Repòrter, febrer de 1994 | El pressupost de Calella per a 1994 redueix les inversions un 50%

El pressupost de l'Ajuntament de Calella per al 1994 preveu una reducció de les inversions de 130 milions de pessetes en relació amb el del 1993, la qual cosa representa una disminució del 50%. La major part de les inversions es finançaran a través de crèdits bancaris, ja que 183 dels 256 milions s'obtindran com a passius financers, mentre que només 72 milions conformen el capítol de les transferències de capital. Els pressupostos municipals s'han aprovat amb superàvit inicial, ja que el pressupost de despeses ascendeix a 1.600 milions i el d'ingressos és de 1.649 milions. La previsió de despeses per al 1994 coincideix amb la de l'any 1992 —el pressupost de despeses va ser de 1.600 milions—, però és 60 milions inferior a la del  1993. Les despeses ordinàries de l'Ajuntament de Calella pujaran durant aquest any  uns 84 milions en relació amb l'any passat perquè és previst l'augment de serveis, bàsicament l'eliminació de les escombraries a la incineradora de Mataró. També pugen els interessos —34 milions— en comparació al 1993, però, en canvi, es redueixen les despeses de personal en 10 milions.

El pressupost total consolidat de despeses puja a 4.271 milions. Això s'explica perquè al pressupost propi de l'Ajuntament s'ha  de sumar el del Patronat Municipal de Turisme —44.400.000 pessetes—, del Museu-Arxiu Municipal —4.626.000— i del Patronat Municipal Hospital Sant Jaume, de 2.622 milions. El finançament de l'Hospital Sant Jaume, però, l'assumeix fonamentalment la Generalitat, més concretament l'Institut Català de la Salut. Els pressupostos van ser aprovats el 30 de desembre, amb els vots contraris dels regidors de l'oposició.

L'alcalde de Calella, Joaquim Rey, de CiU, considera que és «l'únic pressupost possible» perquè és «respectuós, però mira cap al futur». Segons l'alcalde, s'ha de tenir en compte que l'Ajuntament de Calella ha congelat els impostos municipals per al 1994. Joaquim Rey ha admès que aquests han estat els pressupostos «més laboriosos» en la seva elaboració perquè l'equip de govern va valorar, en un principi, les inversions desit- jabíes en uns 500 milionsde pessetes. D'entre  les actuacions previstes per a aquest exercici, la majoria de les quals apareixen en el quadre que reproduïm, l'alcalde va destacar, en el Ple, la construcció de places de pàrquing, l'ampliació del cementiri, la rehabilitació de l'edifici de Can Palmada, la millora del servei d'abastament d'aigua, les obres d'enllumenat públic —programa ECA—, la urbanització del Pla Parcial de La Granja  (PP1) i l'ampliació del passeig marítim. Aquesta última actuació no apareix en el pressupost de despeses perquè en els pressupos- tos de l'any passat ja era prevista una dotació d'uns 100 milions de pessetes. Rey espera que el projecte s'engegui a mitjan d'aquest any, amb la participació del Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient.



L'«espectacle» de Miquel Tur

Els regidors de l'oposició van votar contra els pressupostos, tot i que l'alcalde els havia demanat un vot favorable. Durant la discussió del tema, el portaveu del PP, Miquel Tur, va protagonitzar un enfrontament amb l'alcalde i els regidors de CiU Jordi Sitjà i Josep Maria Parella. Miquel Tur va fer insinuacions sobre corrupció a l'equip de govern i va continuar parlant amb un to de veu alt, tot i que l'alcalde li va retirar la paraula. Jordi Sitjà va respondre el portaveu del PP dient que mentia. Tur també va afirmar que ell seria capaç de reduir uns 100 milions de despeses. Segons Joaquim Rey, el portaveu del PP va organitzar «un espectacle» perquè no tenia arguments de discussió. Per això, Rey va demanar a Tur que «reconsideri» la seva actitud ja que «no fa cap favor a la població». Abans d'acabar el Ple, Miquel Tur va demanar perdó per la seva exaltació.

La intervenció del grup d'ERC es va centrar en els números del pressupost. La regidora Imma Teixidó va criticar la reducció de les inversions i va assegurar que l'apartat d'ingressos és «inflat» i, a més, tan sols permet cobrir les despeses corrents, la qual cosa obliga el consistori a recórrer als crèdits. Teixidó va qualificar l'informe d'intervenció d'«optimista» pel que fa a les previsions d'ingressos i va dir que no és cert que no s'augmenti la càrrega impositiva. En un moment de la sessió, el regidor d'Hisenda, Josep Maria Gallart, del Grup Mixt, va intervenir a instàncies del grup d'ERC per dir que l'endeutament del consistori és d'un 10%. El màxim permès als ajuntaments és del 25%.

El regidor d'IC, Joan Juhé, va presentar tres vots particulars, que van ser desestimats. Joan Juhé va proposar que es deixessin els pressupostos sobre la taula perquè volia que els consells municipals participessin en la seva elaboració. L'alcalde va respondre Juhé amb contundencia. «Vostè s'ha equivocat de sistema polític. Amb el que diu es riu de la democràcia. Allò dels soviets ja va fracassar», va dir Joaquim Rey. El portaveu d'IC també va proposar que es destinés un 0'7% al Tercer Món i que un 5% tingués com a finalitat els serveis socials. L'alcalde va assegurar que l'Ajuntament hi destina més del 5% a Benestar Social i finalitats d'aquest tipus.

A la sessió plenària, que va durar tres hores, no hi van assistir els dos regidors socialistes, que van excusar la seva absència.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 19, febrer de 1994, pàgines 18 i 19.)