Repòrter, juliol-agost de 1993 | Què podem fer pel turisme?
Un altre any tornem a ser en plena temporada turística. Els hotelers esperen arribar al 90% d'ocupació i millorar els resultats de l'any passat, considerat com un dels pitjors pel que fa al turisme. Però la xifra d'ocupació enganya perquè camufla el veritable problema; els preus dels allotjaments turístics. Segons una enquesta realitzada entre els ajuntaments pel Consell Comarcal, alguns municipis han contestat que hi ha hotels que cobren 1.500 pessetes per dormir, esmorzar, dinar i sopar. Aquest hoteler està obligat a omplir el seu establiment si vol obtenir algun benefici, ja que el marge s'ha anat reduint progressivament amb la crisi i amb la forta pressió exercida pels majoristes del sector, que tenen la paella pel mànec, i més amb uns professionals que accepten qualsevol condició. Sortosament, molts hotelers s'han adonat del mal que ells mateixos s'estaven fent amb aquesta política de regateig i guerra de preus amb el veí. Ara costarà molt més intentar sortir d'aquest pou sense fons. Caldria haver tallat en sec aquesta dinàmica perillosíssima quan es van detectar els primers casos, ara fa uns anys, per evitar l'estat actual de degradació en molts sentits que pateix la costa del Maresme com a destinació turística. Molt haurà de lluitar el Consell Comarcal per intentar vendre la imatge d'una zona de qualitat amb la nova marca Costa del Maresme si els empresaris no posen res de la seva part. Ara per ara, l'Alt Maresme, que es continua oferint als clients com si fos una part de la Costa Brava, és un dels llocs de vacances més barats pel que fa a l'oferta de viatge i allotjament. Cal que des d'ara mateix tots ens posem a treballar per reconstruir el model turístic que desitgem. Primer s'haurà d'eliminar prop del 25% de l'oferta d'allotjament, la més antiga. I en aquest procés de renovació, l'Administració també haurà de fer un esforç dotant la zona de bona infraestructura: depuradores d'aigües residuals, terminals d'autobusos i comunicacions... Això només per començar.
El penós espectacle de la Trobada de Canet
La picabaralla en la qual es va convertir la primera Trobada Intercuitural de Joves celebrada a Canet va ser penosa. El desacord per la venda de begudes refrescants i cerveses al carrer va desvirtuar l'elogiable objectiu de la iniciativa: fomentar la tolerància intercultural i criticar posicions de rebuig racista. SOS Racisme s'hauria de replantejar la seva actuació i si no seria més efectiva una actitud de denúncia més activa, sobretot al Maresme, on els immigrants encara pateixen problemes importants.
(Editorial de la revista Repòrter, número13, juliol-agost de 1993, pàgina 5.)