Repòrter: Un pla antidroga esperat
Dir que la droga ataca amb duresa la societat, i també l'Alt Maresme, no és cap novetat. I dir que la lluita policíaca contra el tràfic de narcòtics té uns resultats limitats tampoc és cap novetat. En canvi, sí és una novetat el pla que ultimen els ajuntaments de Calella, Pineda i Malgrat centrat en la prevenció. Si partim de la base que la lluita contra la droga és coixa en molts aspectes, en el de la prevenció era fins ara coixa i manca. La persecució policíaca dels traficants és important, sobretot dels grans subministradors de droga, els més ocults i més poderosos. Però aquests delinqüents sense escrúpols saben bé quants grams poden portar a sobre perquè aquesta droga sigui considerada com de consum personal i no per vendre-la. Els especialistes en la matèria sostenen que l'acció de la policia sols aconsegueix desplaçar la venda de drogues a altres zones. En altres paraules, trasllada el problema al veí més permissiu.
És per això que cal un esforç per atacar el problema d'arrel. El pla dels tres ajuntaments, coordinat per la Diputació de Barcelona, preveu mesures com oferir informació als joves a les escoles i instituts, conscienciar les persones més exposades al risc de caure en les drogues i una relació directa amb els toxicòmans per prevenir que agafin malalties com l'hepatitis o la sida. Aquí és on es preveu fer una prova pilot amb la col·laboració d'ex-drogaaddictes, que oferiran un paquet amb xeringues, preservatius i un fullet explicatiu amb telèfons d'ajuda. Alguns, com el PP, ja han criticat aquesta mesura al·legant que fomentarà la drogaaddicció. Estan mal informats. En experiències anteriors s'ha comprovat que amb aquests intercanvis baixa l'índex de casos de sida i hepatitis entre els toxicòmans i a la llarga els ajuda a desenganxar-se.
Ha calgut un parricidi
Lamentablement ha estat necessari que Andreu Rabadán assassinés el seu pare per poder acabar amb el malson dels sabotatges. És obvi que aquest assumpte s'ha acabat per pura casualitat ja que els investigadors estaven molt desorientats. Ja no sabien en què pensar i, pitjor encara, el dispositiu de seguretat va fer aigües amb el tercer atemptat. Però el que sorprèn del cas és que el sabotejador —aquella persona que va estar a punt de provocar més d'una tragèdia— sigui un jove de 20 anys a qui RENFE no li havia causat cap dany. Un noi que tot i desconèixer el món ferroviari ha acabat provocant 100 milions de pèrdues a la companyia i, el més preocupant, ha posat en perill la vida de moltes persones.
(Editorial de la revista Repòrter, número 20, març de 1994, pàgina 5.)