Repòrter, març de 1994 | Un parricidi destapa l'enigma dels sabotatges als trens del Maresme
L'enigma dels sabotatges contra la línia fèrria del Maresme s'ha destapat finalment. La clau que ha permès resoldre el trencaclosques ha estat un parricidi. Andreu Rabadán, un estudiant de 20 anys resident a Palafolls, es va entregar a la Policia Local després de matar el seu pare amb quatre fletxes al cap disparades amb una ballesta. Posteriorment va confessar ser el sabotejador dels trens. Amb pocs mitjans però amb molta intel·ligència Rabadán va causar 100 milions de pèrdues a la RENFE i la preocupació de l'opinió pública. Estava preparant un quart descarrilament, que havia de cometre a Mataró.
Diumenge 6 de febrer. Marcial Rabadán Yepes i el seu fill Andreu havien acabat de dinar. Mentre el pare preparava un got de llet a la cuina el fill va anar a la seva habitació. Va veure la seva ballesta, la va agafar i va posar-hi una fletxa. Un cop carregada, va anar a la cuina i des d'un metre i mig de distància va disparar al cap del seu pare. Marcial Rabadán va caure a terra, però encara no era mort. En veure que es movia, el fill va tornar a carregar la ballesta. Li va disparar tres fletxes més: dues al cap i una al clatell. Va anar a buscar un coixí per recolzar-li el cap i va esperar un quart d'hora. Llavors va sortir de casa a la recerca de l'agent local que era de servei. No el va trobar a l'Ajuntament, però el va continuar buscant fins trobar-lo pel poble. Quan Andreu Rabadán va dir a l'agent que acabava de matar el seu pare aquest no s'ho va creure. El noi va pujar al cotxe de la Policia Local de Palafolls. Va acompanyar l'agent fins a la mateixa cuina i allà, estès a terra hi havia el cadàver de Marcial Rabadán, un paleta de 54 anys.
Des del mateix domicili, situat a Sant Genís de Palafolls, el policia va avisar la Guàrdia Civil de Malgrat. Durant el temps d'espera el noi no es va mostrar nerviós. Tampoc li va donar cap motiu de per què havia assassinat el seu pare. «No ho sé», va respondre a la pregunta del policia. Quan els guàrdies civils s'havien endut detingut el noi a la caserna de Malgrat van descobrir que el seu nom figurava en una llarga llista de noms relacionada amb la investigació dels sabotatges. Entre el segon i el tercer atemptat, Andreu Rabadán havia estat identificat de dia a 200 metres de la via del tren. Per aquest motiu el seu nom figurava en la llista. Els agents de la Guàrdia Civil van preguntar al noi sobre aquest fet i Andreu Rabadán va confessar-se autor dels tres descarrilaments. Per tant, la Guàrdia Civil va demanar una ordre judicial per registrar el domicili on el jove vivia amb el seu pare i a l'interior van trobar eines i material utilitzat en els sabotatges, però el que va acabar de convèncer els agents sobre la veracitat de la confessió de Rabadán eren els múltiples detalls que donava.
En la seva declaració davant de la Guàrdia Civil tampoc va donar cap motiu del seu interès per fer descarrilar els trens. Segons consta en les diligències policials, un dia que anava amb la seva bicicleta de muntanya va observar la via del tren i se li va acudir de fer descarrilar els combois. Es va fixar aquest propòsit perquè no ho trobava difícil. La seva intenció no era provocar víctimes —per fortuna no va ser així— sinó simplement fer descarrilar els trens. En dos establiments de Malgrat va comprar una clau anglesa, quatre pinces de massa, tres fulles de serra manual, cinta adhesiva d'envalar paquets i dos esprais negres. Dos o tres dies abans del primer sabotatge va anar a l'indret escollit —entre les estacions de Calella i Sant Pol de Mar— per afluixar, amb la clau anglesa, els cargols que subjecten els rails a les travesses de fusta de la via. Va afluixar entre sis i set metres de rail. En total, 22 travesses. El jove solia actuar entre la una i les sis de la matinada, aprofitant que aquesta línia no té circulació de nit.
El 15 de desembre va tornar al mateix lloc. Va acabar de treure els cargols i els va deixar a un costat. Va serrar el rail manualment. Durant aquesta operació —que podia durar gairebé dues hores— se li van trencar dues fulles de la serra. Abans ja havia instal·lat les dues pinces de massa al rail —unides per un cable— que li permetien evitar que el sistema elèctric de la via detectés el tall. Per tallar el rail treia algunes pedres del balast de sota. Llavors, amb un tauló de fusta, va desviar el rail cap a l'interior, per intentar que el comboi anés cap al mar. La intenció era criminal.
