Repòrter, novembre de 1994 | CiU renova els alcaldables a Arenys de Mar i Pineda per guanyar el PSC

Convergència i Unió (CiU) està convençuda d'obtenir les alcaldies d'Arenys de Mar i Pineda —on actualment governen els socialistes— en els comicis municipals del maig de l'any vinent. Miquel Rubirola, economista i ex-director general de l'Institut Català del Crèdit Agrari de la Generalitat, plantarà cara a l'alcalde Ignasi Moreno, mentre que l'empresari Salvador Llorens serà qui s'enfrontarà a l'alcalde de Pineda, Josep Lluís Fillat. Rubirola i Llorens són independents i presentaran llistes força renovades, amb l'objectiu de garantir capacitat de gestió en cas d'arribar al govern. El president de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) al Maresme, Fidel Soler, creu que Rubirola i Llorens «tenen moltes possibilitats» d'obtenir l'alcaldia de les seves poblacions perquè, segons ell, «la vàlua» dels candidats se suma al deteriorament de la imatge d'Ignasi Moreno i Josep Lluís Fillat.

Del primer alcalde socialista, Fidel Soler destaca la dimissió presentada aquest any pel seu regidor d'Urbanisme, Joan Pons, «que no para d'atacar els seus ex-companys de govern», va dir. A aquesta dimissió, segons Soler, cal afegir el «numeret» muntat pel regidor de Governació, Desideri Vives, que el 19 d'octubre va deixar el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) perquè està en contra de la incorporació de nous militants, que podrien entrar en la propera llista electoral. «Estic convençut que CiU recuperarà l'alcaldia d'Arenys de Mar», va dir Soler. Miquel Rubirola substituirà l'anterior número u de CiU, Antoni Badosa, que va obtenir 6 regidors l'any 1991, enfront dels 8 representants socialistes. El PSC, però, governa a Arenys de Mar amb el suport de l'únic regidor del PP, Francesc Pi.

El president comarcal de CDC considera que l'equip de govern de Pineda està «molt desacreditat», però a diferència de Moreno, Fillat governa amb la majoria absoluta de 10 regidors. Joaquim Pons, cap de llista de CiU a les anteriors eleccions, va obtenir 6 regidors, dos més que l'any 1987. Pons admet que té «un sostre», per la qual cosa ha desestimat de presentar-s'hi per tercera vegada. L'actual portaveu de CiU està convençut que Salvador Llorens obtindrà l'alcaldia i s'ha compromès a treballar perquè sigui així. «El meu objectiu és aconseguir l'alcaldia. Hem de deixar Pineda a l'alçada que li correspon», afirma Llorens, que no té cap més aspiració política que «treballar pel poble». La renovació de la candidatura convergent a Pineda fia estat totalment pacífica, ja que Salvador Llorens va ser proclamat alcaldable per unanimitat i disposa del vist-i-plau d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC). A Arenys de Mar, en canvi, l'anunci de la proclamació de Rubirola, efectuat per Fidel Soler, va provocar una petita fricció amb el president local de CDC, Agustí Puig.

Nou candidat del PSC a Calella

El PSC aposta sobretot per la continuïtat i presentarà els seus sis alcaldes de l'Alt Maresme —els d'Arenys de Mar, Arenys de Munt, Pineda, Malgrat, Palafolls i Tordera— a la reelecció, segons va informar el primer secretari del partit a la comarca, Joan Rangel. «Tots els nostres alcaldes estan disposats a tornar-se a presentar i són els millors candidats perquè ho han demostrar gestionant els ajuntaments», va dir Rangel. A Calella, però, el PSC ha optat pel canvi del cap de llista amb l'intenció de desbancar el convergent Joaquim Rey de l'alcaldia. El 22 d'octubre el PSC va presentar l'economista Joan Torrent i Beltran com a cap de llista, en substitució de Manel Pujol, després d'una assemblea en què el 80% va votar-lo, mentre que el 20% restant ho va fer per l'historiador Jordi Amat i Teixidor. Rangel va presentar Torrent com a «candidat immillorable», atès que «reuneix les millors condicions per liderar el nostre projecte d'il·lusió i canvi que necessita Calella». Rangel va dir que l'Ajuntament de Calella encara no ha experimentat el canvi que la majoria de consistoris van donar l'any 1979.



