Repòrter, maig de 1994 | Clofent deixa la direcció del PSC del Maresme després de 12 anys
El diputat al Parlament Josep Clofent va deixar de ser el primer secretari dels socialistes de la comarca el passat 10 d'abril, durant el primer Congrés de la federació del PSC del Maresme, en qué l'alcalde de Caldes d'Estrac, Joan Rangel, va sortir escollit successor de Clofent, amb el recolzament d'un 91,5% dels vots emesos pels delegats assistents. Josep Clofent ha ocupat el càrrec de primer secretari del PSC del Maresme durant 12 anys. En la seva intervenció davant dels delegats, Clofent va destacar la unitat existent entre els socialistes al si del partit i la força d'aquest a la comarca, on el PSC té 9 alcaldies, de les quals 6 són de l'Alt Maresme. «Estem per sobre de la nostra pròpia realitat organitzativa. Al Maresme es vota més els nostres alcaldes i regidors que no pas al propi partit», va afirmar Clofent dirigint-se als delegats, però també va advertir: «no serà senzill continuar pujant». Clofent va destacar les millores aconseguides al Maresme durant els últims 12 anys en matèria de carreteres, ports, rieres i millora del litoral, actuacions corresponents al govern de l'Estat.
L'informe de gestió presentat per Clofent va ser aprovat amb 76 vots favorables (89,4%), 2 contraris (2,4%) i 7 abstencions (8,2%), mentre que el vot que falta per arribar als 86 delegats va resultar nul. «La votació hauria d'haver estat més dura, però he d'entendre que es tracta d'un agraïment a la tasca feta en aquests anys», va afirmar l'exprimer secretari en finalitzar el congrés celebrat a Mataró.
Clofent, que es dedica al comerç, consum i turisme tant a nivell de partit com del grup parlamentari socialista, no ha quedat exclòs de la nova executiva del Maresme, atès que ocupa el càrrec de president, que fins ara no existia i és gairebé honorífic. Clofent, diputat al Parlament des de 1988, va ingressar a l'executiva nacional del PSC després del congrés celebrat a Sitges el febrer passat. L'ascens de Clofent al si del PSC —ara té més responsabilitats— ha estat uns dels motius que han influït en la decisió de deixar pas a un altra persona en la direcció del Maresme.
El secretari nacional del PSC, Josep Maria Sala, va ser l'encarregat de cloure el congrés. En conferència de premsa, el dirigent socialista va destacar la gestió de Clofent —que està considerat salista — i va afirmar que el procés a la federació del Maresme ha estat de «renovació integradora». Les sis incorporacions a l'executiva suposen un 40% de renovació, xifra que coincideix amb el tant per cent de dones que formen part d'aquesta comissió. Joan Rangel, que a part d'alcalde de Caldes d'Estrac és diputat-president de Règim Interior i Hisenda de la Diputació de Barcelona, encapçalava l'única candidatura presentada per elegir la nova executiva i va sortir escollit primer secretari amb el suport d'un 91,5% dels delegats.
El pes de Fillat i Moreno
Entre les incorporacions hi destaquen les de l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, i la de Francesc León, de Sant Pol de Mar, en qualitat de vocals. L'alcalde de Pineda, Josep Lluís Fillat, va ser nomenat secretari de política municipal i l'alcalde d'Arenys de Mar, Ignasi Moreno, secretari d'extensió. Tant Fillat com Moreno formaven part de l'anterior executiva, però no tenien la mateixa responsabilitat que a partir d'ara. El paper dels alcaldes de Pineda i d'Arenys de Mar serà significatiu, ja que entre els objectius del PSC que preveu la ponència política —que es va aprovar en el congrés— hi figuren el recolzament als diferents grups municipals i l'existència d'agrupacions a totes les poblacions del Maresme. El primer objectiu serà assumit per Fillat, que s'encarregarà d'assessorar els grups municipals —sobretot els que són a l'oposició— i de coordinar la política dels diferents grups socialistes. Moreno, per la seva part, s'encarregarà de fer créixer el partit. Les fites que apareixen a la ponència política són la necessitat de formar agrupacions a Santa Susanna, Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta —que són els únics pobles de la comarca que no en tenen—, l'augment d'afiliats —els objectius són tres: joves, dones i nouvinguts— i mantenir un contacte permanent amb els simpatitzants.