Sempre solia acabar els atemptats posant cinta adhesiva per sobre del rail tallat i ruixant-hi esprai negre. Amb aquests detalls volia evitar que el conductor del tren veiés la manipulació des de lluny. Per seleccionar els indrets on provocava els descarrilaments es desplaçava amb la seva bicicleta, però les nits que feia realitat els seus projectes anava en motocicleta. En una motxilla duia les eines i anava equipat amb botes, guants, xandall i jersei. Tot de color negre.
Quatre dies abans del segon sabotatge, Andreu Rabadán va intentar provocar un descarrilament a uns 600 metres del pont sobre el riu Tordera, pero es va amagar sota un pont perquè va veure un cotxe de la Guàrdia Civil. Tot i que va arribar a treure 36 cargols de 12 travesses, cap comboi va sortir de la via. Al cap de dos dies va tornar, però va escollir el pont ferroviari sobre el riu Tordera. En aquesta ocasió va començar a afluixar els cargols abans de les dotze de la nit, després que passés l'últim tren. A l'endemà va tornar per ultimar el sabotatge, seguint el mateix sistema a excepció del tall en la via ja que va aprofitar un cap de rail, amb la qual cosa no li va ser necessari tallar-lo. Segons va declarar Rabadán, després d'aquest segon descarrilament va comprar més material a Blanes —unes pinces— i a Calella —fulles de serra— perquè se li estava acabant.
Trucada per despistar
Entre el segon sabotatge i el tercer, una parella de la Guàrdia Civil li va demanar al noi que s'identifiqués perquè estava a plena llum del dia a uns 200 metres de la via. Preguntat pels agents, el noi va dir que buscava un lloc on poder fer les seves necessitats. El fet que li demanessin la documentació, però, el va espantar, segons fia reconegut. Per això, després del tercer sabotatge va trucar a la Guàrdia Civil de forma anònima dient que havia vist un grup de 4 0 5 persones la nit que es va cometre l'atemptat. L'objectiu d'aquesta trucada era despistar els investigadors.
El tercer sabotatge va ser el més difícil per al jove perquè dos dies abans va començar a afluixar els cargols, però la vagoneta que RENFE feia sortir de l'estació de Maçanet per revisar la via el va sorprendre. El jove no sabia que existís aquesta vagoneta, però va tenir temps per amagar-se i els agents que anaven en la vagoneta no el van veure. L'endemà va tornar al mateix indret, a prop del rec de Sant Daniel, just a sobre d'un petit pont. Va començar a l'tiora habitual i es va amagar en sentir que s'apropava la vagoneta. En el període de temps comprès entre el pas de la vagoneta i del primer tren que sortia de Maçanet va enllestir el sabotatge descargolant una vuitantena de cargols i seguint el mateix procediment.
De la declaració de Rabadán també ha transcendit que el jove preparava un quart sabotatge a Mataró, abans d'arribar a l'estació en direcció Barcelona. A la casa del jove, la Guàrdia Civil va trobar un llibre a l'interior del qual hi havia una carta feta per ell que després del quart sabotatge havia d'enviar al governador civil. La carta, escrita en català, era feta amb lletres retallades d'una revista i es feia passar per un grup que pretenia extorsionar RENFE amb els descarrilaments. «Parlava en nom d'un suposat grup, presumint de la seva preparació. Utilitzava un to prepotent perquè deiaque no els agafarien». han explicat a REPÒRTER fonts de la investigació.
Aquestes mateixes fonts han informat que la Guàrdia Civil treballaven en sis línies d'investigació, ja que pensaven que els responsables dels sabotatges podrien ser: familiars de víctimes d'accidents ferroviaris o persones perjudicades per alguna expropiació de RENFE, un grup mafiós que volia extorsionar la companyia, un grup sindical radical, empreses subcontractades per RENFE, empreses de transports perjudicades per la millora registrada en aquesta línia o un piscòpata. La investigació estava certament desconcertada i després del tercer atemptat el Govern Civil de Barcelona i RENFE atribuïen la seva autoria a un grup de persones ben organitzades.
Les molèsties del dispositiu
Durant la roda de premsa al Govern Civil, convocada de forma precipitada perquè les autoritats tenien ganes de tranquil·litzar l'opinió pública, el governador Jaume Casanovas va informar de la retirada de la comarca deis nombrosos agents que formaven part del dispositu de seguretat per evitar més descarrilaments. En total hi havia més de 200 agents que treballaven aquest afer, considerat prioritari. El governador civil va demanar disculpes per la molèstia que l'elevada dotació policial va provocar al Maresme, sobretot els controls a les carreteres. Precisament aquesta vigilància exfiaustiva —hi havia molts guàrdies de paisà— va causar un incident a Tordera, on el 30 de gener dos agents van disparar durant la persecució d'un jove que tornava de deixar la seva xicota a casa. Tot plegat es va tractar d'un error que va fer intercedir l'alcalde de Tordera, Jaume Romaguera.
