Repòrter: Les discrepàncies al Consell Comarcal ja cansen
Les constants discrepàncies entre socialistes i convergents al Consell Comarcal del Maresme comencen a cansar. No és admissible l'actitud que uns i altres han tingut últimament, quan l'entesa era més obligada que mai. Si el Programa d'actuació comarcal (PAC) ha de marcar una nova etapa del Consell, no té sentit que s'hagi aprovat sense el consens que requereix un projecte com aquest. Per tant, tenen raó els socialistes quan critiquen que CiU l'hagi aprovat inicialment sense un suport clarament majoritari, per no dir unànime. Però els arguments del PSC, el PP i IC a l'hora de votar-hi en contra no són del tot acceptables. Abans es queixaven que el Consell només era una finestreta de la Generalitat i ara es lamenten que pugui treure alguna competència als ajuntaments. En què quedem? Estem disposats a assumir els riscos que comporta l'augment de competències per part del Consell Comarcal, tot i tenir clara l'autonomia municipal, o preferim mantenir l'administració amb seu a Mataró en un pou sense sortida?
Les crítiques del PSC contra el PAC, a banda de les acusacions sobre possibles defectes de forma, s'entenen parcialment. Joaquim Rey es va equivocar aprovant el PAC només una setmana després d'haver convocat els batlles al Consell d'Alcaldes. La pitjor forma de donar vida a aquesta figura —la creació de la qual mereix un aplaudiment i cal recordar que els socialistes ho reclamaven amb Ramon Camp— és prescindir de l'opinió dels alcaldes sobre el PAC. En tot cas, caldria que els diferents grups acostessin posicions —cedint casdascú una part— per assolir l'entesa desitjada.
L'oblit municipal dels cementiris
Aquest mes de juny serà clau per solucionar problemes de saturació en alguns cementiris de la comarca. La situació en alguns municipis com Arenys de Mar és greu ja que quan s'anuncia que aquest mes tots els nínxols quedaran plens, el projecte d'ampliació encara no està ni tan sols redactat. A Palafolls, la pressa per ampliar el cementiri va provocar la precipitació amb uns nínxols més petits del que marca la normativa de Sanitat. Calella i Tordera també han d'afanyar-se per evitar el col·lapse. Tanta improvisació i falta de previsió solament és explicable per la poca atenció que dediquen els ajuntaments als cementiris. Les inversions en aquestes instal·lacions són necessàries, per evitar la saturació i per modernitzar-les, però no llueixen davant la població perquè algú podria interpretar com de mal gust i poca educació aprofitar electoralment aquests projectes. La millora de l'urbanisme, amb passeigs marítims i grans obres, és imprescindible, però no podem oblidar els cementiris.
(Editorial de la revista Repòrter, número 23, juny de 1994, pàgina 5.)