Repòrter, abril de 1994 | Quinze anys a prop del ciutadà
L'acostament al ciutadà, amb la voluntat de superar dèficits anteriors, i el creixement dels pressupostos han marcat la trajectòria dels ajuntaments democràtics. Quinze anys després de les eleccions municipals celebrades el 3 d'abril de 1979, els ajuntaments es replantegen el seu futur amb el problema de l'endeutament municipal sobre la taula. REPÒRTER ha formulat una enquesta als consistoris de l'Alt Maresme per fer balanç d'aquesta etapa democràtica i per conèixer l'estat actual de la nostra administració local. La majoria d'alcaldes entrevistats consideren que els ajuntaments han de renunciar a alguns serveis o ajuts que presten.
El 3 d'abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques després de la dictadura franquista. Els ajuntaments sorgits d'aquells comicis eren moltdiferentsdeisd'ara. Quinze anys després de l'arribada de la democràcia als ajuntaments, els governs locals es mostren especialment preocupats pel difícil estat econòmic que travessen. Els ajuntaments catalans són, avui per avui, els que tenen l'endeutament financer més elevat de tot l'Estat. En els últims vuit anys, l'evolució del deute municipal a Catalunya ha seguit una trajectòria ascendent. Per aquest motiu, l'alcalde de Mataró, Manuel Mas, que és president de la comissió d'Hisenda de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, reivindica una renegociació de la quantitat que reben els consistoris per part de les administracions superiors.
A l'Alt Maresme el nivell d'endeutament dels ajuntaments correspon majoritàriament a la mitjana catalana. Les dades recollides a través de l'enquesta que REPÒRTER ha formulat als ajuntaments de l'Alt Maresme posen de manifest l'estat en què es troba cada consistori. Des dels endeutaments elevats de Tordera i Pineda de Mar—amb un 20,35 % i un 18,63%, respectivament, sobre un màxim legalment permès del 25%— fins a les xifres ridícules de Sant Cebrià de Vallalta o Sant Pol de Mar, amb 0,73% i 4%, també respectivament. Les dades que reproduïm també mostren l'augment que han experimentat els pressupostos municipals. El cas de Calella podria ser el més paradigmàtic d'aquest fet. Dels 84 milions de pessetes de pressupost l'any 1979 ha passat als 4.271 milions actuals, dels quals més de la meitat corresponen a l'Hospital Sant Jaume, que tot i ser comarcal és de titularitat municipal.
Però aquesta trajectòria ascendent no només s'ha donat en l'aspecte pressupostari sinó que també s'ha reflectit en els serveis que els consistoris presten als ciutadans. Els alcaldes i ex-alcaldes entrevistats per REPÒRTER amb motiu del quinzè aniversari dels ajuntaments democràtics han coincidit a destacar l'augment de serveis—tant els propis dels municipis com aquells que no han assumit les administracions competents— que actualment es presten a la ciutadania, en relació amb els consistoris franquistes. Darrerament alguns ajuntaments han qüestionat l'obligatorietat d'assumir aquells serveis que no els són competència directa, en el marc de les reclamacions sobre l'escàs pressupost que reben de l'Estat i les comunitats autònomes per cobrir els serveis que han anat carregant progressivament sobre les seves esquenes.
Al llarg d'aquests quinze anys, els consistoris de l'Alt Maresme han estat i són governats per 26 alcaldes. Dos d'aquests batlles —el de Sant Cebrià i el de Santa Susanna— han viscut íntegrament aquest període democràtic, tot i que ambdós van accedir a l'alcaldia durant la dictadura. Joan Roig, que té 60 anys d'edat, en porta 25 com alcalde del seu poble. Roig va ser independent durant el primer mandat democràtic, però el 1983 es va fer militant de Convergència Democràtica i des de llavors és alcalde per CiU. Un cas semblant és el de Joan Campolier, de 44 anys, que porta 18 anys com a alcalde de Santa Susanna. A les eleccions de 1979 es va presentar amb una llista d'independents, però a les segones ja ho va fer a la llista de CiU on va mantenir l'estatus d'independent.
Alcaldes independents
L'ex-alcalde de Pineda, Josep Aragonés, va ser un altre dels batlles que van governar durant el franquisme, però que posteriorment van ser ratificats per les urnes. Aragonès va guanyar les dues primeres legislatures i es va retirar l'any 1987. Aragonés, però, a diferència de Roig i Campolier, es va mantenir durant aquesta segona etapa com a independent. Els alcaldes independents a l'Alt Maresme han estat pocs: Josep Lloveras, a Arenys de Munt (1987-1991) i, actualment, Josep Rovira i Francesc Pomés, a Canet de Mar i Sant Pol de Mar, respectivament.
CiU és el partit que més batlles ha tingut —13—, mentre que el PSC n'ha tingut 7, 6 dels quals encara ho són avui en dia. Josep Mora, de Malgrat de Mar, és l'únic alcalde socialista de l'Alt Maresme ja retirat. La resta governen els seus municipis. ERC, en canvi, ha governat—amb dos alcaldes diferentes— Arenys de Munt des de l'any 1979 al 1987. Si parlàvem d'un alcalde retirat com Josep Mora, que va estar 12 anys a l'Ajuntament, un altre dels alcaldes importants de l'Alt Maresme que ha deixat la política local és Ramon Bagó, de CiU, que durant un període de també 12 anys —tres mandats— va governar l'Ajuntament de Calella. Josep Roca, de CiU, ha seguit els mateixos passos que Mora i Bagó, però amb la diferència que aquest va repetir a les últimes eleccions. L'independent Pomés va desbancar-lo de l'alcaldia de Sant Pol.
Els socialistes Valentí Agustí i Jaume Romaguera governen Palafolls i Tordera des de 1987 després d'un primer mandat protagonitzat per CiU en aquests pobles. Agustí i Romaguera són els batlles més veterans dels actuals —a banda de Roig i Campolier—; un altre grup seria el format pels qui dels que van assolir l'alcaldia el 1987 —els alcaldes de Pineda i Arenys de Mar. del PSC, i l'independent de Canet— i un tercer grup integrat pels alcaldes més novells: el de Calella, Joaquim Rey, de CiU, —que és president del Consell Comarcal del Maresme des del juliol de 1993—; el de Sant Iscle de Vallalta, Joan Torrent, també de CiU; el de Sant Pol; el d'Arenys de Munt, Josep Maria Valls, del PSC, i l'única alcaldessa de l'Alt Maresme, la socialista Conxita Campoy, de Malgrat.
Segons ei periodista Jordi Martínez, els primers ajuntaments democràtics van viure una època més «apassionada» que l'actual. L'existència en la majoria de poblacions de Pla General d'Ordenació Urbana—a excepció d'Arenys de Munt, Calella i Canet— ja ha determinat la gestió del sòl i defineix els models de poble o ciutat. «En els plens municipals s'ha passat de grans debats polítics a debats fonamentalment tècnics. Abans els ajuntaments funcionaven sense cap planificació ai darrere i així han anat les coses», afirma Martínez, per qui l'any 1987 representa un punt d'inflexió.
Tot i així, els ajuntaments de Calella, Sant Pol, Tordera i Malgrat fian estat l'escenari de grans discussions polítiques al llarg d'aquest mandat, sobretot a causa de les fortes tensions entre equips de govern i oposició i per la decisió d'alguns regidors de transfugar-se, fets que han alterat la gestió i la correlació de forces en aquestes poblacions. L'aparició de regidors trànsfugues a Calella, Tordera i Arenys de Munt durant aquesta última legislatura han sentat un precedent.
(Reportatge de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 21, abril de 1994, pàgines 10-21.)