El fet que la línia C-1 —Maçanet-aeroport del Prat-l'Hospitalet del Llobregat—hagi millorat considerablement en els últims temps va fer que la investigació especulés sobre l'autoria d'algú interessat en perjudicar el funcionament de RENFE en aquesta zona. Cada dia l'utilitzen 65.000 usuaris i més del 90% dels combois realitzen els seus trajectes en aquesta línia amb puntualitat, segons dades de la companyia ferroviària, que està satisfeta del seu funcionament. RENFE ha quantificat les pèrdues materials dels sabotatges en 100 milions de pessetes. A més, precisament aquest any el MOPTMA invertirà 1.514 milions de pessetes a renovar aquesta línia des d'Arenys de Mar fins a Maçanet, que està força deteriorada. L'antiguitat de la via—els rails són més prims que la resta, per exemple— i el mal estat han permès, en part, que el detingut actués amb més facilitat. Andreu Rabadán viu des d'aquell diumenge 6 de febrer a la presó de menors de la Trinitat, a l'espera que la justícia dicti una sentència gairebé anunciada.
Psicòpata o psicòtic?
El governador civil de Barcelona, Jaume Casanovas, va qualificar Andreu Rabadán d'«autèntic psicòpata, intel·ligent, fred i calculador». L'habilitat demostrada en els sabotatges, el seu comportament normal davant de la gent, la seva sang freda durant la declaració a la Guàrdia Civil i els detalls que aportava van portar Jaume Casanovas a aplicar aquests qualificatius. Fins i tot, Andreu Rabadán va corregir l'agent que prenia les seves declaracions. L'alcalde de Palafolls, Valentí Agustí, en relació amb les paraules del governador va manifestar l'endemà que el jove declarés als jutjats d'Arenys: «No és bo que es presenti aquest jove com un model de psicòpata, quan encara aquesta diagnosi no l'ha feta cap metge». L'alcalde de Palafolls també ha lamentat la «frivolitat informativa» amb què els mitjans de comunicació han tractat el cas.
Com a psiquiatre de professió, Valentí Agustí creu que el detingut respon més al perfil d'un psicòtic que no pas al d'un psicòpata. «El psicòtic és una persona aparentment normal que en un moment determinat pot patir una esquizofrènia paranoide que se li aguditzi i l'impulsi a fer activitats d'aquest tipus. En canvi, el psicòpata és una persona que sempre actua amb males intencions i és gairebé incurable, mentre que el psicòtic es pot tractar amb una medicació apropiada», va dir Agustí. Segons aquest, la psicosi és una malaltia mental que es pot donar en individus que presenten una personalitat decaiguda. «Es pot arribar a aguditzar en un adolescent que convisqui en un ambient familiar alterat», va afegir. En aquest sentit caldria destacar que la mare d'Andreu Rabadán, nascut el 29 de maig de 1973 a Premià de Mar, es va suïcidar l'any 1982, quan era un nen. La mare patia problemes psíquics. El pare havia conviscut amb una altra dona al domicili de Palafolls. Aquesta dona, però, va marxar de la casa perquè el pare l'arribava a picar. Els serveis socials de l'Ajuntament en tenen constància.
El jove educat que coneixien els veïns
El qualificatiu de píscòpata de què ha estat objecte Andreu Rabadán no s'adiu ni de bon tros amb les opinions dels seus veïns i coneguts, que desconeixien totalment aquesta doble personalitat del jove, a qui el consideren una persona afable, però un xic introvertit. Per Lluïsa Rodríguez, veïna del jove, la seva aparença era del tot normal i hi destacava la seva «gran educació». Aquesta opinió és compartida també per Xavier Gimeno, un noi de Palafolls que havia estat company d'Andreu a l'Institut de Batxillerat Sa Palomera de Blanes, on tots dos cursaven COU. «Era un noi que es relacionava fàcilment amb tothom: alumnes i professors. Destacava en l'assignatura de Física i havia realitzat algun experiment», explica Gimeno. Per Joan Carbó, propietari dels terrenys de davant del domicili dels Rabadán, tant el jove com el pare mai s'havien relacionat massa amb els veïns, tot i que sempre saludaven la gent. Andreu Rabadán no es relacionava massa, motiu pel qual gairebé ningú de Palafolls —on vivia des de feia uns quatre anys— coneixia el seu rostre quan va sortir als mitjans de comunicació. Segons uns companys de l'institut, no sortia gaire els caps de setmana perquè creia que les possibilitats per divertir-se eren limitades. «Sempre deia que al poble on vivia abans de traslladar-se a Palafolls —Premià de Mar— hi havia moltes més discoteques i bars, on l'ambient era més divertit», afirmen els companys de Rabadán.
