràcies al pulcre treball de Joan Pujadas i Josep Ferrer que tenen cura de l'Arxiu Riera Llorca, propietat de l'Ajuntament de Pineda de Mar, i a l'excel·lent política de publicacions de Curial Edicions Catalanes, ha pogut ser publicada i rescatada de l'oblit. El llibre va ser un encàrrec de Josep Benet, director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, a l'autor. Riera Llorca va fer notables esforços de recerca històrica (buidatges d'obres anteriors, peticions d'informació als últims descendents) i de memòria personal per redactar aquest llibre. L'obra descriu l'organització dels exiliats catalans a França per preparar el camí de l'exili americà (capítol 1), l'arribada a Mèxic i les primeres activitats dels catalans exiliats (capítol 2), la producció literària de l'exili mexicà (capítol 3), les publicacions i activitats culturals més destacades dels catalans a Mèxic (capítol 4), les institucions catalanes a l'exili (capítol 5), les memòries de l'autor com a cap de l'oficina de premsa de l'ambaixada britànica a Mèxic (capítol 6), i una recreació literaría de l'activitat mexicana de deu exiliats catalans (destaquen les pàgines dedicades a Víctor Alba, Avel·lí Artís-Gener i Lluís Nicolau d'Olwer) (capítol 7). Tres apèndixs clouen l'obra: un ampli cens dels exiliats catalans a Mèxic, una llista d'empreses creades pels catalans i un treball sobre una mútua creada per metges catalans exiliats. En aquesta obra els lectors de Riera Llorca hi retrobem la prosa sempre elegant de l'autor de Tots tres surten per l'Ozama, una memòria del temps i de l'ambient on Riera Llorca es formà com a escriptor i activista cultural, i una visió, sempre lúcida, del passat. Un passat que constitueix la matèria literària de l'obra novel·lística de Vicenç Riera Llorca i que en aquest llibre trobem enfocat des de la perspectiva més formal de la història-crònica de caire més positiu, acadèmic.
(Article de Joan Ferrer i Costa a la revista Repòrter, número 28, novembre de 1994, pàgina 38.)