Repòrter, octubre de 1994 | Els auditors no veuen clars els comptes de l'Ajuntament de Calella

«Donada la gran importància de les limitacions i incerteses, no podem expressar una opinió sobre l'adjunt balanç de situació i compte de pèrdues i guanys de l'Ajuntament  de Calella a 31 de desembre de 1993.» Aquesta és la conclusió a què han arribat els autors de l'auditoria sobre l'estat financer del consistori en acabar l'exercici de 1993, a la qual ha tingut accés REPÒRTER. Els auditors independents afegeixen a continuació: «Excepte per l'efecte de les reserves esmentades en els paràgrafs anteriors, la liquidació del pressupost de l'Ajuntament corresponent a l'exercici 1993 s'ha preparat d'acord amb la normativa legal vigent». Quatre folis sobre «limitacions, reserves, incerteses i legalitat» precedeixen les conclusions de Gassó y Cia. Auditores, una empresa d'auditors de prestigi reconegut.

En l'apartat de «limitacions» destaca el fet que l'Ajuntament no disposa d'un inventari de les seves propietats petites, per la qual cosa «no ha estat possible l'aplicació de procediments d'auditoria en aquesta àrea». El consisten no ha fet el recompte dels rebuts pendents de cobrament amb una antiguitat superior a cinc anys i tampoc disposa del detall per anys del deute que manté amb la Diputació de Barcelona i la Generalitat —que ascendeix a 356 milions de pessetes—, en concepte de recàrrecs per llicència fiscal, cànon d'infraestructura hidràulica i taxa de sanejament, respectivament.

Els auditors asseguren que l'Ajuntament té rebuts per un import de 414 milions que són «de difícil o nul·la cobrabilitat». A més d'aquesta, altres «reserves» són que consten com adeutors 27 milions que corresponen a «rebuts prescrits sobre els quals no s'ha efectuat cap acció legal de cobrament» i que hi ha «despeses acreditades en l'exercici i no comptabilitzades per un import de 42 milions. Així mateix, van ser imputades a l'exercici 1993 despeses acreditades en l'exercici 1992 per 31 milions». Els auditors també afirmen que «l'Ajuntament ha classificat com a passiu a llarg termini 57 milions el venciment dels quals és inferior a l'any» i que «no periodifica la paga extraordinària del mes de juny». 

En el bloc de les «incerteses» que detecten els auditors s'informa que l'Ajuntament «no ha reflectit en els seus estats financers la totalitat de transaccions efectuades durant l'exercici 1993». Dels diners que el consistori calellenc havia de cobrar encara de l'any 1993, «únicament el 10%» s'ha ingressat a les arques municipals durant la primera meitat d'aquest any. Els auditors afegeixen que «els saldos que componen els comptes d'hisenda pública deutora i creditora no coincideixen amb les liquidacions efectuades amb posterioritat».

Un altre dels apartats de l'auditoria fa referència a aspectes de legalitat. En aquest s'afirma: «La base catorzena, que contempla les diferents fases de la despesa, és sistemàticament ignorada pel consistori». També manifesten: «l'Ajuntament no inclou nominalment la relació i retribució de llocs de treball en el seu pressupost anual i no dóna compliment a les disposicions recollides en el Reglament de funcionaris locals». Els auditors també diuen que «no queda constància que l'Ajuntament elabori plans trimestrals de tresoreria», tot i que ho estableixen les bases d'execució. Finalment, detecten que s'incompleix el principi d'universalitat del pressupost perquè «no inclou tots els ingressos i despeses».

L'auditoria diu que dels 152 milions que altres pobles deuen a Calella per la venda d'aigua, un 25% —31 milions— s'haurien d'entendre com a «insolvències». Pel que fa als deutes que l'Ajuntament té contrets amb la Generalitat, els auditors adverteixen que «es podrien derivar sancions, però no és possible determinar la seva quantificació». Després que s'elaborés l'auditoria, l'Ajuntament va signar un conveni amb la Generalitat per liquidar els 325 milions mensualment.