L'enigma dels trens, dia a dia
—15 de desembre de 1993. El primer tren del matí que surt de l'estació de Blanes descarrila entre les estacions de Calella i Sant Pol de Mar, en aquest últim terme municipal. En el comboi viatjaven 160 persones, una de les quals resulta ferida quan ja havia sortit del tren.
—4 de gener de 1994. El primer tren del matí, amb 10 persones a bord, descarrila en el pont ferroviari sobre el riu Tordera, al terme municipal de Malgrat, a mig quilòmetre de l'estació de Blanes, des d'on havia partit. En aquesta ocasió el rail no ha estat serrat. Ha estat suficient amb descargolar les travesses.
—5 de gener de 1994. La Guàrdia Civil descobreix que el sabotejador havia intentat provocar un segon descarrilament a uns 600 metres del pont de la Tordera, just en un pont per sobre de la carretera de Malgrat a Blanes. El sabotejador va treure 36 cargols, però no va acabar la feina perquè va veure un cotxe de la Guàrdia Civil. Els trens no van notar la manipulació en aquests set metres de via. El governador civil de Barcelona, Jaume Casanovas, i directius de RENFE decideixen establir un dispositiu de seguretat per evitar un tercer sabotatge.
—6 de gener de 1994. Es comença a aplicar el dispositiu; la Guàrdia Civil patrulla, de matinada, a peu per la via i una vagoneta de reconeixement fa el recorregut de Maçanet de la Selva a Barcelona abans que surti el primer tren del matí.
—7 de gener de 1994. El màxim responsable de seguretat de RENFE, Carlos Román, fa una crida per demanar a la població que faciliti pistes. Assegura que difícilment hi haurà més atemptats a la línia.
—17 de gener de 1994. El primer tren que surt de l'estació de Maçanet, amb 9 passatgers, descarrila abans d'arribar a la de Blanes, al terme municipal de Tordera. El sabotejador va actuar abans que passés la vagoneta, però va acabar de preparar l'atemptat després del pas de la vagoneta.
—18 de gener de 1994. S'augmenten les mesures de seguretat. Més de 200 agents, molts d'ells de paisà, es dediquen exclusivament a la vigilància de la línia al Maresme i a la investigació del cas.
—19 de gener de 1994. La Guàrdia Civil efectua, de nit, els primers controls a la N-ll i a la carretera d'accés a la Costa Brava. Els agents identifiquen la gent que passeja a prop de la via. El president del Consell Comarcal, Joaquim Rey, ofereix la col·laboració de les policies locals del Maresme, però el Govern Civil no respon la proposta.
—24 de gener de 1994. RENFE atura durant tres hores la circulació de trens entre les estacions de Maçanet i Blanes per una falsa alarma. Dos agents que inspeccionen la via detecten uns cargols fluixos al terme de Tordera, però es descarta que sigui un intent de sabotatge.
—30 de gener de 1994. Dos guàrdies civils que vigilen la via a Tordera disparen a l'aire durant la persecució d'un jove, de 22 anys, que torna de deixar la xicota a casa seva. El noi s'espanta i fuig amb el seu cotxe perquè els agents van de paisà i baixen del cotxe, no oficial, amb les pistoles a la mà. Durant la fugida pateix un accident amb el cotxe, però ell no es fa mal.
—6 de febrer de 1994. Andreu Rabadán s'entrega a la Policia Local de Palafolls i confessa haver assasinat el seu pare amb una ballesta. La Guàrdia Civil descobreix que Rabadán havia estat identificat per agents seus entre el segon i el tercer sabotatge a prop de la via. Andreu Rabadán es confessa a la Guàrdia Civil autor dels tres sabotatges.
—7 de febrer de 1994. El governador fa una roda de premsa al Govern Civil de Barcelona per explicar els fets. RENFE fa pública la valoració dels danys materials dels descarrilaments, fixada en 100 milions.
—8 de febrer de 1994. Andreu Rabadán presta declaració als jutjats número 5 i 6 d'Arenys de Mar. El jove detingut ratifica la declaració efectuada a la Guàrdia Civil. Davant del jutjat número 5 declara sobre l'assassinat del seu pare, mentre que al 6 ho fa sobre els sabotatges. Les jutgesses decreten el seu ingrés a la presó de menors de la Trinitat de Barcelona, on serà sotmès a un control psiquiàtric.
