Repòrter, setembre de 1994 | Lluís Ferran de Pol: «Si no afluixem, el català té un gran esdevenidor»

Lluís Ferran de Pol és un dels personatges més interessants de la literatura catalana contemporània. El fet d'escriure ha estat per a ell una afició innata, perquè ja de jove va començar a llegir tota mena de textos i a fer provatures literàries que va ensenyar a Joaquim Ruyra, aprofitant les seves llargues estades a Arenys. Ruyra, convençut de la vàlua del noi, el va aconsellar i va estimular la seva afecció literària. Els seus primers articles els publica a la revista arenyenca Oreig, òrgan d'Acció Catalana Republicana que dirigia Josep Maria Miquel i Vergés. Guanya el premi de narrativa dels X Jocs Florals d'Arenys, al qual optaven també Salvador Espriu i Tomàs Roig i Llop, encara que el fet més important per Ferran de Pol va ser guanyar el premi Narcís Oller al millor conte escrit en català, un premi que havia instituït la Generalitat l'any 1937. Entre els finalistes hi havia Agustí Bartra, Pere Calders, Joan Oliver, Cèsar A. Jordana... un premi que només ha guanyat Ferran de Pol, perquè no va tenir continuïtat després de la guerra. L'obtenció d'aquest guardó va ser un estímul important que no va poder assaborir a causa de la seva participació a la guerra.

Va lluitar al costat de la República i va participar en la batalla de l'Ebre on el van ferir. Després la retirada per la frontera francesa i cinc mesos d'estada en el camp de concentració de Sant Cebrià. Finalment arribaria l'exili, que com a tants d'altres catalans, el va portar a terres mexicanes.

L'exili a Mèxic

Ferran de Pol considera que a l'exili va tenir molta sort, perquè acabat d'arribar a Mèxic va trobar feina al diari El Nacional. «Guardava uns apunts que havia pres durant la meva estada en el camp de concentració i els vaig oferir al director del diari. Em va dir que en fes uns articles, que els publicarien tots. Però els francesos residents a Mèxic van protestar, perquè em referia al tracte que havien rebut els refugiats catalans en els camps de concentració i el diari va haver de suspendre la publicació d'aquests articles. Malgrat tot, vaig continuar treballant a El Nacional, on vaig fer crítica d'art.»

«Quaderns de l'Exili», una gran revista

Una de les tasques més Importants fetes per Ferran de Pol a Mèxic va ser participar en la creació del Full Català i sobretot en la de Quaderns de l'Exili, una de les revistes de més prestigi, en la qual van col·laborar els escriptors més coneguts de l'època, Calders, Tísner, Ametlla, Riera Llorca... I on la filòloga gal·lesa Esyllt T. Lawrence, esposa de Ferran de Pol, va publicar el seu primer article. «Quan Full Català va desaparèixer per manca de suport econòmic, en Sales, en Galí, l'Abella i jo vam organitzar Quaderns de l'Exili, una revista dedicada als països de llengua catalana. Això m'agrada remarcar-ho perquè tractàvem temes de Catalunya, de València i de les Balears. Aquesta va ser la nostra lluita.»

A Mèxic, Lluís Ferran de Pol i Joan Sales volien prendre part en la guerra europea, formant part d'una unitat catalana, un projecte que finalment no va reexir. «Amb en Sales volíem participar a la guerra i així ho vam proposar a en Pi i Sunyer, però ni ens va contestar ni ens va fer mai cas, per tant, no vam poder participar en una unitat catalana, que l'hauríem pogut formar de sobres, perquè hi havia molts refugiats a Mèxic, que haurien vingut a combatre a Europa, però no van voler estimular-ho.»

Ferran de Pol que s'havia llicenciat en Dret a Barcelona va aprofitar l'exili per assistir a la Universitat de Mèxic on es va llicenciar en filosofia i lletres. L'estada a la universitat li serviria també per escriure un dels seus llibres més coneguts: Abans de l'alba, novel·la on recull llegendes dels pobles maia-quitxès. «A la Universitat de Mèxic estudiàvem el Pòpol Vuh i encara que era un tema molt complicat i sense massa coherència, em va agradar i a base d'anys, vaig anar preparant l'aspecte literari que podia ser més interessant, perquè el Pòpol Vuh és molt confús, va d'una cosa a l'altre, aleshores vaig procurar extreure la part més explicable o més novel·lable.»

La ciutat del tròpic, que no es publicaria fins al 1954, serà un llibre de lectura obligatòria per als estudiants de COU a partir del proper curs, la qual cosa suposarà que en un període de dos o tres anys l'obra literària de Ferran de Pol es coneixerà molt més àmpliament.

El retorn a Catalunya

Ferran de Pol va ser dels primers exiliats que va retornar a Catalunya. Ho va fer a finals de 1948. Esyllt T. Lawrence havia arribat a Arenys, just abans de néixer la seva filla, un fet que l'escriptor recorda amb certa tristor: «La meva muller va poder travessar la frontera amb l'ajuda del meu germà, i es va instal·lar a Arenys on, al cap de pocs dies, va néixer la nostra filla, Maria-Elvina, en unes circumstàncies de solitud que em van saber molt de greu. Jo volia entrar amb un permís especial perquè, de no fer-ho, m'exposava a que em traguessin o que em posessin a la presó. No ho vaig aconseguir fins quatre o cinc mesos després d'entrar l'Esyllt.»

Els motius del seu retorn a Catalunya, eren molt clars:«Crèiemque teníem una feina a fer aquí. Vam retornar tots els que fèiem Quaderns de l'Exili i de seguida vam començar a publicar una mica aquí, una mica allà. Va ser molt difícil, fins que el mateix Franco malgrat ser un enemic jurat de la cultura catalana, va afluixar una mica i vam poder aprofitar aquestes esquerdes per ficar-nos dins.»

