Repòrter, octubre de 1993 | El preu de la doble via
La comunicació a l'AIt Maresme a través del tren és una necessitat bàsica, com ho és disposar de la carretera N-ll i d'una variant. Ara bé, l'assumpte de la doble via des d'Arenys de Mar fins a Blanes és problemàtic perquè amb l'excusa que cal millorar el servei als cada cop més nombrosos usuaris de la línia es consolidarà una perillosa barrera entre els pobles i la platja. Les 42 persones mortes o ferides entre el 88 i el 92 en ser envestides pel tren al Maresme és un preu molt alt per mantenir el traçat actual. Sobretot quan hi ha obres més prioritarias que duplicar ia via, com augmentar la seguretat en el traçat posant tanques de protecció a tot el recorregut i eliminant al màxim els passos a nivell.
A l'Alt Maresme hi ha 21 passos a nivell, 10 dels quals són a Tordera i tres no tenen barreres. El principal culpable d'això és Renfe, tot i que els ajuntaments són còmplices per no haver pressionat prou per aconseguir millores urgents. Aquí també entra tancar el traçat de la via perquè la gent tingui més difícil passar-hi. És cert que si la gent no utilitza els passos subterranis per creuar la via, serà difícil evitar més accidents, però cal ser escrupoloses en el compliment de les mesures de seguretat. Quan hi ha vides humanes en perill no val a badar. A més, si finalment es duplica la via a l'Alt Maresme però no se solucionen les greus deficiències de seguretat per als vianants i automobilistes, el perill s'haurà multiplicat perquè hi passaran més trens. Tots els usuaris volen més freqüència de pas de trens, però no a qualsevol preu: eliminar una part de molts passeigs marítims i la possible destrucció parcial de les roques de Sant Pol i Calella per poder eixamplar els túnels. A l'hora de proposar alternatives, els municipis no són unànimes: uns defensen el desviament per l'interior i altres el soterrament. Les dues opcions són cares i les administracions superiors no estan disposades a fer una inversió tan gran.
La balança en aquesta pugna està molt desequilibrada a favor de Renfe, Generalitat i Govern. La desunió dels ajuntaments, com va passar amb el conflicte de l'autopista, els perjudica en la consecució dels seus interessos. És evident que quan es tracta que els polítics locals defensin els interessos dels ciutadans en relació amb les grans obres d'infraestructura, les diferències partidistes i, fins i tot, personals entre líders o alcaldes d'una mateixa formació política els impedeixen adoptar una postura seriosa i de força, digna de ser tinguda en compte. Així, malgrat que tots volen treure de la costa la línia fèrria en superfície, amb la seva postura contribueixen indirectament perquè al 2000 tinguem doble via a qualsevol preu.
(Editorial de la revista Repòrter, número 15, octubre de 1993, pàgina 5.)