Repòrter: Les depuradores arriben amb retard
La Generalitat posa en marxa a partir d'aquest estiu un pla d'inversions per depurar les aigües residuals de la comarca. Uns tres mil milions de pessetes faran que no s'aboqui l'aigua sense depurar, directament de les clavegueres aun màxim de dos quilòmetres mar endins. En el sanejament de l'aigua ha grinyolat la planificació. Fins ara ens havíem de conformar amb una planta de pre-tractament per a cinc municipis al voltant de Pineda. La resta solament tenia emissaris submarins. Però des de fa uns anys la Generalitat atorga una qualificació setmanal a les platges catalanes, des de l'excel·lent fins a no apta per al bany. No és que desconfiem dels controls realitzats pels tècnics del Departament de Medi Ambient, però hi ha una opinió molt estesa segons la qual la qualitat acceptable o bona que atorguen les estrelles no es correspon amb l'estat real de les platges. No hi entrem ni en sortim, en deixem constància.
Això no obstant, hi ha un fet claríssim. La instal·lació de depuradores a la comarca és una necessitat urgent. Una població de 80.000 habitants a l'hivern i unes 300.000 a l'estiu requereix tres depuradores, com a mínim. La pressa per donar les qualificacions de qualitat de les platges no ha anat en consonància amb la depuració d'aigijes. El sentit comú indica que la depuració d'aigües és una prioritat, per sobre de la qualificació de les platges que sovint té una finalitat més política que pràctica. La Unió Europea va entendre aquesta necessitat i va dictar una directiva comunitària que obliga tots els països membres a depurar les aigües residuals de les poblacions de més de 2.000 habitants abans de l'any 2005.
Si analitzem les inversions públiques a la comarca sembla que fins ara les administracions no entenien el paper preferent de la neteja de les aigües. De què serveix tenir un passeig marítim esplèndid i amb centenars de palmeres o una platja immensa regenerada artificialment si el poble només té un emissari submarí que llença els residus auno dos quilòmetres de la costa i que al cap d'unes hores poden tornar a la platja? Si el litoral maresmenc no tingués tanta importància econòmica no seria tan transcendent socialment aquesta mancança, ja que només ens hauríem de preocupar per la contaminació que causaríem, que no és poc. Però una zona turística com l'Alt Maresme no es pot permetre el luxe i la frivolitat de no depurar les seves aigües residuals. Molts no se n'havien adonat, però estaven llençant pedres contra la seva teulada.
(Editorial de la revista Repòrter, número 25, agost de 1994, pàgina 5.)