—9 de febrer de 1994. L'alcalde de Palafolls, Valentí Agustí, critica la «frivolitat» amb què els mitjans de comunicació tracten aquest cas.
(Reportatge de Saül Gordillo i peça de Josep Soms a la revista Repòrter, número 20, març de 1994, pàgines 10-15.)
Diumenge 6 de febrer. Marcial Rabadán Yepes i el seu fill Andreu havien acabat de dinar. Mentre el pare preparava un got de llet a la cuina el fill va anar a la seva habitació. Va veure la seva ballesta, la va agafar i va posar-hi una fletxa. Un cop carregada, va anar a la cuina i des d'un metre i mig de distància va disparar al cap del seu pare. Marcial Rabadán va caure a terra, però encara no era mort. En veure que es movia, el fill va tornar a carregar la ballesta. Li va disparar tres fletxes més: dues al cap i una al clatell. Va anar a buscar un coixí per recolzar-li el cap i va esperar un quart d'hora. Llavors va sortir de casa a la recerca de l'agent local que era de servei. No el va trobar a l'Ajuntament, però el va continuar buscant fins trobar-lo pel poble. Quan Andreu Rabadán va dir a l'agent que acabava de matar el seu pare aquest no s'ho va creure. El noi va pujar al cotxe de la Policia Local de Palafolls. Va acompanyar l'agent fins a la mateixa cuina i allà, estès a terra hi havia el cadàver de Marcial Rabadán, un paleta de 54 anys.
Des del mateix domicili, situat a Sant Genís de Palafolls, el policia va avisar la Guàrdia Civil de Malgrat. Durant el temps d'espera el noi no es va mostrar nerviós. Tampoc li va donar cap motiu de per què havia assassinat el seu pare. «No ho sé», va respondre a la pregunta del policia. Quan els guàrdies civils s'havien endut detingut el noi a la caserna de Malgrat van descobrir que el seu nom figurava en una llarga llista de noms relacionada amb la investigació dels sabotatges. Entre el segon i el tercer atemptat, Andreu Rabadán havia estat identificat de dia a 200 metres de la via del tren. Per aquest motiu el seu nom figurava en la llista. Els agents de la Guàrdia Civil van preguntar al noi sobre aquest fet i Andreu Rabadán va confessar-se autor dels tres descarrilaments. Per tant, la Guàrdia Civil va demanar una ordre judicial per registrar el domicili on el jove vivia amb el seu pare i a l'interior van trobar eines i material utilitzat en els sabotatges, però el que va acabar de convèncer els agents sobre la veracitat de la confessió de Rabadán eren els múltiples detalls que donava.
En la seva declaració davant de la Guàrdia Civil tampoc va donar cap motiu del seu interès per fer descarrilar els trens. Segons consta en les diligències policials, un dia que anava amb la seva bicicleta de muntanya va observar la via del tren i se li va acudir de fer descarrilar els combois. Es va fixar aquest propòsit perquè no ho trobava difícil. La seva intenció no era provocar víctimes —per fortuna no va ser així— sinó simplement fer descarrilar els trens. En dos establiments de Malgrat va comprar una clau anglesa, quatre pinces de massa, tres fulles de serra manual, cinta adhesiva d'envalar paquets i dos esprais negres. Dos o tres dies abans del primer sabotatge va anar a l'indret escollit —entre les estacions de Calella i Sant Pol de Mar— per afluixar, amb la clau anglesa, els cargols que subjecten els rails a les travesses de fusta de la via. Va afluixar entre sis i set metres de rail. En total, 22 travesses. El jove solia actuar entre la una i les sis de la matinada, aprofitant que aquesta línia no té circulació de nit.
El 15 de desembre va tornar al mateix lloc. Va acabar de treure els cargols i els va deixar a un costat. Va serrar el rail manualment. Durant aquesta operació —que podia durar gairebé dues hores— se li van trencar dues fulles de la serra. Abans ja havia instal·lat les dues pinces de massa al rail —unides per un cable— que li permetien evitar que el sistema elèctric de la via detectés el tall. Per tallar el rail treia algunes pedres del balast de sota. Llavors, amb un tauló de fusta, va desviar el rail cap a l'interior, per intentar que el comboi anés cap al mar. La intenció era criminal.
Sempre solia acabar els atemptats posant cinta adhesiva per sobre del rail tallat i ruixant-hi esprai negre. Amb aquests detalls volia evitar que el conductor del tren veiés la manipulació des de lluny. Per seleccionar els indrets on provocava els descarrilaments es desplaçava amb la seva bicicleta, però les nits que feia realitat els seus projectes anava en motocicleta. En una motxilla duia les eines i anava equipat amb botes, guants, xandall i jersei. Tot de color negre.
