Repòrter, febrer de 1994 | L'amenaça dels sabotejadors del tren
EIs sabotejadors del tren han creat un estat d'inquietud i irritació general a l'Alt Maresme. En un mes han fet descarrilar tres trens. Podien haver-se convertit en tres tragèdies amb desenes de morts. La sort, la prudència i la professionalitat dels maquinistes han evitat que a hores d'ara hàgim de lamentar una catàstrofe. Però qui són i què volen els sabotejadors? La Guàrdia Civil no ha detingut encara cap sospitós. Públicament asseguren que continuen treballant i que investiguen vàries pistes. Però no hi ha resultats i els descarrilaments es van repetint. Tampoc és clar el mòbil i si té alguna relació directa amb l'Alt Maresme, on solament hi ha una via en projecte de desdoblar el traçat els propers anys. Fa uns mesos Rente va adjudicar les obres de reforma i millora de l'actual via des d'Arenys de Mar fins a Maçanet. Sigui quin sigui el mòbil, els descarhlaments provocats són injustificables. Un quart descarrilament serà difícil que es produeixi perquè ara les mesures de seguretat són molt fèrries. La vigilància es va anar incrementant des del phmer acte de sabotatge molt lentament, tenint en compte el perill d'aquestes accions.
La mesura senzilla i bàsica de fer passar una vagoneta per inspeccionar les vies abans que circulés el primer tren del dia no es va prendre fins després del segon descarrilament. I el que és més greu, en alguns trams la vagoneta passava gairebé dues hores abans del phmer tren, temps suficient perquè els terroristes perpetressin el tercer descarrilament. I diem terroristes perquè tot i que hi ha diferències amb la forma d'actuar d'etarres, grapos i els de Terra Lliure, l'efecte que aconsegueixen és pràcticament el mateix: crear terror mitjançant accions que busquen provocar morts. Després del tercer atemptat, la vagoneta passa més vegades i deixa menys marge de temps amb el primer comboi, hi ha més guàrdies civils vigilant el traçat i el Consell Comarcal ha ofert la col·laboració de les policies locals en el dispositiu de seguretat. Paral·lelament, la investigació s'accelera i els màxims responsables policíacs demanen calma. Tothom ha despertat amb el tercer sabotatge. Més val tard que mai. La cadena de descarrilaments ha servit per comprovar el poc poder de reacció general davant fets molt greus.
Els autors dels sabotatges coneixen el món del ferrocarril i són professionals. Saben perfectament com es fa descarrilar un tren. La seva perícia i coneixement de la zona han sorprès els investigadors. Els sabotejadors han de rebre el màxim pes de la llei i han d'anar a la presó amb una sentència dura i exemplar que no inclogui cap circumstància atenuant. Han demostrat que no tenen cap mirament i que són uns assassins en potència. Volien matar.
(Editorial de la revista Repòrter, número 19, febrer de 1994, pàgina 5.)