El PSC demana la dimissió del regidor d'Hisenda i de l'alcalde

El regidor del PSC Ramon Vivé considera que el regidor d'Hisenda, Josep Maria Gallart, i l'alcalde, Joaquim Rey, haurien de dimitir perquè, segons ell, l'auditoria demostra que l'equip de govern —CiU i Grup Mixt— «no ho fa bé i demostra la seva incapacitat». «Després de tres anys i mig, l'equip de govern no pot culpar de l'actual situació econòmica l'anterior govern», va manifestar Ramon Vivé. «Josep Maria Gallart hauria d'haver plegat ja fa temps», va afegir el regidor. El portaveu del PP, Miquel Tur, entén que l'auditoria demostra que l'equip de govern «no ha sabut administrar». «La situació és greu, l'auditoria és claríssima i nosaltres fa molt de temps que hi insistim des de l'oposició», va afirmar Tur. El portaveu d'ERC, Jaume Puig, creu que el més destacable és que els auditors hagin trobat «un forat de 445 milions», en relació amb els diners de difícil cobrabilitat. «Esperem que arribi el ple en què s'aprova la liquidació dels pressupostos per manifestar-nos sobre aquest tema», va afirmar Puig.

El regidor d'IC, Joan Juhé, assegura que l'Ajuntament de Calella està «en fallida» perquè, segons ell, el patrimoni municipal declarat pel consistori és de 1.300 milions de pessetes, mentre que els deutes pugen a 1.500 milions. D'aquests deutes, 750 milions s'han de pagar a curt termini, segons Juhé. El regidor d'IC veu «possible corrupció» en el fet que l'Ajuntament no disposi d'un inventari de les seves propietats petites. Juhé considera que els balanços de l'Ajuntament són «ficticis», per la qual cosa els grups de l'oposició van demanar en la reunió de la comissió especial de comptes que els balanços siguin refets, amb la intenció que recullin «les dades més significatives de l'auditoria».

Al·legació contra la liquidació del 93

Els grups de l'oposició —PSC, PP, ERC i IC— han entrat una al·legació al registre de l'Ajuntament en què afirmen que la liquidació del pressupost de 1993 és «il·legal» perquè en el romanent líquid de tresoreria no es van descomptar els diners de difícil cobrament. «L'esmentada liquidació (...) no compleix allò que disposa l'article 103 del Reial decret 500/1990, en què s'estableix que el romanent de tresoreria es quantificarà amb deducció dels drets pendents de cobrament que es considerin de difícil o impossible recaptació», s'afirma en l'al·legació. En la comissió especial de comptes, l'oposició va proposar la creació d'una «comissió de morositat», que estaria integrada per personal tècnic, ciutadans i regidors de tots els partits, perquè elabori un dictamen sobre les causes i possibles solucions al problema dels rebuts pendents. L'equip de govern va desestimar la idea.

El regidor d'Hisenda ha admès que la situació és «delicada i preocupant», però està satisfet de la gestió econòmica de l'equip de govern. Gallart ha destacat que l'encàrrec de l'auditoria és pervoluntat pròpia i que no ha trobat «cap problema de legalitat».

En relació amb unes declaracions de Juhé en què assegurava que 1 de cada 4 calellencs no paga els seus impostos municipals, Gallart va explicar en l'últim ple que Calella supera Pineda de Mar, Malgrat de Mar i Lloret de Mar pel que fa a l'eficàcia recaptadora de 8,7 i 2,5 punts, respectivament. Segons Gallart, el 84,4% dels impostos es cobren en el període voluntari. L'equip de govern de Calella espera ingressar un 50% dels 231 milions pendents de l'any ,1993 al llarg de l'exercici en curs.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 27, octubre de 1994, pàgines 18 i 19.)