Repòrter: L'any de l'autopista i la visita del ministre Borrell

L'any que hem començat serà l'any de la famosa autopista Mataró-Palafolls. La concessionària Acesa preveu que entri en funcionament aquest mateix estiu. Durant 1993 les obres de l'autopista han estat envoltades de fets no gaire agradables, a banda de la polèmica sobre l'impacte ambiental del projecte. Sabotejos, accidents laborals, protestes de pagesos perjudicats als seus terrenys i, darrerament, una manifestació de veïns a Palafolls. L'autopista és necessària i, mal que ens pesi, un cop sigui una realitat, serà desitjada per la població. No s'ha de perdre de vista per què la comarca té una autopista i no disposa, en canvi, d'una autovia
gratuïta.
Podríem retreure contínuament al govern de l'Estat la seva decisió de privatitzar aquesta via. Així no se solucionaria res. Però no ens deixen de sorprendre les manifestacions efectuades pel ministre Josep Borrell, titular d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient (MOPTMA), durant la seva visita a Mataró i Arenys de Mar. Josep Borrell, a més de recordar les inversions ministerials previstes al Maresme —vitals i necessàries, no confonguem—, va anunciar que el seu ministeri executarà un projecte novedós: el desdoblament de la N-ll entre Tordera i Girona. Un projecte que suposarà una forta inversió. Encara que sembli estrany és veritat.
El ministre va venir al Maresme per dir-nos que el govern de l'Estat té diners per desdoblar la N-ll al llarg d'uns 40 quilòmetres en un tram en què la carretera no travessa cap nucli urbà. I la nostra pregunta és: com és que l'Estat va privatitzar l'autovia Mataró-Palafolls per mancança pressupostària i ara, mig any abans que entri en funcionament, disposa de diners per desdoblar la N-ll des de l'ultima població de la comarca fins a Girona? Quan funcioni l'autopista, la N-ll continuarà estant col·lapsada, sobretot si tenim en compte les actuacions previstes pel MOPTMA, que vol construir giratoris i instal·lar semàfors.
No dubtem de l'interès a què es refereix Borrell —diu que permetrà millorar la connexió entre Barcelona i Girona—, però també s'ha parlat de desviar la N-ll per l'interior i deixar l'actual traçat com una carretera entre municipis. I no oblidem un altre factor. Resulta que el projecte anunciat pel ministre ha sorprès fins i tot els mateixos governants socialistes. Si no, que li ho preguntin al governador civil de Girona. Pere Navarro, que ha reconegut el seu desconeixement sobre l'especial interès del Ministeri per desdoblar la N-ll. No és just que els ciutadans del Maresme ens haguem de sentir enganyats tant sovint.
(Editorial de la revista Repòrter, número 18, gener de 1994, pàgina 5.)