En la roda de premsa, Torrent va destacar la greu situació econòmica en què es troba la població i l'Ajuntament, a més de criticar l'actitud poc democràtica de l'equip de govern —CiU i Grup Mixt—. «Als companys de CiU els hem de dir que perquè hi hagi l'entesa que necessita Calella haurien de fer manifestacions pràctiques de redreçament de la seva posició de rebuig a la participació de les altres forces polítiques», va afirmar l'alcaldable. «A Calella, li convé que CiU canviï i per això li demanem gestos per, en el seu moment, comptar amb ells per poder cogovernar o participar conjuntament tots en un projecte rellançador de la ciutat», va afegir. El PSC de Calella vol cloure el trist capítol iniciat aquest mandat amb la fugida al Grup Mixt de tres regidors seus, que han donat suport als convergents. Set mesos abans de les municipals, aquesta és la situació sobre els alcaldables i llistes que presentaran els diferents partits a les dotze poblacions de l'Alt Maresme:

ARENYS DE MAR. El regidor d'Iniciativa per Catalunya (IC) Vicenç Martí encapçalarà la llista, amb l'objectiu d'obtenir dos regidors, oferint una «candidatura alternativa» a les propostes dels socialistes i els convergents. El regidor d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Sebastià Sardiné tornarà a liderar la llista dels republicans. La incògnita és saber si es presentaran tantes llistes independents com el 1991, quan van ser vuit les candidatures presentades.

ARENYS DE MUNT. L'alcalde, Josep Maria Valls, del PSC, s'hi tornarà a presentar, però la coalició CiU encara no s'ha posat d'acord sobre qui serà el seu rival. Unió pretén encapçalar la llista, però Convergència no ho veu gens clar i assegura que té diversos alcaldables en cartera. El president de CDC al Maresme preveu que l'elaboració de la llista serà «delicada». Xavier Oller serà el candidat d'ERC, partit que té l'esperança d'aconseguir un molt bon resultat en aquesta població. El PP també s'hi presentarà.

CALELLA. Joaquim Rey repetirà al capdavant de la llista de CiU, a la qual s'afegiran militants d'Unió, atès que aquest any s'ha constituït el comitè local. ERC no té intenció de presentar el regidor Jaume Puig com a alcaldable, sinó que aposta per una nova figura, reforçada amb un «equip compacte». Jaume Puig i Imma Teixidor apareixeran en posicions avançades de la llista. Un sector del partit volia Puig com a alcaldable, però el regidor té molta feina com a vice-president del comitè d'alta competició de la Federació Estatal de Tennis Taula i com a coordinador del Centre de Tecnificació i del club Tennis Taula Calella, a part de la seva professió. Joan Juhé tornarà al capdavant d'IC, a l'igual que el regidor del PP Miquel Tur, que ho ha anunciat tot i que el partit no volia fer públics els alcaldables fins passades les eleccions d'Euskadi. Els únics canvis de números u es donaran al PSC i ERC.

CANET DE MAR. CiU vol que l'alcalde independent Josep Rovira es presenti a la reelecció sota les sigles de la seva coalició. Rovira té molts regidors del seu equip, Canet 2000, que són militants d'Unió i estaria disposat a presentar-se per CiU —mantenint l'estatus d'independent— si rebés bones compensacions. Rovira també hauria rebut ofertes del PSC, però és difícil que es produeixi aquest acord. ERC presentarà llista, però no està definit qui l'encapçalarà. IC també podria presentar-hi candidatura.

