Repòrter, juny de 1993 | El PP, consolidat com a tercera força

El PP i ERC són els dos partits majoritaris que han augmentat més considerablement a les eleccions per al Congrés a l'Alt Maresme. CiU es manté com a primera força política, però ha baixat considerablement a cinc municipis. El PSC encara conserva Pineda i Palafolls com a feus socialistes, mentre que IC aconsegueix un augment molt moderat. La normalitat i el bon nivell de participació van ser els protagonistes del 6 de juny.



El Partit Popular (PP) és la formació política que més ha pujat a l'AIt Maresme ja que ha aconseguit un augment del 687% en comparació a les anteriors eleccions legislatives, celebrades el 1989, amb la qual cosa es consolida com a tercera foca política en comicis de caràcter legislatiu. El PP i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) són els dos únics partits que han augmentat la seva presència percentual a les urnes de totes les poblacions de l'AIt Maresme durant la jornada del 6 de juny, que es va caracteritzar per la normalitat —no es va produir cap incident— i la bona participació electoral dels ciutadans, donat que només el 2218% dels electors censats no van anar a votar. Aquesta xifra d'abstenció —la més baixa després de les eleccions per al Congrés de 1982— és lleugerament inferior a la mitja detectada a la resta de l'Estat espanyol, on l'abstenció va ser del 22'72%. En el cas de Sant Cebrià de Vallalta, que és la població que va participar més majoritàriament el 6 de juny, l'abstenció només va ser del 15'57% de la població inscrita al cens.

L'augment d'ERC a l'Alt Maresme ha estat del 67'4%, mentre que la següent força política que ha pujat és Iniciativa per Catalunya (IC), si bé ha estat un augment moderat del 9'5% amb relació a 1989. Els dos partits més votats a les poblacions de l'Alt Maresme —Convergència i Unió (CiU) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)— han baixat percentualment de forma generalitzada, tot i que han rebut més vots que a les eleccions per al Congrés de 1989, la qual cosa s'explica pel fet que els censos han augmentat de població i que la participació a l'Alt Maresme va ser, el 6 de juny, del 8'32% superior en relació a les anteriors.

Per tant, es pot entendre que la major participació —o sigui, la menor abstenció— ha perjudicat tant a CiU com al PSC perquè una part de les persones que a les anteriors legislatives no van votar i el 6 de juny sí ho van fer, van decantar-se pel PP o per ERC, principalment. Això justificaria el fet que s'ha produït una certa «radicalització» del vot a l'Alt Maresme ja que el PP representa la dreta més consolidada a l'Estat i ERC, l'alternativa independentista catalana més recolzada.

La població on el PP ha pujat més en tant per cent és Santa Susanna, on s'ha produït un augment del 101'6%. A Pineda de Mar ei PP ha pujat un 121 '8% (ha passat de 545 vots a 1.544), mentre que a Sant Cebrià de Vallalta l'augment ha estat de 66'6% i a Calella del 49'6%, situant-se així com a segona força per davant dels socialistes. En aquest municipi ha passat de 827 vots a 1.445 i és el partit que més ha pujat la seva representació a les urnes. Pel que fa a ERC, aquesta força política ha assolit els millors augments percentuals a Sant Pol de Mar (amb un augment del 127'5%), Canet de Mar (96'8%), Arenys de Mar (108'1%) i Calella (58'7%).



Disminució del PSC i CiU

Els socialistes han disminuït percentualment més que els convergents ja que, segons es desprèn de l'anàlisi comparativa amb les eleccions per al Congrés de 1989, el PSC ha baixat 8% —tot i haver aconseguit 1.409 vots més— i CiU, 3'2% —malgrat haver rebut 3.016 vots més. Les úniques poblacions on el PSC ha pujat lleugerament són Santa Susanna (amb un augment del 6'7%), Sant Iscle de Vallalta (5'9%) i Sant Cebrià de Vallalta (4'2%), mentre que ha baixat de forma destacable a Pineda de Mar (amb una disminució de 14'2%), Malgrat de Mar (9'2%) i Palafolls (7'2%). Els socialistes es mantenen com a primera força política a Pineda de Mar i Palafolls —que juntament amb Mataró i Montgat són els únics municipis de tot el Maresme on ha guanyat el PSC. La coalició CiU continua com a primera força a l'Alt Maresme, però ha baixat a tots els municipis a excepció de Canet de Mar i Pineda, població aquesta on ha pujat un 8'4%, reduint les distàncies que separen els convergents dels socialistes. CiU ha aconseguit els resultats més negatius d'aquests comicis a cinc poblacions de l'Alt Maresme, tres de les quals són autèntics feus convergents tant a les legislatives com a les autonòmiques i a les municipals. A Santa Susanna, CiU ha disminuït en nombre de vots un 22'1%, mentre que a Sant Cebrià la baixada ha estat del 167%; a Sant Pol de Mar, 7'2%; a Palafolls, 10'5%, i a Tordera, 6'6%.





