Repòrter, maig de 1994 | L'AIt Maresme aposta per la planta incineradora de residus de Mataró

Tots els municipis de l'Alt Maresme, a excepció de Tordera, han apostat per la planta incineradora de Mataró, que entrarà en funcionament entre finals d'agost i principis de setembre, després d'un període de proves. Els ajuntaments de l'Alt Maresme es van afegint al Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, que gestiona la planta de reciclatge que hi ha al costat de la incineradora des de 1985, a través de l'empresa Tractament i Revalorització de Residus del Maresme SA. El consorci és format actualment per 17 poblacions del Maresme, entre les quals n'hi ha dues de l'Alt Maresme: Arenys de Mar i Arenys de Munt. Quan hagin arribat totes les sol·licituds formals per sumar-se al consorci, que presideix l'alcalde de Mataró, Manel Mas, probablement hi seran tots els pobles de la comarca menys Tordera, que porta la brossa a l'abocador de Santa Maria de Palautordera.

L'aposta que han fet els ajuntaments de l'Alt Maresme es traduirà en un augment de  cost que actualment representa l'eliminació dels residus. Els municipis que s'incorporin al consorci hauran de pagar una quantitat concreta per entrar-hi, que depèn del volum de residus que generi la població. La quantitat que apareix en el quadre d'aquesta pàgina respon a unes quotes de participació que els ajuntaments poden pagar fraccionadament durant 5 anys. Però l'increment del cost de l'eliminació de la brossa —que es reflectirà en la taxa de recollida d'escombraries que els ciutadans paguen als ajuntaments— no només depèn d'aquest fet, ja que el preu que els municipis hauran de pagar per cada tona que portin a la incineradora és d'unes 4.200 pessetes, xifra que és força més elevada del que costa portar la brossa als abocadors.

Aquest preu no és definitiu perquè, segons explica el director de la planta, Xavier Manté, pot apujar-se o abaixar-se segons les subvencions que obtingui el consorci i el volum de brossa que arribi a la incineradora. Si hi ha molta brossa per incinerar els ingressos que la planta tindrà en concepte d'energia elèctrica seran majors, donat que l'empresa que gestionarà la planta comercialitzarà l'electricitat. Segons informa Xavier Manté, l'empresa preveu ingressar uns 650 milions de pessetes amb la venda d'energia elèctrica i rebre 1.375 milions amb subvencions de les administracions autonòmica, estatal i europea. Aquesta última xifra significa un 25% de la construcció de la incineradora, que costa uns 5.500 milions. Fins ara, el consorci només ha rebut en ajuts un 13% del total del pressupost.

Precisament que l'economia de la planta depengui del volum d'escombraries que passaran pels forns de la incineradora és un dels motius que ha causat les protestes d'ecologistes i entitats cíviques de tota la comarca, agrupats en la Plataforma ciutadana contra la incineració de residus del Maresme. Una altra de les crítiques és que de les 500 tones de residus que és previst que diàriament arribin a la planta, 300 passaran per la linia de reciclatge —que funciona des de 1985—, però les 200 tones restants es cremaran directament. «Això és un perill, perquè a les escombraries cada cop hi ha més materials perillosos. Tampoc té sentit que l'empresa digui que està interessada a reciclar el màxim possible quan resulta que si crema més brossa obtindrà més energia per vendre», afirma Maria Zaloña, portaveu de la Plataforma. Zaloña també lamenta que l'empresa no vulgui invertir 80 milions per ampliar la línia de reciclatge, atès que aquesta serà insuficient, segons admet el propi Manté.



La normativa europea

El director de la planta assegura que la incineradora de Mataró serà la menys contaminant de tot l'Estat perquè complirà la normativa que la Comunitat Econòmica Europea (CEE) va dictar al juny de 1989. «Farem un rentat químic i un filtratge dels gasos. Estemtranquils perquè complim lalegislació", afirma Manté. El director de la planta assegura que la possible contaminació per dioxines serà entre 500 i 2.500 vegades inferior als límits establerts per la Organització Mundial de la Salut (OMS). Maria Zaloña creu que si la planta fos la menys contaminant de l'Estat espanyol la seva construcció hauria suposat una inversió de 12.000 milions.

Zaloña coincideix amb Joan Juhé, regidor d'IC de Calella i membre de la Plataforma Cívica de Calella —que forma part de la Plataforma contra la incineradora, que agrupa 23 entitats—, a dir que la incineradora és «un pegat». «És un pas en fals que no soluciona res», diu Juhé. La plataforma contra la planta de Mataró afirma, en un comunicat del maig de 1993, que «hi ha alternatives més netes i menys perilloses basades a evitar o reduir la producció desenfreda de residus i, simultàniament, a recuperar o reciclar el màxim de deixalles possible». A més, Joan Juhé creu que les incineradores són «un mal negoci» perquè cada vegada tenen més problemes de seguretat per evitar contaminació i la legislació serà cada vegada més estricta. «Això farà disparar els seus costos», afegeix Juhé.

Xavier Manté, que prefereix parlar de la central de recuperació energètica en lloc d'incineradora, troba que les crítiques de la Plataforma —que ha dut a terme una campanya de protesta des que es va començar la seva construcció- són positives, però afirma que quan entri en funcionament existiran uns mecanismes periòdics de control gairebé públics. Pel que fa a les cendres resultants —que segons Juhé són «altament contaminants»—, Manté informa que aquestes es portaran a un abocador especial. La planta passarà de tenir 24 a 46 treballadors.

Reciclatge de vidre i paper

El Maresme és una de les comarques més poblades de Catalunya on es recull més vidre per habitant. Concretament cada maresmenc llença 9 quilos per l'any en els 138 contenidors de vidre que hi ha a la comarca. Actualment hi ha un contenidor per cada 700 habitants, però l'objectiu del Consell Comarcal és que n'hi hagi un per cada 500. Aquesta xifra estarà molt per sota de la mitjana europea. A l'agost és quan més vidre es recull: un 80% més que altres mesos. En canvi, l'experiència del reciclatge de paper és relativament nova al Maresme, ja que els contenidors es van instal·lar al març de l'any passat. Els 96 contenidors distribuïts a la comarca són a les escoles, però en algunes poblacions com Calella, Pineda i Malgrat s'han posat al carrer, davant dels col·legis. El Consell Comarcal vol posar 96 contenidors més per tota la comarca, on durant 1993 també es van recollir 700 quilos de piles. Entre 8.000 i 9.000 piles eren de botó. «Una pila de botó pot contaminar 60.000 litres d'aigua», recorda el tècnic de Medi Ambient del Consell, Oriol Bassa.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 22, maig de 1994, pàgines 18 i 19.)