Quatre dies abans del segon sabotatge, Andreu Rabadán va intentar provocar un descarrilament a uns 600 metres del pont sobre el riu Tordera, pero es va amagar sota un pont perquè va veure un cotxe de la Guàrdia Civil. Tot i que va arribar a treure 36 cargols de 12 travesses, cap comboi va sortir de la via. Al cap de dos dies va tornar, però va escollir el pont ferroviari sobre el riu Tordera. En aquesta ocasió va començar a afluixar els cargols abans de les dotze de la nit, després que passés l'últim tren. A l'endemà va tornar per ultimar el sabotatge, seguint el mateix sistema a excepció del tall en la via ja que va aprofitar un cap de rail, amb la qual cosa no li va ser necessari tallar-lo. Segons va declarar Rabadán, després d'aquest segon descarrilament va comprar més material a Blanes —unes pinces— i a Calella —fulles de serra— perquè se li estava acabant.
Trucada per despistar
Entre el segon sabotatge i el tercer, una parella de la Guàrdia Civil li va demanar al noi que s'identifiqués perquè estava a plena llum del dia a uns 200 metres de la via. Preguntat pels agents, el noi va dir que buscava un lloc on poder fer les seves necessitats. El fet que li demanessin la documentació, però, el va espantar, segons fia reconegut. Per això, després del tercer sabotatge va trucar a la Guàrdia Civil de forma anònima dient que havia vist un grup de 4 0 5 persones la nit que es va cometre l'atemptat. L'objectiu d'aquesta trucada era despistar els investigadors.
El tercer sabotatge va ser el més difícil per al jove perquè dos dies abans va començar a afluixar els cargols, però la vagoneta que RENFE feia sortir de l'estació de Maçanet per revisar la via el va sorprendre. El jove no sabia que existís aquesta vagoneta, però va tenir temps per amagar-se i els agents que anaven en la vagoneta no el van veure. L'endemà va tornar al mateix indret, a prop del rec de Sant Daniel, just a sobre d'un petit pont. Va començar a l'tiora habitual i es va amagar en sentir que s'apropava la vagoneta. En el període de temps comprès entre el pas de la vagoneta i del primer tren que sortia de Maçanet va enllestir el sabotatge descargolant una vuitantena de cargols i seguint el mateix procediment.
De la declaració de Rabadán també ha transcendit que el jove preparava un quart sabotatge a Mataró, abans d'arribar a l'estació en direcció Barcelona. A la casa del jove, la Guàrdia Civil va trobar un llibre a l'interior del qual hi havia una carta feta per ell que després del quart sabotatge havia d'enviar al governador civil. La carta, escrita en català, era feta amb lletres retallades d'una revista i es feia passar per un grup que pretenia extorsionar RENFE amb els descarrilaments. «Parlava en nom d'un suposat grup, presumint de la seva preparació. Utilitzava un to prepotent perquè deiaque no els agafarien». han explicat a REPÒRTER fonts de la investigació.
Aquestes mateixes fonts han informat que la Guàrdia Civil treballaven en sis línies d'investigació, ja que pensaven que els responsables dels sabotatges podrien ser: familiars de víctimes d'accidents ferroviaris o persones perjudicades per alguna expropiació de RENFE, un grup mafiós que volia extorsionar la companyia, un grup sindical radical, empreses subcontractades per RENFE, empreses de transports perjudicades per la millora registrada en aquesta línia o un piscòpata. La investigació estava certament desconcertada i després del tercer atemptat el Govern Civil de Barcelona i RENFE atribuïen la seva autoria a un grup de persones ben organitzades.
Les molèsties del dispositiu
Durant la roda de premsa al Govern Civil, convocada de forma precipitada perquè les autoritats tenien ganes de tranquil·litzar l'opinió pública, el governador Jaume Casanovas va informar de la retirada de la comarca deis nombrosos agents que formaven part del dispositu de seguretat per evitar més descarrilaments. En total hi havia més de 200 agents que treballaven aquest afer, considerat prioritari. El governador civil va demanar disculpes per la molèstia que l'elevada dotació policial va provocar al Maresme, sobretot els controls a les carreteres. Precisament aquesta vigilància exfiaustiva —hi havia molts guàrdies de paisà— va causar un incident a Tordera, on el 30 de gener dos agents van disparar durant la persecució d'un jove que tornava de deixar la seva xicota a casa. Tot plegat es va tractar d'un error que va fer intercedir l'alcalde de Tordera, Jaume Romaguera.
