Repòrter: El sotenament de la via del tren és una prioritat
La reivindicació de treure la via del tren de la costa a l'Alt Maresme ha ressuscitat aquest I estiu. Aquesta vella aspiració es comporta com el Guadiana: ara apareix, ara desapareix. Però aquest cop hi ha elements nous que cal analitzar.
Aquest estiu el somni de treure la via ha despertat gràcies a una aliança entre polítics locals i hotelers. Aquests dos poders fàctics s'han repartit els papers fruit d'una estratègia planificada pels alcaldes per no encapçalar una campanya de recollida de firmes. Els alcaldes, sempre temorosos d'emprendre o implicar-se en qualsevol mobilització ciutadana, han pactat amb els empresaris del Gremi d'Hostaleria que siguin aquests els qui recullin les signatures. A continuació, els alcaldes faran seva la campanya i portaran les signatures als despatxos de Barcelona i Madrid per reivindicar amb més força el soterrament de la línia fèrria.
Després de reclamacions insistents dels alcaldes demanant que es tregui la barrera de la via, els polítics han hagut de recórrer a una altra arma política com la recollida de signatures per intentar fer canviar d'opinió el Govern central i el català. Ambdues administracions no solament no defensen el soterrament de la línia, sinó que a més volen potenciar-la amb la doble via des d'Arenys fins a Maçanet, un vell projecte que Renfe té pendent de realitzar. No cal oblidar que la línia del Maresme és de les més rendibles per a la companyia ferroviària.
Hi ha un altre element que distorsiona la campanya d'aquest any. La proximitat de les eleccions municipals, que se celebraran la propera primavera, provoca rivalitats entre alcaldes socialistes i convergents per capitalitzar el protagonisme de les reivindicacions.
També cal destacar que el plantejament de soterrar la via ha quedat reduït al tram de Calella a Malgrat, la franja més turística de la comarca. Els arguments a favor del soterrament predominen sobre el manteniment de la via a l'aire lliure: el tren provoca cada any accidents amb morts i ferits en una zona massificada i amb trams sense ni tan sols tanques de protecció per una absurda disputa pels costos entre els ajuntaments i Renfe. A més, la via actualment és una barrera paisatgística. D'altra banda, la inversió sembla que tampoc hauria de ser excessivament elevada. Aquesta tardor el Ministeri d'Obres Públiques farà una forta inversió per millorar la via, que podria destinar a iniciar el soterrament. És qüestió de voluntat i de prioritats.
(Editorial de la revista Repòrter, número 27, octubre de 1994, pàgina 5.)