Refer la vida a Catalunya no va ser una tasca fàcil, el país era molt pobre i hi faltava de tot. Ferran de Pol va muntar un despatx a Arenys, però la feina era escassa sobretot si no es treballava per compte dels estaments oficials —de caire feixista—, de l'època. «A la façana del meu despatx hi vaig posar un rètol que deia "Ferran de Pol, advocat". Aleshores em va cridar l'alcalde i em va dir que l'havia de treure. Jo li vaig dir que si el volien treure que vingués la policia i que ho fessin ells. La policia no va venir i el rètol hi va ser fins que es va trencar. L'única cosa en català que hi havia a Arenys era aquell rètol que deia: "Ferran de Pol, advocat"».

El català a Catalunya

Malgrat que Ferran de Pol no ha estat gairebé mai ficat en política està d'acord amb els moviments de caire nacionalista: «No m'interessa gaire la política, però trobo que mai no lluitarem prou per tenir el més que puguem per Catalunya. S'ha d'aspirar al màxim i en això val a dir que en Jordi Pujol actua, ha actuat i segurament actuarà d'una manera molt intel·ligent, una mica nedant i guardant la roba, perquè, és clar, té un càrrec polític, però en aquest aspecte, és d'una afirmació catalana que li fa honor. Ara mateix en la situació en què es troba González, l'ajuda, però des d'un punt de vista català, i en certa manera gairebé amb un intercanvi: "Jo t'ajudo i tu què em dones?". És una tàctica fabulosa.»

Malgrat els constants atacs que últimament ha sofert el català, Ferran de Pol considera que la nostra és una llengua forta: «Tenim una força extraordinària que crec que ningú no ens la podrà treure mai. No crec que el català perilli, perquè s'ensenya a les escoles des del primer moment, i els joves, encara que siguin castellans, saben català. Ara, a vegades som una mica provincians i quan parlem amb un castellà de seguida usem la seva llengua, cosa que em sembla un disbarat enorme. Qui no vol entendre o aprendre el català és perquè hi està en contra. Amb això hi hem d'anaren compte perquè és una tàctica que els castellans hi tenen la mà trencada. Treure'ns una mica l'empenta, la creença i la fe en el nostre país, perquè tot això es trenqui. Però serà molt difícil, no seran ni cinquanta anys, ni en seran cent. Si no som uns ases, uns escanyolits i uns capats, no hem de tenir por perquè no passarà. Si el país no afluixa, la llengua catalana tindrà el mateix esdevenidor que la castellana, però s'ha d'insistir, un país no es fa sol.»

La literatura catalana, avui

El fet que Lluís Ferran de Pol i Esyllt T. Lawrence reparteixin la seva residència, en períodes de sis mesos entre Arenys de Mar i el País de Gal·les, fa que no puguin seguir massa de prop les novetats literàries catalanes, malgrat tot, considera que «hi ha molta gent relativament jove que escriu, molts dels quals no tenen traça novel·lística ni narrativa i són avorridíssims, perquè creuen que ser avorrits és ser Faulkner o Joyce. A més, la gent sembla que no fa cap mena de diferència entre els bons escriptors i els que són un desastre, i això és penosíssim.»

Pel que fa a les seves preferències en la literatura catalana. Lluís Ferran de Pol, considera que Víctor Català és una escriptora amb una força extraordinària, mentre que, entre els més propers, esmenta Pere Calders com a un dels escriptors més estimats.



Perfil

Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar, 17 de gener de 1911). El 1932 col·labora a la revista Oreig, que dirigia Miquel i Vergés. El 1933 es llicencia en dret a la Universitat de Barcelona. El 1934 guanya el premi Joan Colom amb Els hereus de Xanta als X Jocs Florals d'Arenys. El 1935 és redactor de la revista Salobre. El 1936 és instructor de les milícies populars d'Arenys, Pineda i Llavaneres. És destinat al front d'Aragó i després a Almansa. El 1937 guanya el premi Narcís Oller de contes amb Tríptic. El 1939, creua la frontera i va a parar al Voló. És internat cinc mesos al camp de concentració de Sant Cebrià. Marxa a Puerto Rico i Mèxic, amb el vaixell Sinaia. Col·labora al diari El Nacional durant vuit anys. El 1941 participa en la creació del Full Català, dirigit per Josep Carner. Col·labora a la Revista de Filosofia y Letras de la Universitat de Mèxic, Revista dels catalans d'Amèrica, Ressorgiment, Rancho Mexicano, etc. El 1943 funda amb Joan de SalesQuaderns de l'Exili. El 1946 es llicencia en filosofia i lletres a la Universitat de Mèxic. El 1947 col·labora al Colúmbia Diccionary of Modern European Líterature. Es casa amb EsylIt T. Lawrence. El 1949 retorna a Catalunya i s'instal·la a Arenys on exerceix d'advocat fins a la seva jubilació. El 1986 la Generalitat li concedeix la Creu de Sant Jordi. Publicacions: Novel·les: Abans de l'alba, (1954); Érem quatre, (1960) i Ja, ella i el càntic, (finalista Sant Jordi 1987). Narrativa: Miralls Tèrbols, (1966). Contes: Sedna, (1980) i Entre tots ho farem tot, (1982). Edicions: La ciutat i el tròpic, (premi V. Català 1956). Col·laboracions: Serra d'Or, Tele-Estel, Vida Parroquial d'Arenys, Tretzevents, Cavall Fort, Avui, Diari de Barcelona, etc.

(Article de Josep Ferrer i Joan Pujadas a la revista Repòrter, número 26, setembre de 1994, pàgines 36 i 37.)