Repòrter, abril de 1993 | Camp: "Em sentiré satisfet quan s'hagi renovat la xarxa d'aigües"

El president del Consell Comarcal del Maresme (CCM), Ramon Camp i Batalla, considera que l'organisme que ell presideix encara s'ha de dotar de més competències per augmentar els serveis de tipus supramunicipal que pot oferir als pobles de la comarca. Ramon Camp, que demana la desaparició de les diputacions provincials perquè considera que la divisió comarcal és més real, manifestaque se sentirà plenament satisfet quan es millori la Xarxa d'Abastament d'Aigua Potable de l'Alt Maresme, que és una de les inversions més importants que realitzarà el CCM. El passat mes de març es va complir el cinquè aniversari de laconstitució dels consells comarcals a Catalunya.

—Com valora aquests cinc anys de consells comarcals?
—«La valoració és positiva perquè s'ha consolidat un nou nivell d'administració. En el consell comarcal s'ha trobat una administració local de caràcter estable i permanent que ha permès conduir algunes de les dinàmiques i serveis d'àmbit supramunicipal. Alguns exemples serien l'abastament d'aigües, el sanejament, polítiques medioambientals, de promoció econòmica o també els serveis socials. Es podrien dir d'altres, però aquestes són algunes a títol d'exemple per explicar aquest model comarcal, que és previst en el futur de
l'administració territorial a Catalunya. El model provincial és inevitablement superable ja que és un model en regressió ja que, en la mesura que lacomarcalització avança, el propi ciutadà trobarà menys a faltar les diputacions provincials. L'àmbit de referència natural del ciutadà i dels municipis és la comarca i no la província».
—Els consells, però, han d'anar augmentant les seves competències...
—«Sí. El que és evident és que estem en una fase encara de desenvolupament intentant emplenar de competències i continguts els consells. Això ho demostra el fet que els pressupostos cada any van augmentant considerablement. El CCM ha passat d'un pressupost de 65 milions l'any 1988 a tenir-ne un de 1.421 milions de pessetes, aquest any. Quan es diu que estem en un procés d'assentament això s'ha de traduir en realitats numèriques, que han de permetre accions de govern. Penso que aquesta realitat és prou evident».
—I quines són les competències que han d'assumir els consells?
—«Aquest any és previst que es produeixin tota una sèrie de traspassos produïts per l'aprovació de lleis sectorials al Parlament de Catalunya. Per exemple, s'està tramitant la llei de carreteres, que donarà competències als consells en matèria de carreteres de caràcter local. També s'estan tramitant les lleis d'arxius comarcals i les que fan referència a matèries urbanístiques. Un altre fet imminent és el traspàs de temes de joventut i serveis socials, principalment de residències depenents de Benestar Social».
—A l'Alt Maresme, el paper dei consell comarcal els propers anys estarà protagonitzat per la millora de la Xarxa d'Abastament d'Aigua Potable?
—«Certament aquesta serà l'actuació inversora més important des del punt de vista de recursos propis. En la millora i renovació de la xarxa d'abastament del Maresme Nord el CCM mobilitza un total de recursos de 499 milions de pessetes ja que a través de la Junta d'Aigües arribaran 250 milions, gràcies a la inversió inicial del CCM que és d'una xifra similar. No és cap novetat dir que aquesta xarxa, pels anys que porta funcionant, necessita una important inversió de millora. Fins ara els ajuntaments que se subministren d'aquesta xarxa han estat incapaços de fer les millores necessàries. Jo em sentiré molt satisfet com a president del CCM quan aquesta xarxa s'hagi acabat de renovar en tota la seva extencio perquè és un servei essencial. Nosaltres fem una priorització d'aquest servei respecte a qualsevol altre de la comarca i això s'ha entès i s'ha de valorar».



