Repòrter, octubre de 1993 | La Generalitat atura el creixement urbanístic de Pineda rebutjant el PP1
L'Institut Català del Sòl (Incasol), de la Generalitat, ha anunciat que no participarà en la urbanització del Pla Parcial número 1 (PP1) de Pineda, que afecta 30 hectàrees de terres agrícoles, siutades entre el barri del Poblenou i el centre de la població. Aquest projecte urbanístic, inclòs en el Pla General, preveia la construcció d'uns 2.000 habitatges, amb la qual cosa Pineda hauria passat de 17.000 a 25.000 habitants. Aquest ràpid creixement urbanístic i de població que preveia el PP1 ha quedat en suspens.
L'Ajuntament de Pineda intentarà assumir aquesta obra si aconsegueix arribar a un acord amb els quaranta propietaris dels terrenys afectats. Els propietaris, però, no han reaccionat favorablement a l'oferta de l'Ajuntament de participar en l'execució del PP1, deixant de banda l'lncasol. El consistori va demanar als propietaris que emplenessin un full per saber quin grau de predisposició tenen per assumir el PP1, però de moment només ha respost un propietari. Això indica que l'Ajuntament tindrà moltes dificultats si vol tirar endavant el PP1 sense la participació de l'lncasol ja que tan sols en obra pública —carrers, enllumenat, etc.— aquest projecte suposa una inversió d'uns 2.000 milions de pessetes. L'alcalde de Pineda de Mar, Josep Lluís Fillat, ha manifestat que estudiarà la possibilitat de crear una empresa municipal per tirar endavant el PP1 amb els propietaris.
Acusacions entre Fillat i Solans
La negativa de l'lncasol de participar en l'urbanització d'aquest gran pla parcial —un dels més importants que hauria assumit l'lncasol— significa un fort cop a les aspiracions de l'equip de govern socialista. La transformació urbanística, social i econòmica que provocaria el PP1 ha quedat aturada per una discussió entre Ajuntament de Pineda i Incasol sobre la configuració del projecte. L'lncasol va proposar al consistori un pla modificat respecte a la proposta inicial, aprovada per la mateixa Generalitat en el Pla General d'Ordenació. L'lncasol volia fer una gran zona comercial al centre del PP1 i al voltant diversos blocs de pisos, mentre que l'Ajuntament pretén que aquesta sigui una expansió urbanística que serveixi per unir més el Poblenou amb el centre de Pineda, a través de tres grans avingudes. Aquests grans carrers haurien de tenir establiments comercials als baixos, mentre que la resta haurien de ser habitatges. L'objectiu del consistori era construir habitatges socials i cases unifamiliars i no només grans blocs de pisos.
Quan l'lncasol vaanunciaral'Ajuntament que es retirava del PP1 —tot i que el mateix Incasol va ser el primer interessat—, l'alcalde Josep Lluís Fillat va manifestar al diari El Punt que el director general d'Urbanisme de la Generalitat i vice-president de l'lncasol, Joan Antoni Solans, havia utilitzat el «xantatge». L'alcalde de Pineda va afegir que se sentia «enganyat» per Joan Antoni Solans, a qui va acusar d'haver «traït» l'Ajuntament de Pineda i de «jugar amb els ajuntaments».
Fonts de l'Ajuntament de Pineda han atribuït la insistència de Solans de mantenir la seva proposta, després d'algunes negociacions amb el consistori, a la possibilitat que l'lncasol hagués decidit concedir la gran zona comercial a una cadena o empresa determinada, abans d'executar el projecte. El director general d'Urbanisme va respondre Fillat dient que s'esperava d'ell «un major nivell humà». En una carta enviada per Solans al rotatiu gironí afirmava: «El cert és que la proposta municipal conté un nombre major de carrers i ofereix una tipologia d'edificació amb espais semiprivats que no veiem de fàcil manteniment ni ajustats al cost total. Tampoc entenem que hi hagi suficient sostre comercial a Pineda com per mantenir en tensió tota la diagonal entre Poblenou i Pineda [es refereix al fet que l'Ajuntament vol establiments comercials al llarg de les avingudes]. Però falta a la més elemental veritat qui digui que el fet que aquest es faci només al punt mitjà és per a una gran superfície comercial i molt menys, i encara més greu, que estigués previst d'atorgar-se a alguna empresa o cadena», afirma Solans.
La transformació urbanística de Pineda, però, no quedarà totalment aturada després de la suspensió provisional del PP1 ja que l'Ajuntament promou altres projectes com el pla parcial de Can Teixidor —10 hectàrees industrials i d'habitatges—, la zona esportiva de Can Xaubet —hi ha camp de futbol i és prevista la construcció d'un poliespotiu per valor d'uns 350 milions— i la urbanització de la façana marítima. La primera fase, des de la riera fins a l'estació de Renfe, compta amb una aportació de 450 milions de pessetes del MOPT i les obres, segons Fillat, començaran l'any vinent.
La polèmica expansió de l'Alt Maresme
El debat organitzat a Calella, a la segona Jornada de Turisme i Medi Ambient, va posar de manifest les discrepàncies existents entre els responsables municipals, ecologistes i Generalitat sobre el creixement futur, no solament de Pineda, sinó de tot l'Alt Maresme i la Costa Brava sud. Segons va explicar Genís Carbó, un dels autors del Pla Territorial de Catalunya, la Generalitat preveu com a zona d'expansió urbanística —«endreçada i ordenada»— les poblacions al voltant del delta de la Tordera, fet que va provocar la forta oposició de la regidora de Medi Ambient de Malgrat, Marta Hernández, que considera que la zona no té solucionats problemes greus d'obtenció de recursos, com ara l'aigua, ja que el riu Tordera és sobreexplotat.
La mateixa argumentació va fer servir el secretari general de Depana, Lluís Motgé, que va qualificar de barbaritats alguns projectes urbanístics de la zona, com la marina interior de Lloret i altres obres ja realitzades durant el període democràtic.
Es van mostrar partidaris del creixement dels municipis, a més de Genís Carbó, el regidor de Turisme de Lloret de Mar. Arseni Gibert, i l'alcalde de Calella, Joaquim Rey. Per a Gibert, la Costa Brava sud i l'Alt Maresme no estan saturats urbanísticament, sinó que es tracta de «posar les coses bé«. Rey va defensar el respecte ecològic del pla parcial de l'antic càmping La Granja —actualment en execució i que va provocar l'oposició dels ecologistes—, que concentra l'expansió de Calella, tot esperant que es portin a la pràctica els plans industrial i turístic.
(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 15, octubre de 1993, pàgines 20 i 21.)