Així com Josep Clofent va dir que el seu substitut li garanteix «absolutament» la continuïtat, Rangel va manifestar, en conferència de premsa, que la seva elecció suposa «continuïtat o no trencament». «No es tracta de fer el mateix que fins ara. La nova executiva té un mandat directe, votat en aquest congrés, i la seva línia serà continuista perquè no hi ha hagut cap trencament, però renovadora en el sentit que ha d'impulsar les polítiques que s'han discutit», va afirmar Rangel. El nou primer secretari creu que el PSC disposa d'una «bona salut» al Maresme, tot i que la intenció és reforçar el partit i «pulir les mancances que s'han posat de manifest». La ponència política del congrés preveu la creació de tres sectorials —medi ambient i territori, política de la dona i activitat social— i la d'un centre de formació per als socialistes maresmencs. L'anàlisi que fa la ponència política sobre els resultats electorals de les municipals de 1991 a l'Alt Maresme es resumeix dient que «l'èxit va ser important, però cal remarcar l'ajut indirecte derivat de la divisió de la dreta». Els eixos d'actuació dels socialistes de cara als comicis municipals de 1995 són cinc; garantir les candidatures a tots els municipis, elegir els caps de llista abans del febrer de 1995, establir un programa marc de propostes supramunicipals, dissenyar els continguts comunicatius específics de la campanya electoral i incorporar a les llistes del PSC persones «destacades per la seva trajectòria política al servei dels valors defensats pel partit en la seva acció ciutadana».
La ponència política acaba fent una recomanació als militants que tenen responsabilitats en els governs locals per rendibilitzar electoralment la gestió als ajuntaments: «Millorar l'eficàcia en la prestació dels serveis municipals per garantir el benestar dels ciutadans. És a dir, gastar menys i millor per oferir un bon nivell de serveis», s'afirma.
El Consell Comarcal, una arma d'agressió
En la primera compareixençade Joan Rangel davant dels mitjans de comunicació com a primer secretari del PSC, aquest no va estalviar-se crítiques al Consell Comarcal del Maresme, governat per CiU. Rangel creu que els convergents han «utilitzat» el Consell com una «arma d'agressió», però, tot i això, s'ha mostrat partidari d'arribar a un acord per tal que els socialistes tornin a aquesta institució. El grup comarcal del PSC no assisteix a les sessions plenàries des de principis de 1992, per discrepàncies amb l'anterior president, Ramon Camp. «No estem tancats a arribar a un acord amb CiU perquè considerem que les institucions han de funcionar des del consens», va dir Rangel, que va qualificar els consells comarcals d'«administracions imposades» i creu que aquests haurien de fer de suport dels ajuntaments. El nou dirigent dels socialistes maresmencs va insinuar que manté l'oferta de pacte que Clofent va proposar fa temps a Joaquim Rey, president del Consell. Clofent va condicionar el retorn dels socialistes a la administració amb seu a Mataró a canvi d'una vice-presidència del Consell Comarcal per al PSC.
Joaquim Rey, que també és alcalde de Calella, acusa els socialistes de contradir-se perquè volen aquest càrrec en el govern, però critiquen durament la institució. «Primer que tornin als plens del Consell i després ja en parlarem», va respondre Rey, que valora positivament el fet que el nou primer secretari del PSC sigui un alcalde. «El diàleg entre alcaldes és més fàcil. La porta és més oberta», va dir. Fonts del Consell Comarcal han explicat a REPÒRTER que la successió de Clofent suposarà una millora de les relacions PSC-CiU i el retorn dels socialistes al Consell. Els relleus de Rey per Camp i de Rangel per Clofent facilitarien aquesta entesa.
Després del congrés del socialistes, el dirigent del PSC Josep Maria Sala va dir que Ramon Camp va «utilitzar» el Consell com «un lloc on estar».
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 22, maig de 1994, pàgines 16 i 17.)