Repòrter, juliol de 1994 | L'escriptora arenyenca Esyllt Thomas Lawrence rep la Creu de Sant Jordi

L'escriptora gal·lesa Esyllt T. Lawrence, que resideix a Arenys de Mar des de fa quaranta-sis anys, ha estat guardonada per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi de 1994 «per la seva tasca literària, per la propaganda que tia fet de Catalunya a Gal·les i pel seu interès per la cultura catalana». Esyllt T, Lawrence, que és la muller de l'escriptor arenyenc Lluís Ferran de Pol, va rebre aquest guardó en un acte solemne que va tenir lloc al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat el dia 20 de maig i va reconèixer estar mol impressionada i honorada per rebre aquesta distinció del govern del nostre país.

Els primers contactes que va mantenir Esyllt T. Lawrence amb la cultura catalana van tenir lloc a Mèxic el 1941. L'escriptora havia treballat inicialment al servei diplomàtic a Washington i després es va traslladar a Mèxic, on va començar a treballar per diferents diaris i va fer la recopilació i anotació d'unes cartes dels conqueridors espanyols per a l'Editorial Nueva España. A la Universitat de Mèxic va conèixer Lluís Ferran de Pol, que feia la llicenciatura en filosofia i lletres, i d'aquesta manera va entrar en contacte amb el nucli dels exiliats catalans.

Contactes amb els exiliats catalans

Esyllt T. Lawrence no tenia massa referències del nostre país abans de conviure amb els exiliats catalans: «Tenia coneixements de Catalunya, en relació amb Espanya, perquè a Cambridge fèiem moltíssim per la república, recollíem diners, els estudiants venien per ajudar els metges, es feien conferències i teníem molt d'interès per l'Estat espanyol, però el fet de Catalunya el vaig comprendre de seguida perquè els gal·lesos tenim els mateixos problemes.»

Les tasques literàries de l'escriptora a Mèxic van començar en el diari El Nacional, on col·laborava cada setmana en el suplement literari. Feia crítica de llibres, assaig, articles... Després va començar a col·laborar als Quaderns de l'Exili, que havien fundat Lluís Ferran de Pol i Joan Sales. «Va ser una experiència interessantíssima. En Sales i el meu marit. que vivien a Coyoacan, van reunir un grup d'exiliats que ens trobàvem cada diumenge i fèiem arròs... era magnífic, a més de records literaris tenim també records gastronòmics.» Esyllt T. Lawrence considera que Quaderns de l'Exili va ser la millor revista feta a l'exili: «Ho va ser sense cap comparació possible. Crec que all í es va parlar per primera vegada dels Països Catalans.»

Esyllt T. Lawrence té una facilitat especial per aprendre idiomes—parla vuit llengües diferents—, per això no li va suposar un gran esforç aprendre el català: «Tan aviat com vaig conèixerel meu marit, em vaig interessar molt pel català i quan vaig arribar a Catalunya, l'any 1948 ja el parlava bé.»

El 1947 es va casar amb l'escriptor Lluís Ferran de Pol, poc després que aquest s'hagués llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Mèxic. Junts, es van plantejar el retorn al nostre país, que no es va produir fins a l'any següent, poc després d'haver nascut la seva filla. Inicialment van residir a Arenys de Mar, i després van comprar un mas a Arenys de Munt on s'instal·larien durant molt de temps.

La impressió que va causar a Esyllt T. Lawrence el nostre país, en plena post-guerra, va ser colpidora: «En aquells moments la pobresa i les dificultats que hi havia em van horroritzar. Recordo que no hi havia electricitat. Jo havia estat a Londres durant la guerra i allò era xauxa en comparació amb aquí. No havia conegut tanta tristesa com en els phmers anys de la dictadura de Franco.»

Malgrat tot, va fer el possible per adaptar-se als temps foscos i difícils que vivia el nostre país: «M'adapto a tot, i com que estimava el meu marit...» Afortunadament els temps dolents han anat quedant enrere i avui en dia la valoració que fa del progrés de Catalunya sobretot en els últims anys és molt positiva: «Vaig trobar Catalunya aixafada, terriblement deprimida. Les festes eren tris-tes i semblava que ningú no és divertia. Ara hi ha entusiasme, no hi ha comparació, sembla un altre país.»



El català i el gal·lès, llengües agredides

Esyllt T. Lawrence coneix bé els problemes que pateix una llengua minoritària com el català o el gal·lès, que reben constantment agressions per part de les institucions. Pel que fa a Catalunya, considera que el bilingüisme és un mal menor: «A Catalunya s'hauria de parlar només el català, però aleshores hi ha dificultats amb els emigrants. Malgrat tot, la vostra llengua és tan forta, sou tants, que amb el monolingüisme es podria anar endavant perfectament.»

La realitat lingüística del País de Gal·les és força més difícil: «Patim una persecució constant del nostre idioma. A la part del nord, on és més viva la llengua, treuen la gent d'una oficina o d'una fàbrica per parlar gal·lès entre ells. És gros, eh?, però malgrat això, és el país minoritari on la llengua és més viva.» Malgrat aquesta radicalitat Esyllt T. Lawrence és força optimista de cara al futur: «A Gal·les totes les classes socials, la gent culta, la gent obrera, van lluitar fa uns cinquanta anys per fundar col·legis on s'ensenya totalment en gal·lès —un fet que no existeix ni a Irlanda ni a Escòcia—, i això ha fet que la llengua, que s'anava perdent per la persecució, gràcies a la gent jove, torni a tenir força i això és molt esperançador.»

