Presència, març de 2005 | Una exposició a La Pedrera i altres iniciatives commemoratives dels cent anys de Coromines
La Generalitat de Catalunya va aprovar el 22 de febrer passat la constitució d’una comissió organitzadora dels actes commemoratius del naixement de Joan Coromines. Formada per sis membres (quatre de designats pel govern, un per l’Institut d’Estudis Catalans i un per la Fundació Pere Coromines), la comissió pretén definir un programa per divulgar la vida i l’obra de l’eminent filòleg, a l’estil dels anys dedicats a Fabra o Verdaguer. L’Institut d’Estudis Catalans ha organitzat un programa d’actes entre abril i maig, amb conferències de Germà Colón, José Antonio Pascual, Eva Buchi, Aitor Carrera, Xavier Terrado, Joan Pujadas, Josep Ferrer, Max Cahner, Carles Duarte, Joan Ferrer, Aina Moll i Antoni M. Badia i Margarit, entre d’altres. La Fundació Pere Coromines i la Societat General d’Autors i Editors han organitzat durant aquest mes de març un cicle de lectures dramatitzades de l’obra epistolar que Joan Coromines va mantenir amb Josep Pla, Joan Fuster, Hipòlit Nadal i Mallol, Avel·lí Artís i Balaguer i Carles Riba. El nebot del filòleg, Albert Corominas, que és el director del cicle, sosté que les institucions es mostren passives respecte al centenari i addueix que «els personatges incòmodes al poder no se’ls cuida». Sant Pol de Mar i Pineda de Mar (població on el filòleg va viure els últims anys) són les localitats del Maresme que no deixaran passar per alt el centenari. A la capital maresmenca, Mataró, preparen una sèrie d’actes per al setembre. A Pineda de Mar, l’Ajuntament ha impulsat l’exposició Centenari de Joan Coromines i ha editat un opuscle per difondre, entre els escolars, la trajectòria i el llegat científic del filòleg. Sant Pol de Mar, en canvi, afronta la commemoració des d’una òptica força atractiva: més enllà de les tertúlies i taules rodones, s’hi ha fet un concert de cobla amb lectura de fragments del llibre Jardins de Sant Pol (obra de Pere Coromines) i l’estrena d’una sardana dedicada al filòleg, una excursió pel Montnegre i actes adreçats als escolars del municipi.
Però l’acte que segurament tindrà més impacte popular i mediàtic dels que s’han anunciat fins ara serà l’exposició que la Fundació Caixa Catalunya organitzarà a l’espai de L’Entresòl de La Pedrera de Barcelona, prevista per al setembre. L’artista santpolenc Perejaume —vinculat els últims anys a Coromines— prepara una intervenció per a l’exposició. La inauguració de la Fundació Pere Coromines serà, juntament amb la mostra de La Pedrera, l’altre punt fort del centenari. La revista Serra d’Or ha aparegut aquest febrer amb un número especial dedicat al filòleg. Revista de Catalunya ha publicat també articles de Max Cahner, Joan Pujadas i Josep Ferrer, i en els propers números publicarà articles de Josep Gulsoy i traurà a la llum textos inèdits de Joan Coromines: la traducció de la Bucòlica primera de Virgili, dues cartes inèdites a Pompeu Fabra i mostres dels Itineraris de Joan Coromines.
(Article de Saül Gordillo a la revista Presència del 18 de març de 2005, pàgina 15.)