Repòrter, juliol de 1994 | El PSC baixa un 6% i CiU guanya a tots els municipis menys Pineda

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) ha baixat un 6,29% a l'Alt Maresme i ha perdut pes a totes les poblacions menys a Santa Susanna i Sant Cebrià de Vallalta, on ha augmentat un 5,45% i 1,69%, respectivament. Els mals resultats del PSC en els comicis europeus celebrats el 12 de juny es van aguditzar a Malgrat de Mar i Palafolls, on la coalició Convergència i Unió (CiU) l'ha desplaçat de la primera posició aconseguida en les eleccions de 1989. Els socialistes han baixat un 10,58% a Palafolls, on han experimentat el descens més vertiginós de l'Alt Maresme.
Els convergents, però, només han guanyat per 7 vots, ja que CiU ha mantingut a Palafolls el nivell de les anteriors europees. A Malgrat de Mar el PSC ha perdut el suport d'un 7,01 % de votants, que sumat a l'augment de CiU s'ha traduït en la pèrdua del primer lloc. CiU ha rebut 300 vots més que el PSC, mentre que el 1989 els socialistes van avantatjar CiU per 170 vots. Pineda de Mar, per tant, és avui per avui l'únic feu socialista, ja que a la resta de poblacions CiU ha estat la força política més votada. Els convergents han pujat un 3,56% en relació amb les europees de 1989. L'ascens de CiU també es va produir el 12 de juny a les urnes de Pineda —l'augment va ser del 4,35%—, però els socialistes van guanyar els convergents per 124 vots, tot i la baixada del 10,07% del PSC, que és la més greu després de la de Palafolls. Això vol dir que a Pineda CiU s'apropa cada vegada més al PSC perquè la diferència entre uns i altres és només d'un 1,8% enfront del 16,22% de l'any 89.
Calella és el municipi on els convergents han augmentat més, atès que la coalició nacionalista ha pujat un 6,36%. La millora del Partit Popular (PP) a Calella també és destacable —un 6,54%— així com la d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que ha pujat un 4,53%, que suposa un dels millors resultats dels republicans a l'Alt Maresme. Arenys de Mar ha estat un altre escenari dels bons resultats de CiU, que ha augmentat un 5,81%, coincidint amb una disminució del 4,79% del PSC i un augment del 4,6% del PP. CiU ha millorat els seus resultats de forma generalitzada, però ha baixat a Sant Iscle —un 2,47%—, Santa Susanna —un 2,57%— i Sant Cebrià, població on ha perdut vots exageradament: un 15,66%. En canvi, els partits que han experimentat un ascens atots i cada un dels pobles són el PP, ERC i Iniciativa per Catalunya (IC).
El PP s'ha trobat a Pineda amb els seus resultats més positius perquè l'augment ha estat de l'11,72%, però els conservadors també han obtingut molt bons resultats a Malgrat —pugen un 9,25%—, Palafolls —un 8,33% més—, Tordera —un 8,17% més— i Canet de Mar, amb un increment de 6,65%. ERC ha aconseguit un ascens moderat a totes les localitats, però a part de la millora de Calella també és destacable la pujada obtinguda a Arenys de Munt, amb un augment del 4,39%, i la de Sant Cebrià, on els republicans són els tercers, amb una pujada del 12,61%. La millora d'IC també ha estat global, però els resultats que destacen són els aconseguits a Palafolls —l'ascens és del 5,1%—, Malgrat —del 4,28%—, Pineda —pugen un 4,23%— i Tordera, amb un 3,95% més que a les anteriors eleccions pel Parlament Europeu. A Santa Susanna, curiosament, IC ha passat d'l vot de 1989 a 31 vots aquest any, la qual cosa representa un ascens del 5,94%.

La participació d'aquestes eleccions ha estat superior a la registrada l'any 89, atès que s'ha passat del 50,99% al 55,03%. Totes les altres formacions polítiques —sense comptar les cinc majoritàries, però sumant els vots blancs— han perdut força en relació amb els anteriors comicis perquè han passat del 16,37% al 5,13%, la qual cosa s'entén tenint en compte l'augment global dels cinc primers partits a excepció del socialista. La jornada electoral del 12 de juny es va caracteritzar per la normalitat absoluta, mentre que la campanya es va fonamentar amb l'enganxada de cartells i altre tipus de publicitat, ja que van ser pocs els actes organitzats a l'Alt Maresme. El major interès d'aquestes eleccions en comparació amb altres europees es podria atribuir a la proximitat de les municipals, previstes pel maig de 1995, a més, òbviament, de la situació política a nivell de l'Estat espanyol.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 24, juliol de 1994, pàgines 22 i 23.)