Al País de Gal·les la situació lingüística és molt pitjor que a Catalunya, sobretot per les dificultats que suposa aprendre l'idioma. «El català és una llengua llatina, per tant, un castellà o qualsevol italià, ha de ser molt burro o tenir molta ràbia per no aprendre l'idioma, mentre que el gal·lès és una llengua celta que és completament diferent. Hi ha molts gal·lesos que han perdut la llengua en el transcurs d'una generació i costa molt aprendre-la perquè no té res a veure amb l'anglès. Els catalans no saben la força que tenen, sempre ho dic. No hi ha cap minoria tan forta com Catalunya. És un país ric i potent, mentre que Gal·les és l'únic país celta on aquesta llengua és viva encara, però és clar, tenim un enemic forlíssim. Catalunya amb les Illes i el País Valencià són onze milions d'habitants, per això és un país minoritari tremendament fort, i sembla que els catalans —sempre ho dic— no se n'adonen prou. Per exemple en els mercats, hi ha parades que tothom parla en castellà. Jo sempre ho faig en català i m'entenen perfectament. No pots viure a Catalunya sense entendre l'idioma, i els catalans de seguida parlen castellà, i això, francament m'horroritza. Una vegada, una dona catalana parlava en castellà en el mercat i jo li vaig dir: "Per què dimonis li parles en castellà?" I em va dir: "Tens raó, no hauria de fer-ho", però de seguida va tornar a parlar-li en castellà. La gent de Catalunya té una mena de complex d'inferioritat històric, que no hauria de tenir, perquè tenen tota la força.»

Esyllt T. Lawrence va començar la seva tasca literària fent periodisme literari encara que ha fet de tot: crítiques de llibres per diverses editorials, assaig i traduccions de moltes llengües, a més de fer col·laboracions molt sovint per a la televisió i la ràdio. A més, ha fet dues traduccions al català: «l'obra de teatre Siwen (La corda del penjat) —que era molt difícil—, de Saunders Lewis, l'escriptor gal·lès més important del segle que també era cap del partit nacionalista, i una novel·la del segle XIX.»

Ambaixadora de Catalunya

La tasca d'EsylIt T. Lawrence ha contribuït a fer conèixer la realitat de Catalunya i del català al seu país i també a Anglaterra, per això un personatge important de la BBC de Londres li deia que era una mena d'ambaixadora entre Catalunya i el País de Gal·les. Ella ho reconeix amb una anècdota: «Sempre faig molta propaganda de Catalunya, tant a la premsa com a la ràdio. I també de l'autonomia catalana. Recordo que una vegada a la BBC, una emissora que és molt cauta, vaig començar a parlar de la força que tenia l'autonomia catalana i em van dir que no parlés de política, perquè no volen saber res d'autonomies.»

Malgrat la seva salut que no és massa bona, Esyllt T. Lawrence segueix treballant dia a dia. Fa poc ha acabat una versió de llegendes catalanes traduïdes al gal·lès, una versió feta a la seva manera. Recentment va patir una operació de cor i això l'ha obligada aun repòs absolut. Ara, just després d'haver rebut la Creu de Sant Jordi, retornarà amb Lluís Ferran de Pol a la seva finca al País de Gal·les, on passarà uns mesos amb la seva filla i el nét. Un descans ben merescut que l'ajudarà a reforçar la seva salut i, de ben segur, a pensar en algun nou projecte literari.

Perfil

Esyllt Thomas Lawrence (Morriston, Swansea, Gal·les, 3-12-1917) Assagista, traductora i crítica literària. Estudià a la High School de Swansea. El 1940 es llicencià en lletres a la Universitat de Cambridge. El 1941 viatjà als EUA com a membre de l'ambaixada britànica i residí a Washington d'on es traslladà a Mèxic. El 1946 es doctorà en literatura hispànica a la Universitat de Mèxic amb Notas sobre García Lorca (1947). Entre 1940 i 1946 fou cap d'Anglès de l'Editorial Nueva España (Mèxic). Traduí i anotà la correspondència oficial dels conqueridors espanyols. Entre 1944 i 1946 publicà setmanalment al diari mexicà El Nacional. A la Universitat conegué a l'escriptor Lluís Ferran de Pol, amb qui es casà el 1947 i entrà en contacte amb el nucli d'exiliats catalans. Féu traduccions del francès, alemany, anglès i català, al castellà per a l'Editorial Albatros (Mèxic). El 1948 es traslladà a Catalunya i residí a Arenys de Mar. Entre 1960 i 1965 fou consellera de l'Editorial Vergara. Publicà en català a les revistes Serra d'Or, El Pont, Revista de Catalunya, Tele-Estel, Vida Parroquial i als diaris Tele-Exprés, Avui, Maresme, La Vanguardia, etc. Entre 1972 i 1975, redactà els articles Gal·les i País de Gal·les de la Gran enciclopèdia catalana. Col·laborà per a les televisions HTV i BBC i a Radio Cymru. Traduccions: La masia del turó, de T. Davies, (Proa, 1985). Siwen obra de teatre de l'escriptor gal·lès Saunders Lewis, amb el títol de La corda del penjat, (1982). Publicà, amb el poeta gal·lès Myrddin ap Dafydd, una sèrie de llegendes catalanes, amb el títol de Contes populars i dels herois catalans. El 1993 féu la traducció gal·lesa d'Abans de l'alba, i de La carta, de Ferran de Pol. El 1994 la Generalitat li concedeix la Creu de Sant Jordi.

(Article de Josep Ferrer i Joan Pujadas a la revista Repòrter, número 24, juliol de 1994, pàgines 38 i 39.)