Repòrter, gener de 1994 | El ple de Pineda és l'escenari d'acusacions entre el PSC i CiU



El ple de l'Ajuntament de Pineda del 13 de desembre es va convertir en una continuació de l'anterior, en què el regidor  d'Hisenda, Emili Pérez, del PSC, va anunciar que es querellaria contra el portaveu de CiU, Joaquim Pons. El grup municipal del PSC i el de CiU —ja en el segon ple— es van intercanviar acusacions relacionades amb presumptes irregularitats, incompatibilitats i actuacions poc ètiques per part dels regidors.  Durant la sessió no es va arribar a cap conclusió, tot i que el secretari de l'Ajuntament, Juan Ignacio Soto, va llegir un informe sobre la llei i la normativa relacionada amb el dret d'abstenció i les incompatibilitats dels regidors.

El portaveu de CiU va puntualitzar algunes afirmacions realitzades per l'equip de govern en l'anterior ple. Joaquim Pons va afirmar que ell no ha comès cap incompatibilitat en relació amb l'oferta presentada per l'empresa Viagrup, de la qual el portaveu convergent és soci amb un 13% de les accions, però no ocupa cap càrrec directiu. Segons Pons, el regidor de Cultura, Emili Biosca, va mantenir una conversa amb Casimiro Viana —gerent de Viagrup i antic company de llista a les eleccions amb Biosca— durant la qual el regidor li va dir que properament sortirien diverses obres de l'Ajuntament a concurs públic.

Emili Biosca va tornar a insinuar que Pons s'hia beneficiat d'«informació privilegiada» i ha obtingut «uns guanys econòmics de l'Ajuntament». El regidor de Cultura va posar com a exemple diverses actuacions urbanístiques i l'alcalde, Josep Lluís Fillat, va dir que Pons va fer de mitjancer perquè l'Ajuntament pagués més diners al propietari dels terrenys on s'ha de construir l'institut d'ensenyament secundari. El portaveu de CiU va explicar que el seu vot mai ha decidit res que l'hagi beneficiat a ell o a algun familiar seu.

El regidor de CiU Pere Aragonès va intervenir perquè el secretari concretés si Pons ha incorregut en alguna incompatibilitat, però el debat en el ple no va superar les simples acusacions. Aragonès va recordar que Pons no ha intervingut en cap comissió de govern sobre assumptes seus o que el poguessin afectar indirectament i va demanar més seriositat a l'equip de govern. «Si continuem així es pot donar la imatge que venim a l'Ajuntament a beneficiar-nos i només faltaria això», va dir.

L'alcalde va dir que els casos citats per l'equip de govern posen de manifest que la imatge que ofereix el portaveu de CiU és «rocambolesca» i a continuació va dir que aquesta és «una situació difícil d'explicar».

Joaquim Pons va dir que té la consciència tranquil·la, que ell no té necessitat de treure diners de l'Ajuntament i que si algú obté beneficis econòmics són els regidors de l'equip de govern, que cobren per la seva dedicació. El portaveu de CiU també va explicar que va mantenir una conversa a l'Ajuntament amb el regidor d'Hisenda, acompanyat del regidor convergent Joan Morell, durant la qual Emili Pérez el va amenaçar dient que pagaria «molt cares» les insinuacions sobre la compra del seu vehicle particular. «Ho pagarà políticament, professionalment i personalment», va dir Pérez, segons va admetre ell mateix en el ple. El regidor d'Hisenda va acusar Pons d'obtenir «força pessetes» del consistori i va dir que disposava de factures dels anys 1988 i 1989 de la gestoria Duran Pons, que dirigeix el portaveu de CiU.



Joaquim Pons ataca Emili Pérez

Llavors Pons va contraatacar. Va dir que Emili Pérez i la seva dona, Anna Maria Mir, van muntar una gestoria juntament amb Joan Ferrer, regidor d'Obres i Serveis, i Joan Antón Quintana —interventor habilitat de l'Ajuntament— i, finalment, que Pérez ha obtingut comissions d'una companyia d'assegurances que ha treballat per l'Ajuntament —La Estrella—, de la qual la dona de Pérez era agent. El regidor d'Hisenda va admetre aquest darrer assumpte, però va mantenir que Pons «ha intervingut constantment en benefici propi». Sobre l'amenaça, Pérez va dir: «no sóc home de pistoles ni tampoc cap mafiós».