La formació IC manté els seus resultats anteriors ja que només ha experimentat un augment global de 9'5%, si bé és destacable la pujada a Malgrat (amb un augment del 45'4%), Palafolls (31'5%) i Tordera (50%). Les formacions polítiques majoritàries —CiU, PSC, PP, ERC i IC— han agrupat el vot més que a les anteriors legislatives ja que ha disminuït un 70'4% el suport als partits minoritaris. En aquesta disminució a d'altres
forces caldria destacar que el Centre Democràtic i Social (CDS) ha desaparegut gairebé del mapa polític a l'Alt tviaresme perquè només ha aconseguit uns 220 vots, la meitat dels que l'any 1989 havia aconseguit només a Calella. Per altra part, també es pot detectar un augment del vot a formacions ecologistes (observeu la gràfica de la plana 12). Pel que fa als electors que van votar en blanc, l'any 1989 es van escrutar 189 vots en blanc i en aquestes eleccions, 260; mentre que els nuls han estat 60 vots més que l'any 1989, que se'n van sumar 208.




Tres maresmencs al Congrés

Els resultats de les eleccions han suposat per a tres polítics maresmencs el seu accés al Congrés dels diputats de Madrid. Josep Sánchez Llibre, d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), ocupava el quart lloc de la llista de CiU per la circumscripció de Barcelona, mentre que Ramon Camp (llegiu la pàgina 12) ocupava la desena posició i també ha estat escollit. A més d'aquests dos maresmencs, el número tres de la llista d'Izquierda Unida (lU) per la circumscripció de Madrid, Paco Frutos —fill de Calella—, també ha sortit escollit per anar al Congrés. Frutos, responsable d'organització del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i membre del sector oficialista d'IU, es va presentar per la circumscripció de Madrid ja que és on treballa des de fa alguns anys dedicat plenament a la política.

A part d'aquests maresmencs, la portaveu d'IC a l'Ajuntament de Malgrat, Marta Hernández; el portaveu del PP en aquest mateix consistori, Gonçal Prieto, i el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Mataró, Remigi Herrero, del PSC, també es presentaven a aquestes eleccions, però amb poques possibilitats de sortir escollits. Hernández era la número 8 d'IC; Prieto, el número 1, i Herrero, el 15.



Una campanya densa

La campanya electoral a l'AIt Maresme va ser densa. Els partits majoritaris van celebrar actes electorals a quasi totes les poblacions, L'acte més multitudinari es va celebrar a l'Hotel Promenade de Pineda, on CiU va aplegar més de vuit-centes persones de tot l'Alt Maresme, entre militants i simpatitzants. En aquest míting va participar el president de la Generalitat i de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Jordi Pujol, acompanyat del número quatre de la llista de CiU per Barcelona Josep Sánchez Llibre i del número 10 i president del Consell Comarcal del Maresme, Ramon Camp. L'altre acte electoral més destacat va ser l'organitzat a Malgrat pel PP la nit del primer debat televisiu entre Felipe González i José María Aznar. L'Hotel Bella Playa de Malgrat va acollir uns quatre-cents militants i simpatitzants del PP, que van seguir el debat a través d'una pantalla gegant i van comptar amb la presència del número 1 de la llista per Barcelona, Jordi Fernández Díaz, i del president del PP a Catalunya, Aleix Vidal-Quadras, a més d'altres candidats a la llista. L'acte d'IC més important a l'Alt Maresme va ser el que es va celebrar a l'Orfeó de Calella, en què va parlar el número tres d'IU per Madrid, Paco Frutos, acompanyat de Joan Juhé, portaveu d'IC de Calella, i Marta Hernández, portaveu de Malgrat. Durant els dies previs al 6 de juny, l'esposa del president Jordi Pujol, Marta Ferrusola, va visitar el mercat de Malgrat i Aleix Vidal-Quadras va ser present a Calella en una conferència el mateix dia del segon debat televisat, que el va seguir durant un sopar a Canet. Els socialistes, a part de portar el ministre de Cultura, Jordi Solé Tura, a Mataró, van fer actes modestos a gairebé cada població. D'aquests destaca el que es va celebrar a Pineda de Mar, on va parlar Eduard Martín Toval, número 4 de la llista del PSC per Barcelona.

(Article de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 12, juny de 1993, pàgines 11-17.)
 

Estigues al dia. Subscriu-te al butlletí