El fet que la línia C-1 —Maçanet-aeroport del Prat-l'Hospitalet del Llobregat—hagi millorat considerablement en els últims temps va fer que la investigació especulés sobre l'autoria d'algú interessat en perjudicar el funcionament de RENFE en aquesta zona. Cada dia l'utilitzen 65.000 usuaris i més del 90% dels combois realitzen els seus trajectes en aquesta línia amb puntualitat, segons dades de la companyia ferroviària, que està satisfeta del seu funcionament. RENFE ha quantificat les pèrdues materials dels sabotatges en 100 milions de pessetes. A més, precisament aquest any el MOPTMA invertirà 1.514 milions de pessetes a renovar aquesta línia des d'Arenys de Mar fins a Maçanet, que està força deteriorada. L'antiguitat de la via—els rails són més prims que la resta, per exemple— i el mal estat han permès, en part, que el detingut actués amb més facilitat. Andreu Rabadán viu des d'aquell diumenge 6 de febrer a la presó de menors de la Trinitat, a l'espera que la justícia dicti una sentència gairebé anunciada.
Psicòpata o psicòtic?
El governador civil de Barcelona, Jaume Casanovas, va qualificar Andreu Rabadán d'«autèntic psicòpata, intel·ligent, fred i calculador». L'habilitat demostrada en els sabotatges, el seu comportament normal davant de la gent, la seva sang freda durant la declaració a la Guàrdia Civil i els detalls que aportava van portar Jaume Casanovas a aplicar aquests qualificatius. Fins i tot, Andreu Rabadán va corregir l'agent que prenia les seves declaracions. L'alcalde de Palafolls, Valentí Agustí, en relació amb les paraules del governador va manifestar l'endemà que el jove declarés als jutjats d'Arenys: «No és bo que es presenti aquest jove com un model de psicòpata, quan encara aquesta diagnosi no l'ha feta cap metge». L'alcalde de Palafolls també ha lamentat la «frivolitat informativa» amb què els mitjans de comunicació han tractat el cas.
Com a psiquiatre de professió, Valentí Agustí creu que el detingut respon més al perfil d'un psicòtic que no pas al d'un psicòpata. «El psicòtic és una persona aparentment normal que en un moment determinat pot patir una esquizofrènia paranoide que se li aguditzi i l'impulsi a fer activitats d'aquest tipus. En canvi, el psicòpata és una persona que sempre actua amb males intencions i és gairebé incurable, mentre que el psicòtic es pot tractar amb una medicació apropiada», va dir Agustí. Segons aquest, la psicosi és una malaltia mental que es pot donar en individus que presenten una personalitat decaiguda. «Es pot arribar a aguditzar en un adolescent que convisqui en un ambient familiar alterat», va afegir. En aquest sentit caldria destacar que la mare d'Andreu Rabadán, nascut el 29 de maig de 1973 a Premià de Mar, es va suïcidar l'any 1982, quan era un nen. La mare patia problemes psíquics. El pare havia conviscut amb una altra dona al domicili de Palafolls. Aquesta dona, però, va marxar de la casa perquè el pare l'arribava a picar. Els serveis socials de l'Ajuntament en tenen constància.
El jove educat que coneixien els veïns
El qualificatiu de píscòpata de què ha estat objecte Andreu Rabadán no s'adiu ni de bon tros amb les opinions dels seus veïns i coneguts, que desconeixien totalment aquesta doble personalitat del jove, a qui el consideren una persona afable, però un xic introvertit. Per Lluïsa Rodríguez, veïna del jove, la seva aparença era del tot normal i hi destacava la seva «gran educació». Aquesta opinió és compartida també per Xavier Gimeno, un noi de Palafolls que havia estat company d'Andreu a l'Institut de Batxillerat Sa Palomera de Blanes, on tots dos cursaven COU. «Era un noi que es relacionava fàcilment amb tothom: alumnes i professors. Destacava en l'assignatura de Física i havia realitzat algun experiment», explica Gimeno. Per Joan Carbó, propietari dels terrenys de davant del domicili dels Rabadán, tant el jove com el pare mai s'havien relacionat massa amb els veïns, tot i que sempre saludaven la gent. Andreu Rabadán no es relacionava massa, motiu pel qual gairebé ningú de Palafolls —on vivia des de feia uns quatre anys— coneixia el seu rostre quan va sortir als mitjans de comunicació. Segons uns companys de l'institut, no sortia gaire els caps de setmana perquè creia que les possibilitats per divertir-se eren limitades. «Sempre deia que al poble on vivia abans de traslladar-se a Palafolls —Premià de Mar— hi havia moltes més discoteques i bars, on l'ambient era més divertit», afirmen els companys de Rabadán.