MALGRAT DE MAR. L'alcaldessa, Conxita Campoy, del PSC, i el cap de l'oposició, Gonçal Prieto, del PP, són els únics que avui per avui se sap que es presentaran com a caps de llista. Campoy pretén renovar la llista, amb l'objectiu d'augmentar el número de regidors socialistes i obtenir la majoria. El PP té moltes esperances a Malgrat, atès que actualmenttenen 4 regidors. Els consenvadors aprofitaran la visita a Malgrat de José Maria Aznar per fer públic que Prieto torna a ser el cap de llista. Les coses, però, no estan tan clares a les files de CiU, ERC i IC. Unió vol encapçalar la llista de CiU, però CDC no ho vol. Fidel Soler admet que la confecció de la llista serà problemàtica i ha avançat que el president del comitè local de CDC, Miquel Verdaguer, no serà pas l'alcaldable. La direcció comarcal d'ERC també reconeix que la situació a l'assamblea de Malgrat és «problemàtica», atès que un sector del partit no vol que Lluís Llerinós, actual portaveu municipal, torni a ser el cap de llista. Tot i admetre aquestes dificultats, ERC espera aconseguir un bon resultat. Els 3 regidors republicans governen amb IC i el PSC. La portaveu d'IC, Marta Hernández, ha anunciat a REPÒRTER que no es tornarà a presentar. «Voluntàriament he decidit no tornar-me a presentar per discrepàncies personals amb membres de l'agrupació local», va manifestar Hernández, que és regidora des del 1987. Marta Hernández, però, continuarà vinculada a IC perquè  forma part de la comissió permanent, de la comissió de política nacional i de la sectorial d'emigracions i moviments ètnics. Unes eleccions primàries internes decidiran qui la substituirà.

PALAFOLLS. L'alcalde, Valentí Agustí, del PSC, encara no ha confirmat si es presentarà a la reelecció, però el partit dóna per fet que serà així. CiU tornarà a presentar Joan Aldrofeu com a número u, mentre que ERC treballa per confeccionar llista, tot i que el 1991 no en va presentar cap. A Palafolls només els socialistes i els convergents tenen representació municipal. IC i el PP es van presentar als anteriors comicis, però no van treure cap regidor. El PP assegura que presentarà una llista renovada, amb nou alcaldable, mentre que IC treballa per tornar-se a presentar.

PINEDA DE MAR. L'alcalde, Josep Lluís Fillat, del PSC, es tornarà a presentar i CiU ho farà amb Salvador Llorens. El PP tornarà a apostar per Norbert Pelàez, l'únic regidor que té, amb la intenció d'augmentar la representació. A diferència de les anteriors eleccions, IC i ERC presentaran llista. Pere Horta ha declinat finalment el convit dels republicans de tornar a encapçalar la candidatura, per la qual cosa ERC està buscant un número u. De moment, ERC té dos possibles alcaldables. IC, en canvi, ho té més avançat i farà la presentació oficial del seu candidat el dia 4 de novembre, amb la presència de Rafael Ribó. IC espera obtenir un bon resultat, donats els resultats de les últimes eleccions europees.

SANT CEBRIÀ DE VALLALTA. CiU assegura que Joan Roig, que porta 25 anys d'alcalde i té 60 anys d'edat, es tornarà a presentar. però ell ha reiterat diverses vegades que està cansat d'estar a l'alcaldia. El PP, que té un regidor, tornarà a presentar llista, mentre que ERC n'està confeccionant una.

SANT ISCLE DE VALLALTA. L'alcalde, Joan Torrent, de CiU, repetirà. El PP i ERC han mantingut contactes per presentar-hi candidatures. El 1991, CiU va ser l'única força que es va presentar.

SANT POL DE MAR. L'alcalde, l'independent Francesc Pomés, que milita a Unió, es presentarà a la reelecció sota les sigles de CiU. Jordi Roura podria tornar a encapçalar la llista d'IC, mentre que el PSC i ERC encara no han confirmat oficialment els seus alcaldables.

SANTA SUSANNA. L'alcalde, Joan Campolier, de CiU, es tornarà a presentar, segons afirma Fidel Soler. Campolier, però, no ho ha confirmat encara oficialment. El PP té assegurada la presentació de llista i els dos grups independents locals podrien tornar a participar en les eleccions.