—Amb aquests 500 milions també s'ha de comprar la xarxa als ajuntaments propietaris, fonamentalment Calella, Canet i Arenys de Mar?
—«No. Aquests són diners destinats a inversió directa. Darrerament ja fil ha hagut obres al tram de Santa Susanna, on s'ha renovat una part de la xarxa. Fa un dies es va fer el replantejament de la zona de Calella i és a punt de fer-se un nou dipòsit a Arenys. No té res a veure la contrapreslació o compensació. També és previst fer un gran dipòsit regulador per tota la xarxa a Santa Susanna. El CCM va adjudicar a finals de
desembre unes obres pervalor de 100 milions, que s'estan efectuant en aquests moments».
—Llavors com està el tema del traspàs de la xarxa dels ajuntaments al CCM?
—«Hi ha una negociació en marxa ja que s'ha de discutir la compensació econòmica per als ajuntaments que eren propietaris de les instal·lacions, però això és al marge de les inversions. Jo confio que en els propers mesos s'hagi arribat a un acord».
—Hi ha intenció de fer una depuradora als pous de la Tordera per eliminar l'excés de ferro i manganès a l'aigua potable?
—«Jo tinc molt clar que si el CCM intervé en aquest tema és per deixar un servei absolutament perfecte perquè, entre d'altres coses, no es pot fer una promoció econòmica de la zona si serveis tan essencials com aquest no funcionen amb qualitat. Volem que l'usuari no tingui cap problema amb l'aigua i penso que el millor que pot fer el CCM a l'Alt Maresme és ajudar a resoldre aquest tema pendent. Un altre salt qualitatiu necessari és el pas a la depuració de les aigües residuals».
—A més del servei d'aigua, a l'Alt Maresme es gestionarà algun servei més de tipus supramunicipal?
—«Nosaltres, ara, portem la coordinació dels serveis socials i fins i tot tenim un equip d'assistència a la infància d'alt risc que pivota sobre Mataró i Calella. Però l'augment d'altres serveis és en funció del que durant aquest any es determini amb la redacció del programa d'actuació comarcal. Aquest programa establirà els àmbits d'acció que es defineixin entre consell comarcal i ajuntaments».
—La major part dels alcaldes de l'Alt Maresme són crítics amb el CCM. Una enquesta realitzada pel diari El Punt entre els alcaldes així ho confirma. Això pot respondre al fet que el CCM ha actuat menys en la part nord de la comarca?
—«Penso que no és correcte dir que s'ha actuat més en una zona que en una altra. El CCM actua amb el nivell de recursos que pot actuar i aquesta és una administració que no rep diners directament del ciutadà perquè no té cap funció recaptatòria. La intervenció del CCM en el tema de l'aigua a l'Alt Maresme suposarà als ajuntaments un estalvi de molts milions de pessetes d'inversió i molts milions també d'endeutament del CCM per l'adquisició de la xarxa. Considero que aquesta crítica és poc justa ja que els alcaldes són coneixedors dels nostres recursos. A més, a mi tampoc em consta formalment perquè mai m'he trobat un alcalde que m'hagi plantejat unasituació de conflicte institucional. No voldria pensar que aquesta crítica es deu auna resposta molt mimètica de partit perquè vull pensar que un alcalde té una funció institucional que l'ha de fer estar per sobre de la disciplina de partit. La dinàmica del CCM ha intentat buscar sempre una línia de coincidència amb tots els ajuntaments de la comarca. El cas de la xarxa d'aigua de l'Alt Maresme és molt clarificador i en el cas de l'autopista del Maresme el CCM va actuar amb la coincidència de tots els alcaldes menys algun que aportava un altre matís».
—A partir de la discussió de l'autopista es va originar ladivisió ambels socialistes, que no assisteixen al Consell?
—«No. Això ha estat recentment. Analitzant els cinc anys aquest fet s'ha produït en el darrer. Considero que és lamentable perquè les institucions democràtiques són per fer-les servir i no per ignorar-les. Així no es contribueix a construir la comarca. Com a president d'aquesta institució no tinc cap ganes d'entrar en polèmica i valorar l'actitud dels representants del grup del PSC. Crec que és una actitud desencertada i poc justificada».
—Com està la denúncia que va presentar el CCM davant del Parlament Europeu sobre l'impacte ambiental de l'autopista?
—«De moment s'ha acceptat a tràmit, però és cert que no hi ha cap resolució per part de cap de les dues institucions on es va presentar: tant la Comissió Europea com el Parlament Europeu. Que aquesta autopista era necessària i urgent sempre s'havia dit, però també s'havia plantejat que fos el màxim de respectuosa amb l'entorn ambiental. Quan es van presentar aquestes denúncies teníem la confiança que les institucions europees podien resoldre amb més rapidesa».
—La carretera N-ll, quan estigui feta l'autopista, és concebuda com una gran travessia?
—«El canvi de naturalesa de l'autopista, que ha passat de ser gratuïta a tenir peatge, ha deixat de possibilitar que la N-ll passés a ser un carrer, una via interurbana i per tant havia de deixar de suposar una ruptura de la integritat territorial dels municipis. La N-ll continuarà portant un nivell de trànsit molt important. La situació que es produirà a la part nord de la comarca serà la mateixa que a la part sud, on la N-ll conviu amb l'A-19 i continua portant un volum de trànsit molt considerable. Que ningú es faci il·lusions que no tindrà una via carregada perquè molta gent no utilitzarà l'autopista pel cost addicional que suposa el peatge».
—S'ha anunciat la possibilitat que el MOPT sigui qui assumeixi el cost del cobriment de la riera d'Arenys.
—«Aquesta és una possibilitat que serà producte dels acords a què arribin la Direcció General d'Obres Hidràuliques de la Generalitat i la direcció general corresponent del Ministeri d'Obres Públiques i Transports amb l'objectiu de facilitar la col·laboració econòmica en el conjunt del Pla de rieres. Crec que el fet que el ministeri es comprometi a participar en el Pla de rieres ajuda al conjunt de realitzacions de tot aquest pla. Per primera vegada hi haurà una acció conjunta a tot el Maresme molt important, que pot significar una millora de la qualitat de vida molt substancial dels ciutadans. Això encara estava per concretar de forma definitiva, però és interessant la voluntat de participació del ministeri».

(Entrevista de Saül Gordillo a la revista Repòrter, número 10, abril de 1993, pàgines 16 i 17.)