L'enigma dels trens, dia a dia
—15 de desembre de 1993. El primer tren del matí que surt de l'estació de Blanes descarrila entre les estacions de Calella i Sant Pol de Mar, en aquest últim terme municipal. En el comboi viatjaven 160 persones, una de les quals resulta ferida quan ja havia sortit del tren.
—4 de gener de 1994. El primer tren del matí, amb 10 persones a bord, descarrila en el pont ferroviari sobre el riu Tordera, al terme municipal de Malgrat, a mig quilòmetre de l'estació de Blanes, des d'on havia partit. En aquesta ocasió el rail no ha estat serrat. Ha estat suficient amb descargolar les travesses.
—5 de gener de 1994. La Guàrdia Civil descobreix que el sabotejador havia intentat provocar un segon descarrilament a uns 600 metres del pont de la Tordera, just en un pont per sobre de la carretera de Malgrat a Blanes. El sabotejador va treure 36 cargols, però no va acabar la feina perquè va veure un cotxe de la Guàrdia Civil. Els trens no van notar la manipulació en aquests set metres de via. El governador civil de Barcelona, Jaume Casanovas, i directius de RENFE decideixen establir un dispositiu de seguretat per evitar un tercer sabotatge.
—6 de gener de 1994. Es comença a aplicar el dispositiu; la Guàrdia Civil patrulla, de matinada, a peu per la via i una vagoneta de reconeixement fa el recorregut de Maçanet de la Selva a Barcelona abans que surti el primer tren del matí.
—7 de gener de 1994. El màxim responsable de seguretat de RENFE, Carlos Román, fa una crida per demanar a la població que faciliti pistes. Assegura que difícilment hi haurà més atemptats a la línia.
—17 de gener de 1994. El primer tren que surt de l'estació de Maçanet, amb 9 passatgers, descarrila abans d'arribar a la de Blanes, al terme municipal de Tordera. El sabotejador va actuar abans que passés la vagoneta, però va acabar de preparar l'atemptat després del pas de la vagoneta.
—18 de gener de 1994. S'augmenten les mesures de seguretat. Més de 200 agents, molts d'ells de paisà, es dediquen exclusivament a la vigilància de la línia al Maresme i a la investigació del cas.
—19 de gener de 1994. La Guàrdia Civil efectua, de nit, els primers controls a la N-ll i a la carretera d'accés a la Costa Brava. Els agents identifiquen la gent que passeja a prop de la via. El president del Consell Comarcal, Joaquim Rey, ofereix la col·laboració de les policies locals del Maresme, però el Govern Civil no respon la proposta.
—24 de gener de 1994. RENFE atura durant tres hores la circulació de trens entre les estacions de Maçanet i Blanes per una falsa alarma. Dos agents que inspeccionen la via detecten uns cargols fluixos al terme de Tordera, però es descarta que sigui un intent de sabotatge.
—30 de gener de 1994. Dos guàrdies civils que vigilen la via a Tordera disparen a l'aire durant la persecució d'un jove, de 22 anys, que torna de deixar la xicota a casa seva. El noi s'espanta i fuig amb el seu cotxe perquè els agents van de paisà i baixen del cotxe, no oficial, amb les pistoles a la mà. Durant la fugida pateix un accident amb el cotxe, però ell no es fa mal.
—6 de febrer de 1994. Andreu Rabadán s'entrega a la Policia Local de Palafolls i confessa haver assasinat el seu pare amb una ballesta. La Guàrdia Civil descobreix que Rabadán havia estat identificat per agents seus entre el segon i el tercer sabotatge a prop de la via. Andreu Rabadán es confessa a la Guàrdia Civil autor dels tres sabotatges.
—7 de febrer de 1994. El governador fa una roda de premsa al Govern Civil de Barcelona per explicar els fets. RENFE fa pública la valoració dels danys materials dels descarrilaments, fixada en 100 milions.
—8 de febrer de 1994. Andreu Rabadán presta declaració als jutjats número 5 i 6 d'Arenys de Mar. El jove detingut ratifica la declaració efectuada a la Guàrdia Civil. Davant del jutjat número 5 declara sobre l'assassinat del seu pare, mentre que al 6 ho fa sobre els sabotatges. Les jutgesses decreten el seu ingrés a la presó de menors de la Trinitat de Barcelona, on serà sotmès a un control psiquiàtric.
—9 de febrer de 1994. L'alcalde de Palafolls, Valentí Agustí, critica la «frivolitat» amb què els mitjans de comunicació tracten aquest cas.
(Reportatge de Saül Gordillo i peça de Josep Soms a la revista Repòrter, número 20, març de 1994, pàgines 10-15.)