TORDERA. El partit està convençut que l'alcalde, Jaume Romaguera, del PSC, tornarà a liderar la llista socialista. Joan Carles García tornarà a ser l'alcaldable de CiU, partit que està a l'equip de govern amb el PSC. El regidor trànsfuga del PSC, Lluís Barrera, ha anunciat que té intenció de formar una llista independent. IC, ERC i PP també presentaran candidatures. IC espera un bon resultat, a la vista de les últimes europees.



Segon «cop» a l'equip de govem d'Arenys de Mar en un any

El regidor de Governació, Comerç i Turisme d'Arenys de Mar, Desideri Vives, ha deixat el PSC perquè no està d'acord amb la incorporació al partit de nous militants, que podrien entrar a la propera llista electoral. Aquests nous militants són persones, com Francesc Ferrón —ex-regidor de CiU i d'Unió Arenyenca—, vinculades amb la dreta conservadora. Desideri Vives, militant socialista des del 1974 i regidor durant el primer, segon i l'actual mandat, continuarà a l'equip de govern —PSC i PP— fins al maig de 1995. «Estic d'acord què el PSC sigui un partit obert, però a persones de pensament pròxim. La gent té dret a canviar, però jo tinc massa records per oblidar l'actuació d'aquestes persones, i seria incoherent que continués al partit», va dir. La discrepància del regidor amb la línia del partit a nivell local se suma al que ell considera una campanya de desprestigi. Les últimes acusacions llençades contra ell [vegeu el REPÒRTER del febrer] han contribuït a crear-11 un «estat d'ànim» que l'ha deixat «sense humor» per polemitzar sobre l'entrada de nous militants.

Vives, que continuarà com a independent, va ser acusat de beneficiar-se particularment de les obres de l'autopista i d'haver-se apropiat d'un banc municipal. A principi d'any, va dimitir el regidor d'Urbanisme, Joan Pons, que des de llavors ha mantingut una actictud públicament crítica vers l'equip de govern. A diferència de Pons, Vives s'ha compromès a mantenir-se fidel a l'alcalde, Ignasi Moreno. L'estabilitat del govern, per tant, està garantida perquè no caldrà modificar el cartipàs, però la decisió de Vives és el segon «cop» en un any al govern d'Ignasi Moreno.

El PSC assumeix el soterrament de la via

Els socialistes del Maresme s'han apuntat a la reclamació del soterrament de la via del tren i estudien la possibilitat d'incloure aquest punt en els programes electorals de les properes municipals. Abans, però, el PSC elaborarà un estudi tècnic i econòmic per determinar si el projecte és viable des dels dos punts de vista. Si així fos, aquest seria un dels objectius programàtics més importants dels socialistes, que inicialment s'havien mostrat escèptics amb la iniciativa dels hotelers de l'Alt Maresme, que han iniciat una recollida de signatures. En l'anterior número de REPÒRTER, els alcaldes de Pineda, Josep Lluís Fillat, i de Malgrat, Conxita Campoy, es desmarcaven d'aquesta campanya. Joan Rangel, coincideix amb Conxita Campoy a dir que el soterrament no només s'ha de plantejar per Calella, Pineda, Santa Susanna i Malgrat, sinó a nivell comarcal.

Rangel ataca Joaquim Rey perquè dóna suport a aquesta iniciativa, tot i ser president del Consell Comarcal. Rangel creu que Rey hauria de ser el primer en mirar pels interessos globals del Maresme. El número u del PSC qualifica de «demagògica i electoralista» la postura de Rey. La decisió d'assumir aquesta reclamació va ser adoptada el 8 d'octubre, durant una reunió del consell de federació del PSC, a la qual va assistir el dirigent socialista i vice-president del govern central, Narcís Serra. El president del Gremi d'Hostaleria del Maresme, Manel Vila, ha valorat positivament la decisió del PSC.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 28, novembre de 1994, pàgines 18-21.)