El ple va viure alguns moments de tensió i en un d'aquests Pere Aragonès va dir que CiU no callaria perquè té tot el dret a fer preguntes, es va preguntar perquè Pérez retreu actuacions de tant de temps i va recordar que el seu grup ha decidit poques coses.

Josep Lluís Fillat va haver de calmar els ànims i quan es disposava a aixecar el ple, el regidor Emili Biosca va tractar un altre tema relacionat amb el portaveu de CiU. Biosca va acusar Pons d'haver intentat aturar les obres de la sortida de l'autopista al rierany dels Frares jaque el portaveu de CiU és soci d'una empresa —El Camp de l'Oliver SA— implicada en uns terrenys afectats per aquesta obra. Pons va respondre dient que això és «mentida» perquè l'empresa no volia paralitzar les obres sinó que demanava a l'Ajuntament que no continuessin mentre no es resolia un recurs presentat a Urbanisme. Biosca va proposar que s'aprovés una moció de reprovació al portaveu de CiU, però no es va posar a votació. L'alcalde de Pineda va tancar el ple dient que aquesta qüestió estava ja «desbloquejada» i va mostrar-se disposat a tractar de solucionar les acusacions al despatx de l'alcaldia. La picabaralla entre l'equip de govern i el grup de CiU va durar prop d'una hora i tres quarts.

Nova protesta contra el retard de l'institut

El conseller d'Ensenyament de la Generalitat, Joan Maria Pujals, es va comprometre amb l'alcalde de Pineda a començar la construcció de l'institut d'ensenyament secundari durant el primertrimestre de 1994, però el conseller va manisfestar a Fillat que les obres no s'iniciarien fins al mes d'octubre. L'anterior conseller d'Ensenyament, Josep Laporte, s'havia compromès per escrit a iniciar l'institut l'any 1992. A més, el president Jordi Pujol va assumir, l'estiu passat, el compromís d'agilitar el tema ja que un grup de pares va recollir més de 3.000 signatures i va protestar davant d'un hotel de Pineda on Pujol va pronunciar un míting, abans de les eleccions de juny. Per tot  plegat, però sobretot per l'últim canvi de plantejament, l'Ajuntament de Pineda va aprovar per unanimitat, durant el ple del 13 de desembre, una moció en què es reclama la urgència d'aquest centre.

La proposta d'aquesta moció va sorgir del grup de CiU. L'escrit s'enviarà al conseller d'Ensenyament, al president de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i al síndic de greuges. Emili Biosca va acusar el Departament d'Ensenyament de «burlar-se» de Pineda. Durant ei mateix ple, es va adjudicar la construcció del poliesportiu i el conveni amb el Ministeri per urbanitzar el passeig marítim. Els grups de l'oposició es van abstenir en aquests punts.

Torna la bandera espanyola a la sala de plens

La bandera espanyola ha tornat a la sala de plens de l'Ajuntament de Pineda vuit mesos després que fos retirada per portar-la a la bugaderia. Durant aquest  període, a la sala només hi havia la senyera i la bandera de Pineda. La bandera espanyola ha tornat arran d'una petició formulada pel regidor del PP, Norbert Pelàez, durant una comissió informativa. Norbert Pelàez va preguntar on era la bandera i el regidor Emili Biosca va respondre dient que a la bugaderia perquè les banderes es van retirar de la sala —perquè s'havia organitzat un acte no municipal— i quan s'havien de tornar a instal·lar, la bandera l'espanyola va aparèixer tacada. El regidor del PP va dir que si l'Ajuntament no tenia diners per pagar l'import de la bugaderia, que ja els posaria ell de la seva butxaca. Norbert Pelàez considera que era una «falta de respecte i d'ètica no tenir la bandera constitucional». L'equip de govern va tornar a posar la bandera després que Pelàez s'hi interessés ja que si no ho haguessin fet el regidor del PP ho hauria exigit, segons ha reconegut el regidor del PP.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 18, gener de 1994, pàgines 16 i 17.)
 

Estigues al dia. Subscriu-te al butlletí