Repòrter: Els ajuntaments van badar en el tema de l'aigua
Aquest estiu hem tingut les mateixes avaries que durant els mesos de juliol i agost de 1993 i la ràpida reparació ha suposat que el subministrament general estigués tallat menys hores. Però els usuaris han patit més les conseqüències perquè han tingut més hores sense aigua. L'explicació cal buscar-la en la sequera que va deixar buits els pous de reserva de molts municipis. L'agreujament de les conseqüències de les avaries de la xarxa d'abastament ha posat de manifest que cal una solució urgent per garantir l'aigua sempre. Alguns hotelers van posar el crit al cel pels talls de l'aigua i l'efecte que va tenir sobre els turistes que omplien la comarca. Però no solament va afectar els turistes, sinó també els habitants censats de l'Alt Maresme.
I què fan els ajuntaments i el Consell Comarcal davant aquesta problemàtica? En primer lloc cal dir que han reaccionat massa tard. Des de 1972, any en què es va posar en funcionament la xarxa, la política general ha estat la d'aplicar la màxima de qui dia passa, any empeny. Una bona part dels problemes actuals cal carregar-los a l'antiga Mancomunitat Intermunicipal Voluntària d'Abastament d'Aigua de l'Alt Maresme, que pagava a Calella, propietària de la xarxa, pel subministrament. Finalment, els mateixos components de la mancomunitat, després d'acumular amb Calella un deute de 130 milions de pessetes, es van adonar que calia solucionar el problema i van traspassar la xarxa al Consell Comarcal. En aquest moment, amb la concessió atorgada a Sorea perquè exploti el servei, el model és més correcte i professional. Caldrà que els ajuntaments vigilin amb el rebut de l'aigua i no fer apujades desorbitades i sobtades al·legant la privatització del servei. També seria positiu homogeneïtzar els preus per evitar diferències de fins a 16 pessetes en la tarifa del metre cúbic consumit entre els pobles de Calella i Pineda. El ciutadà difícilment ho entendrà quan rep la mateixa aigua. Les inversions previstes de 1.800 milions serviran per garantir l'aigua i millorar la qualitat, amenaçada pels nivells alts de manganès.
En canvi, els talls en el subministrament no van impedir que molts usuaris tinguessin garantida l'aigua per beure perquè ja fa molts anys que es proveeixen de garrafes d'aigua mineral comprades en els supermercats, per causa de la mala qualitat de la que surt de l'aixeta.
(Editorial de la revista Repòrter, número 26, setembre de 1994, pàgina 5.)