Repòrter, desembre de 1993 | El Marroc dificulta l'enviament d'ajut humanitari de Calella al Senegal
El material d'ajuda humanitària destinat al missioner escolapi Josep Maria Canet, que dirigeix una escola a Oussouye (Senegal), ha arribat finalment per vaixell des d'Algesires perquè les autoritats del Marroc no van permetre l'accés dels dotze vehicles que formaven part de l'expedició organitzada pel Calella Club Tot Terreny. Durant quatre dies, els expedicionaris van intentar infructuosament entrar al Marroc a través del pas fronterer de Bab-Sebta, a Ceuta, per posteriorment dirigir-se a Algèria, Mali, Níger i Senegal, amb un recorregut d'uns 14.000 quilòmetres. Les autoritats marroquines pensaven que el material —que supera la tona i mitja de pes—, aniria destinat al Front Polisari, segons ha manifestat el president del Calella Club Tot Terreny, Rafael González. Aquest últim ha manifestat que a l'ambaixada del Marroc a Madrid van informar-lo que la presentació dels passaports era l'únic tràmit necessari per entrar a aquest país nord- africà, tot i que una portaveu d'aquesta ambaixada va dir que el Calella Club Tot Terreny no disposava dels permisos necessaris per un comboi d'aquestes característiques.
La mediació del cònsol espanyol a Tetuan, Joaquim Muñoz del Castillo, i de la delegació del Govern Central a Ceuta, entre d'altres, no va possibilitar l'entrada del comboi humanitari al Marroc. Per aquest motiu, els responsables de l'entitat organitzadora van decidir enviar el material en un contenidor amb vaixell des del port d'Algesires. A més, en el moment de tancar aquesta edició, era previst que Rafael González, acompanyat d'altres expedicionaris, viatgessin en avió fins a Senegal per tal d'assegurar-se que el material que havia d'arribar al port de Dakar (Senegal) tingués com a destí final l'escola que dirigeix Josep Maria Canet. La relació d'aquest missioner escolapi i els membres d'aquest raid humanitari respon al fet que Josep Maria Canet havia dirigit les Escoles Pies de Calella.
L'ajut humanitari és format per medicaments, aliments, roba i material escolar, però el missioner també rebrà alguns diners de donatius recollits a la població. El material va ser emmagatzemat en un local particular a Ceuta ja que inicialment les autoritats del Marroc estaven disposades a permetre l'entrada dels cotxes sense les caixes, precintades per la Creu Roja. Posteriorment, però, la resposta va ser negativa fins i tot perquè els vehicles entressin sense el material i sense passar del Marroc a Algèria. Per aquest motiu l'ajut es va portar a l'assemblea de la Creu Roja d'Algesires, des d'on el material va ser embarcat cap al port de Dakar. Alguns vehicles, però, van intentar entrar a Àfrica pel nord d'Algèria —embarcant el cotxe a Alacant fins arribar a Orà—, però la majoria dels expedicionaris van desestimar aquesta possibilitat a causa de la difícil situació civil i política que es viu a Algèria. Aquest raid era format per sis cotxes de Calella, dos de Llavaneres, un de Sitges, un de Barcelona, un de Vic i un de la Corunya.
Precisament pocs dies abans que aquesta expedició sortís de la riera Capaspre de Calella, un comboi de vehicles alemanys també va intentar entrar al Marroc des de Ceuta amb material humanitari, però no ho van aconseguir perquè anteriorment un altre comboi havia destinat material humanitari al Front Polisari, que està enfrontat amb el govern del Marroc en defensa de la independència dels saharians.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 17, desembre de 1993, pàgina 22.)